Havent oblidat puntualment, però fatal, la precaució,
fa massa que vaig amb genolleres i casc integral.
El segon terç del segon període, però,
s'ha llevat amb peu segur, la neu qualla i no gela.
El vector, si no m'erro, apunta enlaire, decidit;
no amaga desig de sabotatge, ni és miratge malèvol
de precampanya. Sembla que a poc a poc, la passa
guanya fermesa, els monzons no s'enduen ja el castor
i el ranger sap llegir els mapes, sap on té les claus.
En Bruno i en Tilmann somriuen i diuen que sí, que sí.
