La influència de Kafka en Quevedo

“Mi tío adoraba a Stalin. Lo quería como se quiere a un hijo descarriado. Veía sus defectos.

Guardaba los discos con los discursos del generalísimo en álbumes rojos. Había álbumes así: con cordoncillos y un retrato en relieve del caudillo.

Cuando resultó que Stalin era un bandido, mi tío se sintió sinceramente desolado. Luego se enamoró de Malenkov. Decía que Malenkov era ingeniero.

Cuando destituyeron a Malenkov, trasladó su afecto a Bulganin. Bulganin tenía el aire de un policía provincial de antes de la revolución. Y mi tío era justamente de provincias, de Novorosiisk. Quizá quisiera de verdad a Bulganin, un hombre que le recordaba los ídolos de su infancia.

Luego quiso a Jruschov. Y cuando echaron a Jruschov, a mi tío se le agotó la capacidad de amar a más gente. Se hartó de malgastar en vano sus sentimientos.

Decidió entregar su amor a Lenin. Lenin llevaba muerto desde hacía mucho tiempo, de modo que era imposible destituirlo. Ni siquiera era fácil dañar como es debido su imagen. Era imposible, por tanto, quitarle a mi tío aquel amor...

Por lo demás se diría que el hombre se desarmó ideológicamente. Sin abandonar su afecto por Lenin, quiso por igual a Solzhenitsyn. También quiso a Sájarov. Sobre todo, por haber inventado éste la bomba de hidrógeno. Y no haberse dado, sin embargo, a la bebida y luchar por la verdad.

A Brézhnev mi tío no lo quería. Brézhnev se le antojaba un fenómeno pasajero (impresión que no se vio confirmada por el tiempo)...”

Serguéi Doblatov, Los nuestros, Barcelona, Áltera, 1999. (trad. Ricardo San Vicente)

El seu sentit de l’humor i la prosa absolutament despullada, de frases curtes i poca literatura, em recorda molt Wladimir Kaminer, el dj del berlinès “Burger Café” i home de ràdio (RadioMultiKulti) que fa uns anys, amb un llibre de relats, era a les llistes dels més venuts a Alemanya, on viu des de principis dels noranta.

Demà, al Sortidor

Dijous gras

Què bo que estava el salmó a la planxa!

Perplexitat

Veuen sortir d'un Centre Central i Cèntric de Bones exposicions una coneguda presentadora de programes impúdics, Mercedes Milà. Ell pensa en les explicacions de la celebrity sobre l'interès sociològic del programa brossa, Big Brother. Ella, en canvi, li diu: Mira, porta les sabates verdes aquelles que tan m'agraden.

Noves polítiques d'habitatge

El diari AVUI publica una notícia sobre el tema estrella, el de l'habitatge. Però aquesta és ben curiosa:

Els 'okupes' arriben a Cals Antisistema

segona residència

· Protesta contra l'ocupació d'habitatges davant l'apartament del conseller d'Interior i Imma Mayol al Port de la Selva

brevetat

· L'alcalde, de CiU, va dissoldre l'acte de seguida

Elisabet Escriche

"Si els sembla bé que ocupin cases d'altres persones, també deuen veure amb bons ulls que ho facin amb la seva". L'Esteve Pujol és un de la desena de membres de les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana que ahir van penjar pancartes davant l'apartament de segona residència que té al Port de la Selva la parella formada pel conseller d'Interior, Joan Saura, i la regidora d'Iniciativa per Catalunya - Verds a Barcelona, Imma Mayol. L'objectiu era mostrar el seu rebuig a la proliferació d'apropiacions indegudes d'habitatges per part d'okupes que s'ha produït en els últims mesos a Catalunya. "L'apartament deu ser apte per a ser okupat i convertir-lo en un centre social d'aquests que tant els agraden", asseguraven els independentistes.

"Centre social okupat Kan Saura", "Kan Saura Anti Sistema", "Gràcies Joan per la teva komprensió" és el que es podia llegir a les tres pancartes que es van posar davant l'habitatge del conseller, construït a final dels anys vuitanta i amb vistes a la depuradora municipal. L'acte va durar els cinc minuts que va trigar l'alcalde, Genís Pinart (CiU), a arribar al lloc dels fets i ordenar a dos agents de la policia municipal que ho retiressin tot.

Impostos i protecció

"A mi tampoc no m'agrada la política d'en Saura i no és que estigui en contra vostra, però heu d'entendre que, com que paguen els impostos, es mereixen la protecció de les institucions", va explicar l'alcalde als joves. "El nostre poble és tan petit -només hi viuen 900 habitants- que actes com aquest creen un gran impacte", va afegir.

Durant la "protesta" no va faltar el bon humor. Alcalde i independentistes van intercanviar opinions de la "mala" política del president del govern, de les visites al municipi de la parella Mayol-Saura i, fins i tot, de la família de Pinart. "Quan la meva mare, d'origen murcià, va venir a Catalunya va fer de minyona a casa d'en Maragall", va explicar l'alcalde. "Ara ella és d'esquerres i jo de dretes", puntualitzava somrient. L'acte va acabar amb una encaixada de mans. Abans de marxar, però, els independentistes van demanar a Pinart que els convidés a dinar perquè venien de molt lluny -de diferents punts de les comarques de Barcelona-. Ell els va respondre que el podien ajudar a podar ceps.

Una ambulància per a l'alcalde

Mentre la policia local retirava les pancartes, l'alcalde es va començar a trobar malament i va demanar que cridessin una ambulància. Al final, tot va quedar en un petit ensurt i Pinart no va necessitar assistència mèdica."

Server down , waiting

Mentre espero que el servidor torni a funcionar per a poder seguir treballant en el que estava fent, agafo un llibre a l'atzar...





MIRMANDA, LA GOJA

Com per a més bell renàixer mor lo sol.
JACINT VERDAGUER, Canigó

Tornarà el mar a apaivagar-se
i jo a voler patir per tu,
em llevaré d'hora i t'aniré a esperar.
Tu, si vols, no cal que vinguis,
que és esperant-te que hi veig clar.

Tomàs Arias, Romanços, 2004.

Promoció de la lectura

Avui he vist un anunci que m'ha fet pensar en dues persones que conec partidàries de prohibir la publicitat. És una empresa de serveis d'assessorament legal que ens vol vendre els serveis dels seus advocats amb l'argument que "el món té molta lletra"... però tu (si n'ets client) no caldrà ni que hi pensis.

No sóc amant de la lectura de codis civils i lleis orgàniques, però em sembla simptomàtic que recorrin a aquest argument. "Que llegeixin els altres" resulta ser un argument tan convincent com sentir el so d'un motor del cotxe que saps que has de comprar tan punt el veus.

Pasado

He trencat totalment el contacte amb el meu passat i el meu present més recent. Ja no em reconeix ni el meu company de pis. Sembla mentida. Fa uns mesos me'n reia de què tothom parlés del youtube i jo no m'hi havia enganxat només per una prevenció supersticiosa. Ara no puc viure sense el maleït invent. Fins i tot he arribat a prescindir totalment d'abandonar les meves quatre parets. Si veieu aquest vídeo de "el chico con la espina en el costado", un dels grups que va tocar a la festa de bankrobber, entendreu que aquesta invenció demoníaca em pugui servir fins i tot per a fer esport sense sortir de casa.

Strange places, strange questions

De vegades, més que els respostes, són les preguntes que sents o llegeixes, les que et deixen entreveure uns mobles ben incòmodes, cars i lletjos, dins els caps d'alguns. En aquest cas espero que es tracti d'una autoparòdia.

Llegeixo que durant la roda de premsa de Leo DiCaprio, darrerament a Madrid, "el colofón lo ha servido la reportera de Playboy TV; hipermaquillaje, escote de rigor y minishorts vaqueros: Después de rodar en sitios raros como África, ¿también ha hecho el amor en sitios raros?"

Ja ho diuen que Àfrica és el continet més maltractat.