"De joven pensaba que la novela era lo más grande que existía en el mundo. Después me di cuenta de que existían otros campos de expresión tan válidos como ella. Y ahora, he vuelto a ese amor radical por la novela como gran riqueza del mundo, como expresión total del alma humana. Me volví a enamorar del género al leer Vida y destino de Vasili Grossman, y he releido Moby Dick, el Ulises de Joyce, Mrs Dalloway de Virginia Woolf... y sí, en este libro, como un brujo, he intentado convocar todos los poderes de la novela."
Antonio Muñoz Molina, entrevistat a La Vanguardia, 24.11.09
dimarts, de novembre 24, 2009
dissabte, de novembre 21, 2009
Más de lo mismo
“No importaba.
Había tiempo.
Pero, en realidad, nunca hay tiempo.
Lo que sí hay son esas ganas de que haya tiempo, de que el tiempo nunca se acabe.
(…)
Me consuela pensar que a pesar de todo, sigo pensando com un escritor, como alguien que quiere ser pero ya no será escritor.”
Rodrigo Fresán, “La pasión de multitudes”, dins Historia argentina. Edición corregida y aumentada, 2009 (1991).
Estic desconnectat de l’eternet i de les xarxes socials reals i virtuals. No llegeixo gaire però llegeixo més que no pas escric. I què vol dir no llegir gaire? No ho sé. I per què no llegeixo gaire i no escric gairebé gens. Enumerar les excuses seria una estupidesa i un avorriment. I per què no apreto l’off del blog? Perquè no fa mal a ningú que ocupi uns MB en un servidor llunyà, no?
Sóc lector. I procuro llegir els contes com si fossin poemes. I les novel•les com si fossin contes. I les pel•lícules com si fossin novel•les. I la vida com si fos la vida.
Había tiempo.
Pero, en realidad, nunca hay tiempo.
Lo que sí hay son esas ganas de que haya tiempo, de que el tiempo nunca se acabe.
(…)
Me consuela pensar que a pesar de todo, sigo pensando com un escritor, como alguien que quiere ser pero ya no será escritor.”
Rodrigo Fresán, “La pasión de multitudes”, dins Historia argentina. Edición corregida y aumentada, 2009 (1991).
Estic desconnectat de l’eternet i de les xarxes socials reals i virtuals. No llegeixo gaire però llegeixo més que no pas escric. I què vol dir no llegir gaire? No ho sé. I per què no llegeixo gaire i no escric gairebé gens. Enumerar les excuses seria una estupidesa i un avorriment. I per què no apreto l’off del blog? Perquè no fa mal a ningú que ocupi uns MB en un servidor llunyà, no?
Sóc lector. I procuro llegir els contes com si fossin poemes. I les novel•les com si fossin contes. I les pel•lícules com si fossin novel•les. I la vida com si fos la vida.
diumenge, d’octubre 11, 2009
divendres, d’octubre 09, 2009
Monterroso
"When Tom awoke in the morning, Betsy was already dressed."
Sloan Wilson, The Man in the Gray Flannel Suit, 1955
Així comença el capítol 11 de la novel·la de Wilson i té un efecte còmic per a un lector que pateix la malaltia intertextual popularitzada per Borges parlant de la influència de Kafka en Quevedo. Per als afectats tot ressona per tot i és inevitable, fins i tot és un plaer. Ressonàncies i reveberacions.
Sloan Wilson, The Man in the Gray Flannel Suit, 1955
Així comença el capítol 11 de la novel·la de Wilson i té un efecte còmic per a un lector que pateix la malaltia intertextual popularitzada per Borges parlant de la influència de Kafka en Quevedo. Per als afectats tot ressona per tot i és inevitable, fins i tot és un plaer. Ressonàncies i reveberacions.
dijous, d’octubre 08, 2009
Ich gratuliere Sie, Frau Müller
Lliçó de diplomàcia dels senyors del Nobel: com donar un premi a dos països, a Alemanya i Romania...
Podeu trobar poemes-collage de Herta Müller a les sucoses pàgines del projecte lyrikline, que és per cert una bona font de recerca per al lletraferits.
Un poema en alemany...
...i un en romanès.
Podeu trobar poemes-collage de Herta Müller a les sucoses pàgines del projecte lyrikline, que és per cert una bona font de recerca per al lletraferits.
Un poema en alemany...
...i un en romanès.
dimarts, de setembre 15, 2009
Desorientació
[She said] "Today is Sunday what? What month, I mean?"
"Where have you been living, in the subway?" he said, grinning.
And it puzzled him to think she was serious. "Oh, April... April something-or-other."
"April," she repeated."Have I been here long?
"Only since last night."
"Oh."
«The Headless Hawk» in The Complete Short Stories of Truman Capote
"Where have you been living, in the subway?" he said, grinning.
And it puzzled him to think she was serious. "Oh, April... April something-or-other."
"April," she repeated."Have I been here long?
"Only since last night."
"Oh."
«The Headless Hawk» in The Complete Short Stories of Truman Capote
divendres, de juliol 17, 2009
Documentació
"és més fàcil documentar-se que escriure... i dius he de llegir això i he de llegir allò... i és una excusa per no escriure... que és el que ens fa por en principi, perquè després resulta que no fa por, que és un plaer" Jaume Cabré
divendres, de juny 05, 2009
És estrany
"There is only one thing which interests me vitally now, and that is the recording of all that which is omitted in books. Nobody, as far as I can see, is making use of those elements in the air which give direction and motivation to our lives."
Henry Miller, Tropic of Cancer, p.11.
Henry Miller, Tropic of Cancer, p.11.
dimecres, de juny 03, 2009
Altres ismes
Que el teu progenitor hagi patit una addicció greu i continuada a una substància legal però de vegades molt perniciosa, pot explicar per què ell ha trigat tants anys en adonar-se'n, de què tu tens dotze anys i no saps llegir. Pot explicar-ho, si fem un esforç de comprensió, però mai no podrà justificar la seva deixadesa i egoisme. No li valdrà per donar la culpa als altres encara que aquest sigui un altre dels vicis que li fan perdre la xaveta.
dimecres, de maig 27, 2009
La guerra freda
He fet una petita escapada per veure una projecció del festival Loop. A Double take, el videoartista belga Johan Grimonprez (Roeselare, 1962) ens parla de la guerra freda, de la irrupció del mitjà televisiu i del clàssic i inquietant tema del doble. L'obra es basa en la tècnica del collage, amb fragments de pel·lícules, anuncis, reportatges russos i americans, algunes escenes rodades expressament per al muntatge i una entrevista amb un home que es guanya la vida fent de doble de Hitchcock. Sentim un narrador en veu en off que reescriu el magnífic relat de Borges mentre veiem diversos Alfred Hitchcock silenciosos i inquietants entrant i sortint de les diverses habitacions d'una casa, o d'altres fragments de pel·lícules on el director apareixia sense dir res, com a figurant. La música de suspens de les seves pel·lícules és la banda sonora perfecta per subratllar la tensió dels dobles que són al mateix edifici però mai no acaben de trobar-se. La guerra freda a finals del cinquanta i principis dels seixanta, amb el Sputnik, la crisi dels míssils, la cursa armamentística, es barreja amb la paranoia alienigena i té un bon paral·lel amb l'obra mestra de Hitchcock, Birds (1963).
Ara prenc aquestes notes i m'adono de l'avantatge que suposa la tecnologia. Perquè puc linkar amb tres moments de l'obra de Grimonprez que m'han divertit especialment:
1. Un anunci de cafè instantani que no ha sabut envellir, sobretot pel masclisme indissimulat que supura:
2. Un fragment de Nixon & Khrushchev en el seu "Kitchen Debate" de 1959 a Moscou:
3. Una perla de Donald Rumsfeld (el trobem a faltar):
Ara prenc aquestes notes i m'adono de l'avantatge que suposa la tecnologia. Perquè puc linkar amb tres moments de l'obra de Grimonprez que m'han divertit especialment:
1. Un anunci de cafè instantani que no ha sabut envellir, sobretot pel masclisme indissimulat que supura:
2. Un fragment de Nixon & Khrushchev en el seu "Kitchen Debate" de 1959 a Moscou:
3. Una perla de Donald Rumsfeld (el trobem a faltar):
divendres, de maig 08, 2009
Aplicable als opositors de secundària
"There’s more to life than books you know – but not much more."
—Morrissey
—Morrissey
dimarts, de maig 05, 2009
Recovered fragments of New York City
[Newland Archer i la cosina de la seva esposa, Ellen Olenski, al Metropolitan Museum, observen restes de Troia (Ilium, en llatí) i s’observen l’un a l’altra, i es deixen portar per la malenconia, com si coneguessin ja el seu destí]
…they were staring silently at the glass cabinets mounted in ebonised wood which contained the recovered fragments of Ilium. […]
Its glass shelves were crowded with small broken objects—hardly recognisable domestic utensils, ornaments and personal trifles—made of glass, of clay, of discoloured bronze and other time-blurred substances.
“It seems cruel,” she said, “that after a while nothing matters … any more than these little things, that used to be necessary and important to forgotten people, and now have to be guessed at under a magnifying glass and labelled: ‘Use unknown.’”
“Yes; but meanwhile—”
“Ah, meanwhile—”
As she stood there, in her long sealskin coat, her hands thrust in a small round muff, her veil drawn down like a transparent mask to the tip of her nose, and the bunch of violets he had brought her stirring with her quickly-taken breath, it seemed incredible that this pure harmony of line and colour should ever suffer the stupid law of change.
“Meanwhile everything matters—that concerns you,” he said.
Edith Wharton, The Age of Innocence, Chapter 31
…they were staring silently at the glass cabinets mounted in ebonised wood which contained the recovered fragments of Ilium. […]
Its glass shelves were crowded with small broken objects—hardly recognisable domestic utensils, ornaments and personal trifles—made of glass, of clay, of discoloured bronze and other time-blurred substances.
“It seems cruel,” she said, “that after a while nothing matters … any more than these little things, that used to be necessary and important to forgotten people, and now have to be guessed at under a magnifying glass and labelled: ‘Use unknown.’”
“Yes; but meanwhile—”
“Ah, meanwhile—”
As she stood there, in her long sealskin coat, her hands thrust in a small round muff, her veil drawn down like a transparent mask to the tip of her nose, and the bunch of violets he had brought her stirring with her quickly-taken breath, it seemed incredible that this pure harmony of line and colour should ever suffer the stupid law of change.
“Meanwhile everything matters—that concerns you,” he said.
Edith Wharton, The Age of Innocence, Chapter 31
diumenge, de gener 25, 2009
dijous, de gener 08, 2009
Sergi, el cosmonauta
"La seva llengua és el japonès i la meva llengua és el català, però hem trobat un territori marciano que és [per a nosaltres] l'anglès"
Ho deia Sergi López en declaracions a TV3, parlant de la pel·lícula que està acabant de rodar Isabel Coixet, Map of the Sounds of Tokyo. La parella insòlita que protagonitza el film està formada pel de Vilanova i per Rinko Kikuchi, que vam conèixer a Babel de González Iñarritu.
L'expressió d'en López m'ha semblat molt descriptiva d'allò que passa quan dos estrangers parlen en una llengua que no és la pròpia de cap d'ells però que és per a tots dos lingua franca, comuna... Pot ser complicat, pot ser molt divertit... i les mancances a priori limiten les possibilitats d'abstracció i complexitat. Però paradoxalment, si les dues persones tenen una certa connexió, les mancances compartides (si són equilibrades i hi ha una complicitat) suposen, en canvi, una llibertat absoluta de crear una nova llengua, que no és anglès, ni és català, sinó un conglomerat.
Recordo amb molt de carinyo les meves etapes d'Erasmus on aquesta experiència era gairebé quotidiana i avui i he pensat!
Visca el xató i el Sergi López!
Ho deia Sergi López en declaracions a TV3, parlant de la pel·lícula que està acabant de rodar Isabel Coixet, Map of the Sounds of Tokyo. La parella insòlita que protagonitza el film està formada pel de Vilanova i per Rinko Kikuchi, que vam conèixer a Babel de González Iñarritu.
L'expressió d'en López m'ha semblat molt descriptiva d'allò que passa quan dos estrangers parlen en una llengua que no és la pròpia de cap d'ells però que és per a tots dos lingua franca, comuna... Pot ser complicat, pot ser molt divertit... i les mancances a priori limiten les possibilitats d'abstracció i complexitat. Però paradoxalment, si les dues persones tenen una certa connexió, les mancances compartides (si són equilibrades i hi ha una complicitat) suposen, en canvi, una llibertat absoluta de crear una nova llengua, que no és anglès, ni és català, sinó un conglomerat.
Recordo amb molt de carinyo les meves etapes d'Erasmus on aquesta experiència era gairebé quotidiana i avui i he pensat!
Visca el xató i el Sergi López!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
