Més laberints

“Cap allà, després de sis dies i sis nits, l'home arriba a Zobeida, ciutat blanca, ben exposada a la lluna, amb carrers que volten sobre ells mateixos com un cabdell... Això s'explica de la seva fundació: homes de diverses nacions van tenir un somni igual, van veure una dona que corria de nit per una ciutat desconeguda, d'esquena, amb els cabells llargs i anava nua. Van somiar que la seguien. Després de moltes voltes cadascú la va perdre. Després del somni cercaren aquella ciutat; no la van trobar, però es van trobar ells; van decidir de construir una ciutat com la del somni. En la disposició dels carrers cadascú va refer el recorregut de la seva persecució; en el punt on havia perdut les petjades de la fugitiva va ordenar d'una altra manera que en el somni els espais i els murs de manera que no pogués escapar-se-li més.”

("Les ciutats i el desig.5" dins Les ciutats invisbles d'Italo Calvino, Empúries, 1985 [Einaudi, 1972], traducció de Francesc Sales)