Metropolitana

Quan em miro les "notícies" que ofereixen les pantalles de televisió mentre espero el meu metro al matí i al vespre, sovint les veig repetides. Perquè em toca esperar un metro de la línia blava i un de la línia vermella cada vegada. Això accentua el meu estupor de veure la selecció de notícies que fan. Els temes estrella són el canvi climàtic, l'extinció d'espècies animals, curiositats com avui mateix, per exemple, una clínica veterinària que tracta gats i gossos amb sobrepès, i d'altres tipus "fets i gent" (aquella secció que feia Enric Calpena fa una colla d'anys). Es parla ben poc de política internacional. Es va parlar d'Àfrica una vegada perquè per primera vegada a la història una dona havia arribat a presidir un país; i aquest esclar és l'altre hit, es publiquen estadístiques amb accent al tema del gènere. I la violència de gènere és el rei de la secció dedicada a "Sucesos". La política espanyola es resumeix amb frases del dia, estirabots, provocacions o contra-declaracions, que no expliquen res, només apunten cap un vèrtex superficial del teatre de les declaracions dels diputats. La secció que es titula "cultura y espectaculos", són imatges de tres personatges que van alternant-se Madonna, Elton John i Michael Jackson. I la publicitat i la no-publicitat ja no es diferencien fàcilment. L 'anàlisi no existeix. I a ningú li deu estranyar que sigui així perquè, direu, la gent només ha d'esperar entre 1 i 3 minuts el metro.

El que m'ha dut a escriure aquestes ratlles és la constatació que malauradament aquest canal és simplement una caricatura dels canals que arriben a la televisió de casa. Però la caixa de casa és pràcticament el mateix, la informació es redueix a la donar acta de la superfície del que passa, el que "interessa" es un recull de clichés repetitiu i als telenotícies la secció de "Fets i gent" ha contaminat la resta de programa.

Gràcies Canal Metro.