dimarts, de setembre 27, 2005

Desinversió

Aquest migdia tot dinant al bar dels plats combinats he agafat un diari que algú havia deixat sobre una taula. Era el diari El Mundo de dilluns. He llegit un article sobre el rellançament comercial de Bob Dylan i els negocis dels hereus del copyright de Jimi Hendrix (el guitarrista va morir als 27 anys i encara avui el seu pare fa negocis publicant dvds amb imatges inèdites). Després, tot fullejant, he vist la notícia que obre la secció de cultura y espectáculos: segons aquest diari La Caixa ha decidit vendre's les seves accions del Grup 62.
No és una sorpresa que la Caixa de quan jo vaig comprar el meu primer llibre i la Caixa d'avui dia ja no és la mateixa. Tampoc no ho és que el país ha canviat. Però aquesta notícia té una rotunditat tal que se'm fa difícil no apuntar-me al carro dels apocalíptics o al dels cínics.

Només de pensar en qui comprarà les accions i amb quina intenció...

Fa uns dies vaig sentir uns pescadors i uns majoristes de Tarragona que discutien si la solució a la crisi dels pescadors era subvencionar el combustible de les barques que tant ha pujat. Que si les administracions han de fer això o allò. El majorista va dir que ara es pesca menys i amb la mateixa quantitat que avui dia els cal per respondre al consum de tota la península, fa 10 anys amb prou feines podien satisfer la demanda de les comarques catalanes.
El mar ja no és tan ric, està clar, però el fet més crític és que la demanda de peix fresc a casa nostra ha baixat: la gent no s'ho pot permetre perquè la vida s'ha tornat més cara, la gent treballa i no pot anar a mercat, i tots plegats ens estem acostumant al peix congelat de la Sirena.

Ens estem acostumant al peix congelat i als diaris i la televisió gratuïts. L'estat del benestar entès com a estat de sofà i sabatilles de felpa. Estem desinvertint i consolidant paquets d'accions en valors més segurs. Estem fent massa cas del nostre assesor fiscal. Les societats de risc són a l'altra banda de l'oceà.

diumenge, de setembre 25, 2005

Reunion

M'ha sobtat descobrir que la paraula "reunion", que es fa servir per parlar d'una trobada familiar, es pronuncïi "ri-iu-nion". Portava uns deu o quinze anys pensant que es pronunciava simplement canviant una mica la pronunciació de la paraula castellana. Durant anys vivim enganyats fins que sentim un indígena pronuncia un mot que només coneixíem en lletres de motlle i sovint és tot un xoc. Com quan et parlen d'aquell grup "rem" i es veu que en diuen "ar-i-em".
Ho he après a la platja de Sant Sebastià, quan s'han acabat els focs artificials. Estava escoltant un sudafricà (el nòvio de la Marta B.) que parlava amb un nordamericà de Boston que viu a Nova York (un amic de la Marta C.). Realment he hagut de preguntar-ho, perquè pensava que ho havia sentit malament.
El Brendan ha anat aquest estiu a Durban per veure la família. I el Keith va ser justament en aquesta ciutat i al barri de Soweto (Johannesburg) per a rodar-hi un reportatge sobre la sida a Sudàfrica fa dos anys. Dels milers de persones que porten el virus a Durban poc més d'uns centenars seguien una medicació el 2003. Els que la seguien, ho feien perquè formaven part d'experiments.
També han parlat del ministre de sanitat sudafricà, personatge que ha seguit durant anys una política negacionista, intentant ignorar el problema que representa humanitàriament, social i econòmica aquest problema. He pensat que, de fet, els nostres diaris també ignoren bastant decididament tota l'Àfrica a les pàgines d'internacional.
Després hem passat a altres temes m'es banals... La vida quotidiana a Nova York i els seus tòpics. El Brendan deia, I would to visit someday New York. With all those basement bars, where you go down stairs... like that one from "Cheers". El Keith, fill de Nova Anglaterra, s'ha afanyat a aclarir que a Nova York la majoria de bars no són subterranis, sinó bàsicament a nivell de carrer. And "Cheers" is suposed to be in Boston, but it was actually shot in L.A. I ja que parla de sèries de televisió afegeix: Actually "Friends" is supposed to be happening in New York, but they do it in L.A. as well. And for the people of New York there is something strange in it, for instance you ask yourself, "How do they make it? How they can afford living in so nice flats if the are just having taht kind of jobs or even not working at all!". Sembla ser que al Keith la ficció no l'acaba de convèncer massa... per això es dedica als documentals. Un altre documental en el que ha treballat és una manifestació d'una ONG que va tenir lloc a Nova York durant la convenció republicana de les passades eleccions.
Per guanyar-se les garrofes, el Keith treballa al Sundance Channel. Hi ha dies que el senyor Redford passa per les oficines. "And it's kind of weird to see Robert Redford going out of a room next to your office".
Abandonem la platja de la Barceloneta per anar cap al Macba i pujo Rambla amunt amb un suec, una peruana, un austríac i el de Boston. Allà ens esperen els altres (la d'Alella, la de Calella de Palafrugell, la de Solsona i el de Durban), que han anat en taxi. Pel camí cada dues passes et trobes un paquistanès venent cerveses fredes i cada cinc minuts una banda de música al carrer. Tots som la Mercè.

dissabte, de setembre 24, 2005

Reentrée

Normalment els bloggers s'allunyen del teclat i fan una pausa estival, quan se'n van de vacances. Jo, en canvi, he estat allunyat del blog per culpa d'una mudança que encara no ha acabat i per culpa de la nova feina. He estat tot l'estiu davant d'un ordinador i em quedaven poques ganes de tornar a engegar-ne un altre.

Estic tornant, però a poc a poc, ara tot just acabo de recuperar el password d'aquest bloc de notes. L'havia perdut.