diumenge, de gener 25, 2009
dijous, de gener 08, 2009
Sergi, el cosmonauta
"La seva llengua és el japonès i la meva llengua és el català, però hem trobat un territori marciano que és [per a nosaltres] l'anglès"
Ho deia Sergi López en declaracions a TV3, parlant de la pel·lícula que està acabant de rodar Isabel Coixet, Map of the Sounds of Tokyo. La parella insòlita que protagonitza el film està formada pel de Vilanova i per Rinko Kikuchi, que vam conèixer a Babel de González Iñarritu.
L'expressió d'en López m'ha semblat molt descriptiva d'allò que passa quan dos estrangers parlen en una llengua que no és la pròpia de cap d'ells però que és per a tots dos lingua franca, comuna... Pot ser complicat, pot ser molt divertit... i les mancances a priori limiten les possibilitats d'abstracció i complexitat. Però paradoxalment, si les dues persones tenen una certa connexió, les mancances compartides (si són equilibrades i hi ha una complicitat) suposen, en canvi, una llibertat absoluta de crear una nova llengua, que no és anglès, ni és català, sinó un conglomerat.
Recordo amb molt de carinyo les meves etapes d'Erasmus on aquesta experiència era gairebé quotidiana i avui i he pensat!
Visca el xató i el Sergi López!
Ho deia Sergi López en declaracions a TV3, parlant de la pel·lícula que està acabant de rodar Isabel Coixet, Map of the Sounds of Tokyo. La parella insòlita que protagonitza el film està formada pel de Vilanova i per Rinko Kikuchi, que vam conèixer a Babel de González Iñarritu.
L'expressió d'en López m'ha semblat molt descriptiva d'allò que passa quan dos estrangers parlen en una llengua que no és la pròpia de cap d'ells però que és per a tots dos lingua franca, comuna... Pot ser complicat, pot ser molt divertit... i les mancances a priori limiten les possibilitats d'abstracció i complexitat. Però paradoxalment, si les dues persones tenen una certa connexió, les mancances compartides (si són equilibrades i hi ha una complicitat) suposen, en canvi, una llibertat absoluta de crear una nova llengua, que no és anglès, ni és català, sinó un conglomerat.
Recordo amb molt de carinyo les meves etapes d'Erasmus on aquesta experiència era gairebé quotidiana i avui i he pensat!
Visca el xató i el Sergi López!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
