en qualsevol moment

n'hi ha un que ha a apagat el cigarret que de feia dos anys
duia als llavis i s'ha posat el xandall per buscar camins
entre l'asafalt de la ciutat i un altre que es reeinventa
el tarannà i oblida els hàbits més consolidats
algunes de les explosions predites ja han tingut lloc
degut a la manca de precipitacions i les altes temperatures
o potser per la densitat incontrolada de turistes que envaeixen
barcelona. en tot cas cada vegada hi ha més revolucions
diguem-ne personals i explosions rítmiques
i justament fa dies que l'autor de les enganxines que ens
avisaven sembla haver desaparegut, potser perquè sap
que ens n'espera una de grossa, definitiva

Divertimento

Ja veig algun lector amb les mans al cap, dient, què s'ha pres, aquest. I no passa res, em venia de gust i ja està. Que diguin el que vulguin, jo hi penjo el que vagi sortint. Calia celebrar l'aniversari del blog amb alguna sortida de to, no? Segur que entre els detractors surt algú que diu que és molt sa i que endavant.

Salut.

Acròbata contra pronòstic

Acròbata contra pronòstic, intrús del carril bus
molt abans de la introducció de cap carnet per punts.
Em vaig arribar a saltar tants semàfors i
senyals de direcció prohibida. Vaig oblidar
tants aniversaris i negar tants somriures,
em va poder tan sovint la desídia. Però la
retirada de carnet no va venir imposada, no.
Jo mateix vaig entregar-me, com un
ludòpata penedit es posa a la llista negra
del casino. Vaig fer esclatar el meu golf negre
contra la paret, al túnel de la ronda. Vaig sortir de
la ferralla, espolsant-me la jaqueta. A peu coix fins
la comissaria de Königstrasse. Vaig fer-me la prova
d’alcoholèmia i examen de consciència, per matar
el neguit i la primera persona.

A partir d’aquí
no va venir altra cosa que una
duríssima travessa del desert en transport públic
o tardes i vespres intentant vèncer la mandra,
rient de coses tristes i enganyant-me, esperant el
relleu o un bàlsam gratuït, de propaganda, que
antics amics se’n recordin i em tornin la trucada.
I això era el neguit sord de posar-se una camisa suada,
sortir corrents de casa, un dia de vaga de tramvies,
i en arribar a la plaça llençar la tovallola; negar-ho tot
per fer veure, només per fer-ho veure. Un neguit mal
curat, que hauria dit la padrina de Ripoll.

Aprofitant que alguna cosa en mi badava, he pujat a un mazda
esportiu aparcat a Princesa, cantonada Perill. De primer no trobava
les claus i havia perdut confiança. Ara ja em relaxo i sento el
pessigolleig que enyorava, després accelero nit endins.
No reconec els ulls del retrovisor, però sé que són els meus.
Ella posa una mà sobre la meva i fa un gest perquè pari a l’àrea
de descans. Poso l’intermitent, redueixo i la grava espetega
suaument sota les rodes, apago el motor. Obro un dit la finestra,
em descordo les sabates, ella apaga el CD i es treu les arracades.
Somriu, no tenim pressa, ella torna dolç el temps d’espera.

Invitació (h)original

He vist l'agenda de la setmana i hi ha una cosa que no em vull perdre per res del món, encara m'hagi de saltar alguna altra cosa important:

Connexió Berlin-Barcelona

dimarts dia 23 de maig a les 20:30 al

bar (H)original (Ferlandina, 29)


Hi participen:

Brigitte Oleschinski
+
Hendrik Jackson
+
Enric Casasses





Llegiran les traduccions dels poemes de
Brigitte Oleschinski i Hendrik Jackson
alguns dels participants en el XVè seminari de traducció

de Farrera de Pallars.

Horror vacui

A Espais tacats E.A. parlava ahir d'un "neguit que et rosegarà i t'obligarà a mantenir-te en moviment". En llegir-ho penso en tot d'altres coses. Penso en exemples del diagnòstic segons el qual vivim una acceleració de la història, penso en quin neguit deu provocar els continus canvis del nostre govern, fins ahir tripartit, penso en per què és tan curta la vida d'un llibre abans de desaparèixer d'una llibreria, en per què els diaris tenen cada dia les mateixes pàgines, en per què tanta gent pateix el mateix problema amb piles de llibres esperant a ser llegits a la tauleta de nit i tan pocs fan un cop de timó contra aquesta amenaça, etc. Penso en tot d'altres coses, potser per no pensar en allò a què E.A. apunta en la seva cita a E.T.

Activitat

M'ho has demanat. Doncs bé, quan he arribat a casa, el poeta seguia traduint, però en somnis.


"Woken out of Dogmatic Slumber"

Did you use the night? – I practised hopeful
Waiting. – Who for? What for? – You also know, do you,
The pain, sweet pain, of loving the one unknown? –
The unknown deed? – You mean? – What are you speaking of? –
The veins were almost bursting in my flesh.
How tired I am of crossing St Marks’s Square. –
Still dreaming, are you? Dreaming nevertheless? –
And the streets are waving in the winds of openness.

Volker Braun

(translated by David Constantine)