dilluns, d’octubre 30, 2006

Mirall's




















Feia temps que hi pensava i finalment faig dissabte en dilluns. En perdo una mica per no perdre'ls tots, amb el risc assumit de no fer content ningú. Faré com ells faran el dimecres a la nit, que ningú no és perdedor: diré que faig concessions a tots dos partits, que ni per a l'un ni per a l'altre. Espero no perdre massa mitjons en aquesta bugada, espero saber trobar el temps per a planxar les camises i potser fins i tot reprendre l'exercici del bloc amb ratlles. A l'agenda m'apunto que hauré de trobar el carnet de la piscina. Ja fa dies que m'he posat les piles, però encara em fa l'efecte que no s'acaben els deures. Amb optimisme em dic que sí, que els diumenges freds amb sol agafarem la moto i anirem més enllà del canal de rem. No l'he abraçada mai amb jersei groixut. Encara no fa fred, però les castanyes m'exciten la imaginació.

divendres, d’octubre 13, 2006

wikipèdia felina


Fa uns dies vaig decidir-me a prémer el play a sobre la imatge d’un vídeo que més d’un blogger pernjava i comentava. Era el vídeo pro seleccions catalanes. Aquesta va ser la meva primera experiència amb YouTube. Jo tenia males experiències amb programes de l’estil real-audio. En intentar descarregar programes per sentir la ràdio o veure vídeos en streaming m’havia arribat a passar mitja horeta fent clic, fins arribar un punt on no podia tirar endavant sense donar el número de la meva targeta de crèdit. Pensava que YouTube seria alguna cosa semblant. Aquest és el motiu, ben banal, que m’ha allunyat tan de temps de YouTube.

Espero no tornar-me un addicte. Però segur que com per a molts d’altres ésssers humans, la paraula YouTube començarà a formar part del vocabulari actiu. De fet vaig parlar-ne abans d’hver-lo fet servir mai justament perquè em cridava l'atenció que tothom en parlés. Avui llegeixo Google pagarà 1.300 milions (de què?) per YouTube. Déu ni do!

La meva germana petita és una experimentadíssima internauta que m’assessora sobre el que calgui. Però no és cap fan de YT. Des de fa una setmana té un gat que es diu Wiki. Jo li vaig preguntar si l’elecció d’aquest nom tenia res a veure amb la Wikipèdia. D'entrada em va decebre molt saber que no, que el nom és un anagrama del cítric neozelandès kiwi i prou. Pensant-ho millor, però, aquest origen em tranquil·litza. Penso en el gat sobretot.

dimecres, d’octubre 11, 2006

Perspectiva












Algun dia mirant enrere veurem que el que ara ens sembla una mala notícia, haurà estat un guany. Sempre perdem una cosa i en guanyem una altra.

Uribe


M'han proposat un joc i m'he divertit jugant-hi. Esperava trobar els versos en un altre poema i la tria m'ha semblat d'allò més convenient. Alguns diuen que no tenen criteri i en canvi no poden deixar de ser coherents. D'altres se senten petits i són grans.

Urpera esartu eta azpitik begiratu zaitut.

Atsegin dut esku eta zangoen mugimendu geldoa,
Atsegin sabelpeek itsasbelarren forma hartzean



Fragment d’un poema.

URIBE, Kirmen, “IRLA”, dins Jon Kortazar (ed.), Montañas en la niebla, DVD Ed., p. 214. (que inclou la traducció a la pàgina 215)

dilluns, d’octubre 09, 2006

Gora Euskadi


POESIA BASCA D’AVUI:

Lectura de poemes amb Felipe Juaristi, Kirmen Uribe,
Jon Kortazar , autor de l’antologia”Montañas en la niebla” (DVD Ed.)

+ Laia Noguera i Víctor Sunyol (traductors al català d’Uribe i Juaristi)

Dimecres que ve la cita de l'(h)original em sembla molt atractiva.

La gent del Prat va descommemorar el 18 de juliol amb un "sopar dels poetes" amb molta trempera i bon menjar. La hispanidad d'aquest any tindrà també una festa a la contra en forma de revetlla poètica. El dimecres 11, a les 21 h. al local de davant del macba, hi ha un dels actes del cicle de poesia basca i catalana. I, atenció, l'endemà no cal anar a treballar i es pot aprofitar el dijous no-laboral per llevar-se tard i trucar a les Pilars, després del brunch.

divendres, d’octubre 06, 2006

astrologia











De tant en tant, llegeixo la previsió metereològica dels astres. I més d'una vegada descriu tan exactament el que m'està passant que fa por i diverteix alhora. Fa un temps en un cap de setmana molt dur, l'encertava de ple. La crisi era com un pou fosc i no hi havia manera de sortir-ne.

Avui la coincidència no ve per la via zoodiacal, sino pel rodamots. Avui ve a la ciutat dels rascacels, un amic editor i demà torno a ser a casa, al final del dia, a punt d'estrenar el diumenge. El rodamots d'avui, o el darrer que he rebut, diu:

esperar amb candeletes

Esperar (algú o alguna cosa) amb delit, amb impaciència.

Doncs, això que en tinc moltes ganes. De les dues coses.