nineteen seventy-nine

nineteen seventy-nine és una cançó de les que m'agrada tornar a escoltar del darrer CD que val la pena dels Smashing Pumpkins, un doble LP del segle passat, de 1995. i mil nou-cents setanta-nou és també un any que segons la publicitat recent és una època molt, molt envellida, on no teníem mòbils i les fotos eren grises. però si no recordo malament el 1979, hi havia il·lusió per la cosa col·lectiva... i aquests dies he copsat alguna cosa pitjor que la manca d'aquesta il·lusió.