À bout de souffle

Alè

1 Aire que s'escapa dels pulmons en l'expiració.

2 perdre l'alè Restar gairebé sense poder respirar com a resultat d'un esforç violent, d'una forta emoció, etc.

3 prendre alè Reposar abans de reprendre un treball, etc.



Anglès: breath; perdre l'alè to get out of breath; prendre alè to catch one's breath, get one's breath back




Francès: haleine F, souffle; perdre l'alè s'essouffler PRON, perdre haleine; prendre alè reprendre haleine




Alemany: Atem; perdre l'alè ausser Atem kommen; prendre alè Atem holen

Per un doi

1. DOI m.
Disbarat; dita o feta irracional (Mall.); cast. disparate. Els diaris devegades van de berbes y s'entretenen ab aquests doys, blayures o vivors, Penya Mos. iii, 120. Y no ho compreneu que axò que deys és un enfilay de doys y bestieses? Aurora 226.
Fon.: dóј (Mallorca).
Intens.: doiet, doiot, doiarro.
Etim.: incerta. Fonèticament ens inclinam a relacionar doi amb el català continental doll, ‘gerra de terrissa per a tenir oli o aigua’; l'evolució del significat no es veu clara, però coincideix amb la del mot caduf, que pròpiament significa ‘vas de la sínia’ (cast. canjilón) i secundàriament té a Mallorca el significat de ‘disbarat propi de vell decrèpit’ (cast. chochez).

2. DOI
Falsa reducció de la paraula andoi (Mall.). «Aquesta dona és un doi»: és una vaivera, que tresca d'aqui i d'allà i perd el temps conversant i cercant notícies. Anar d'en doi en doi (pròpiament d'andoi andoi): anar andoiant, caminant sense necessitat. Y d'en doy en doy s'eren allunyats un parey d'hores des seu poble, Ignor. 38.

3. DOI (Doy).
Llin. existent a Barc. i Arenys de Mar. (V. Doix).