Així com la renovada illa de Maians deu a les Olimpíades i aquell arquitecte de Reus o de Riudoms gran part de la seva fama mundial i l'afluència turística, el poble de Bolló, deu als seus melons i a El furgatori del poeta Josep Pedrals la seva fama recent, per això m'informen fonts ben informatitzades que el proper mes de septembre el batlle de Bolló prepara un sentit homenatge a l'autor nascut al Clot. Encara s'ha de confirmar si l'apretada agenda del poeta rapero ho farà possible.
dissabte, de juny 30, 2007
El poble de Bolló
Així com la renovada illa de Maians deu a les Olimpíades i aquell arquitecte de Reus o de Riudoms gran part de la seva fama mundial i l'afluència turística, el poble de Bolló, deu als seus melons i a El furgatori del poeta Josep Pedrals la seva fama recent, per això m'informen fonts ben informatitzades que el proper mes de septembre el batlle de Bolló prepara un sentit homenatge a l'autor nascut al Clot. Encara s'ha de confirmar si l'apretada agenda del poeta rapero ho farà possible.
dilluns, de juny 04, 2007
Ell farà vacances

Les meves vacances.Lletra : Ovidi Montllor
Música : Ovidi Montllor i Toti SolerTot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindra amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon "wisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un "romer",
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Aixì per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribarè fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre colp
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré.
FARÉ VACANCES.