L'acció distreta de remenar discoteques de persones amb gustos eclèctics per triar mitja dotzena de CDs que facin l'estona de treball més agradable, i l'atzar d'haver llegit una entrevista amb Ricki Lee Jones que em porta a fixar-me justament en aquest disc de 1978... fan que em trobi amb dos CDs a la mà i que constati que malgrat no tenir gaire a veure, s'assemblin tant, encara que només sigui per la tipografia fantasiosa.
