Tornar-hi

L'altre dia vaig trobar el Borja, en un concert de La Mercè, i em vaig recordar d'un cap de setmana d'assaig en algun poblet de Tarragona, per preparar un concert al Can Deu de Les Corts. I ell em deia que durant dos anys es va dedicar a voltar de concert en concert vivint de la música.

I veient aquest video de Gomez amb el guants negres de llana recordo alguns dies d'hivern tocant el baix amb guants pel fred que fotia al local d'assaig. Aquells divendres al vespre compartits amb en Dirk, en Joachim i en Pere.

Diu el meu germà que l'Aleix està pensant en tornar a muntar un grup. Qui sap si jo algun dia hi tornaré... ara que tinc els dits tan rovellats...

Suïcidi blogaire

Disfrutar una novel·la, sovint vol dir disfrutar-ne la lectura però també les pauses que es va fent. En alguna de les pauses de la lectura de The Virgin Suicides de Jeffrey Eugenides, vaig arribar a la conclusió que havia arribat l'hora de suicidar aquest blog.

Vaig arribar a aquesta conclusió, perquè era i és evident l'estat deplorable de salut d'aquest lloc web: la vida visiblement letàrgica de The Blot i les seves successives crisis d'identitat, típicament adolescents, i la seva manca de capacitat de resolució i definició, aquesta patètica recerca de la seva raó de ser. Perquè mantenir amb vida un ésser que bàsicament pateix i que se sent abandonat pel seu progenitor?

Em vaig recordar d'aquell que deia: "tens un blog o el mantens?". I no li veia cap més sentit a continuar-lo tenint sense mantenir-lo, sense estimar-lo ni dedicar-li una mínima atenció. Però d'aquest pensament, ja en fa algunes setmanes i no he pres cap determinació. De moment aquest seguirà essent un mort en vida. De moment.