Més de 2666 minuts gairebé ininterromputs d’estimulant andoiar, d’esbarjo i androsterona, música i imatges, entre l’allegro i l’andantino, amb pauses brevíssimes. Una mica de sorra, una mica de sol, amanida de ruca collida vora la porta del casalot amb tomata i animals que s’enyoren, la saviesa de Burroughs compartida al voltant d’un scrable en doina, però no inic, mescles impossibles, gelats i glaçons compartits, dinar a les cinc i sopar a quarts d’una, celebrar dos aniversaris en un sol dia (però només un de veritat), recórrer un país dins un país i records que no són els meus, oblidar-ho tot a cada acord i que sovint no et reconeguin, en moto del Sol solet a La Isla, a peu de Sevilla a Fonalleras passant pel passeig de Borbó, fins a la platja que s’amaga rera el camp de golf. Al final, i de comú acord, firmem la treva i desem el joc de scrable, sense comptar els punts, sense comptar síl·labes ni buscar acròstics.
