"Perhaps then one reason why we have no great poet, novelist or critic writing today is that we refuse to allow words their liberty. We pin them down to one meaning, their useful meaning. A meaning which makes us catch the train, the meaning which makes us pass the examination."
Virginia Woolf, 1937
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poetry. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poetry. Mostrar tots els missatges
dilluns, d’octubre 20, 2008
divendres, d’abril 25, 2008
Cap veritat eterna
L'un va dir que:
"La tipografia és l'única de les arts humanes que té la discreció per principi."
"La tipografia és l'única de les arts humanes que té la discreció per principi."
I potser per dur la contrària l'altre va fer:
dimarts, d’abril 22, 2008
Des del Gellert
Fa unes setmanes vaig veure al 33 un reportatge sobre la vida de Pepe Sales , (1954-1994). Incloent la visita a Budapest i la seva dedicació a la cristologia més crua. Ahir vaig veure les pintures del carrer València. Sonava Let it bleed de Rolling Stones. Avui recupero una de les seves cançons d'amor i de droga:
BUSCO TAQUES (Budapest, 1990)
Busco taques,
busco Tacaks
a la pell del porc
Busco taques,
busco Tacaks,
busco explicacions
Busco taques,
busco Tacaks
a la pell del coll
Busco taques,
busco taques,
busco Gorbachovs
Des del Gellert,
des del Gellert
a Schezeny Bads
Cap al Gellert,
cap al Gellert
per Rakoskis ut
Fonts de liti,
fonts de liti
curen els malalts
Aigües grises,
aigües grises
baixen pel Donau
No t’aturis,
no t’aturis
que el genet va prest
Corre ves-hi,
corre ves-hi
monta’t Budapest
Cançons d’amor jo no en sé escriure
Cançons d’amor jo no en sé fer
Cançons d’amor què vols que et digui
Cançons d’amor per que no en sé
Busco taques,
busco Tacaks
a la pell del porc
Busco taques,
busco Tacaks, busco explicacions
dissabte, de febrer 09, 2008
Carrera
"El riesgo más grave del mercado literario, en su conexión con el sistema de medios de formación de la opinión pública, es encontrarse un buen día con que uno tiene un curriculum y un álbum de fotos en lugar de una vida (Manuel Sacristán, en estos lances, prefería hablar de ridiculum vitae); y que ha escrito lo que podía vender en lugar de lo que tenía que decir. Se es poeta cuando se tiene una palabra por decir (seguramente una sola, aunque por lo general ande repartida en muchas canciones, en muchos cuentos, en muchas ciudades). Si se llega a decir esa palabra la vida está cumplida en cierta forma esencial, aunque sea breve o se malogre en otros aspectos importantes. Hoy, en cualquier capital española, es fácil encontrar poetas aprendices muy jóvenes, de dieciocho o veinte años, ya con algún premio local ganado, plaquettes y algún libro publicado, coordinadores de una revista o colaboradores esporádicos de la prensa local. Para ellos, la tentación de dedicarse a construir una carrera literaria en lugar de a escribir es muy grande: pero se trata de caminos divergentes, aunque el estruendo mediático muchas veces nos dificulte percibirlo."
Ho deia Jorge Riechmann, entrevistat per Noemí Montetes a Barcelona Review. Hi he ensopegat, mentre buscava una altra cosa, i m'ha fet pensar en aquesta gent que va publicant llibrets per aquí i per allà gràcies a les seves habilitats (molt lloables), però que encara no s'han adonat o no es volen adonar que ni ens diuen res de nou, ni ho fan amb cap gràcia, ni ens calia escolatar-ho o llegir-ho, ni ells els calia dir-ho, ni escriure-ho, ni el país, ni la literatura nacional ho necessitava, només ho reclamava el seu curriculum.
Ho deia Jorge Riechmann, entrevistat per Noemí Montetes a Barcelona Review. Hi he ensopegat, mentre buscava una altra cosa, i m'ha fet pensar en aquesta gent que va publicant llibrets per aquí i per allà gràcies a les seves habilitats (molt lloables), però que encara no s'han adonat o no es volen adonar que ni ens diuen res de nou, ni ho fan amb cap gràcia, ni ens calia escolatar-ho o llegir-ho, ni ells els calia dir-ho, ni escriure-ho, ni el país, ni la literatura nacional ho necessitava, només ho reclamava el seu curriculum.
dilluns, de juny 04, 2007
Ell farà vacances
Les meves vacances.Lletra : Ovidi Montllor
Música : Ovidi Montllor i Toti SolerTot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindra amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon "wisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un "romer",
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Aixì per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribarè fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre colp
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré.
FARÉ VACANCES.
dimecres, de maig 30, 2007
Així com...
Així com en els cursets d'anglès s'hi juga un bingo especial amb els participis irregulars... es poden fer bingos amb versos i posar a prova la memòria dels lectors, no? Esclar que segur que algun purista dirà què això és el súmmum de la frivolitat. Però jo crec que la majoria s'ho passaran d'allò més bé.
Aquest vespre a l'Horiginal, BINGO POÈTIC al carrer Ferlandina, a dos quarts de nou. S'hi celebra el cinquè aniversari de programació poètica ininterrompuda. Felicitats Núria, Ferran i Josep!
divendres, de juliol 15, 2005
Els enciams del Prat
En Francesc Gelonch és una caixa de sorpreses. El vaig conèixer al final del recital d'en Rebassa i Pedrals dedicat a Alcover/Costa-i-Llobera. Vam xerrar una estona i vam anar a fer un beure amb uns seus amics. I des d'aleshores, sense cita prèvia anem coincidint a diversos tinglados, com aquest cicle de poesia del Prat, que de moment és una delícia i un plaer que no creia merèixer.
Dues setmanes després d'acceptar una nova feina al Prat del Llobregat vaig rebre un mail d'un aktivista de Vilafranka convidant-me a passar els dimarts als vespres a la Torre Muntades del Prat. No podia ser una casualitat. Em va servir per confirmar que havia estat una bona idea, canviar de feina. A més vaig veure que el Gelonch, "el bou de Juneda" (segon Hac Mor), també diria els seus poemes. Tenia ganes de sentir-lo, perquè només l'havia sentit en un acte sobre l'Estatut (amb l'Escoffet i l'Altaió junior) amb un poema i cara de circumstàncies. A més el cicle era una altra oportunitat per veure live el Casasses.
Aquest segon dimarts vaig poder veure en acció el de Juneda, que va suar la samarreta, ens va deixar anar unes tirallongues i uns cops de fuet en forma de haikús, que em van deixar enganxat a la cadira. La Cucarella va donar mostres del seu ofici i ironia. La Núria Martínez va llegir poemes del llibre que està escrivint, que potser en seran dos. El primer poema que va llegir la Núria era de tallar la respiració, d'encongir i glaçar el cor. El Pau Bou va dir poemes d'amor, una oda al ciclista Pantani i uns poemes de tema històric.
Després comentant la jugada amb el Gelonch, parlàvem, de la sorpresa que ell té a vegades amb els comentaris que la gent li fa dels poemes. Diu que algun que la majoria consideren el hit, d'altres no els agrada. A mi, em va passar, amb els poemes del Pau Bou, dramaturg del prat: a mi em van agradar moltíssim els poemes històrics pel to irònic i alhora apassionat que aconsegueix, trobo, fer un moment històric present, vívid. També potser perquè aquest dies llegeixo Fages de Climent, Les bruixes de Llers, i hi trobava alguna mena de parentesc.
El bou de Juneda em va sorprendre explicant una història que semblava inventada i perquè una bona amiga seva , que abans d'ahir era al Prat, és una noia amb qui havia coincidit treballant en una llibreria el nadal passat. I és precisament una noia de qui no em vaig poder acomiadar quan aquella feina se'm va acabar inesperadament.
L'altra curiositat del Gelonch és que hi ha un fet biogràfic que el lliga al Prat, a part de tenir-hi amics. El Prat del Llobregat és terra de carxofes, enciams... i així queda reconegut perquè els poetes reben com a premi de consolació o com a honorari professional (no ho sé ben bé) una hortalissa de la comarca. El primer dimarts va ser un meló, el segon uns enciams ben macos. Doncs bé els avis materns del poeta de Juneda, terra de boira i caliquenyos, van viure al Prat després de la Guerra Civil i eren traginers. Anaven del Prat al Mercat del Born. I una de les mercaderies que traginaven, eren evidentment les famoses carxofes del delta del Llobregat, aquelles que citava el de Felanitx.
"Aeroport, El nou. Sobre les pis-tes actuals del Prat es construiria una piràmide, que substituiria totes les instal·lacions de I'actual aeroport... A mitja alçada del rost més escaient, aquesta piràmide tindria una boca, una fenedura, que seria el començament de les pistes, per on les aeronaus entra-rien amb les màximes garanties de se-guretat. De fet, en passar el marc de la porta, la nau restaria immobilitzada, per un sistema de punts imantats. Fins i tot l' ''Endeavour'' hi podria aterrar. Del subsòl, en sortirien trens subterranis de gran velocitat que arribarien fins a les grans ciutats del continent europeu i asiàtic, tret de Roma, si encara existís el papat, on traslladarien les riqueses i mercaderies que els avions haurien adollat. Aquest servei arraconaria el de les naus marines, lent, obsolet i perillós per a la natura. Naturalment, aquesta piràmide atrauria una gran gernació, però no es deixaria construir a la vora. L'interior ja tindria prou cabuda per allotjar les multinacionals que ho sol·licitessin, pagant un lloguer que no ultrés ningú. Una intel·ligent xarxa d'ascensors i escales mecàniques ultralleugers i ultraràpids connectaria tots els indrets. Les instruccions òbviament serien totes i sempre en català. Per contra, el silenci fora complet, tant que hom podria sentir la correguda d'un escarabat furtiu, si mai hi entra-va... Quina delícia no fóra observar aquesta meravella des de la talaia de Montjuïc, alçant-se majestuosa enmig de les hortes de la plana. No cal dir que totes les cases del Prat serien esmicolades i polvoritzades i enlloc que deixarien seria poblat per les magnífiques escarxoferes del Prat mateix."
MIQUEL BAUÇÀ. El Canvi [Ed. Empuries; Barcelona, 1998]
Dues setmanes després d'acceptar una nova feina al Prat del Llobregat vaig rebre un mail d'un aktivista de Vilafranka convidant-me a passar els dimarts als vespres a la Torre Muntades del Prat. No podia ser una casualitat. Em va servir per confirmar que havia estat una bona idea, canviar de feina. A més vaig veure que el Gelonch, "el bou de Juneda" (segon Hac Mor), també diria els seus poemes. Tenia ganes de sentir-lo, perquè només l'havia sentit en un acte sobre l'Estatut (amb l'Escoffet i l'Altaió junior) amb un poema i cara de circumstàncies. A més el cicle era una altra oportunitat per veure live el Casasses.
Aquest segon dimarts vaig poder veure en acció el de Juneda, que va suar la samarreta, ens va deixar anar unes tirallongues i uns cops de fuet en forma de haikús, que em van deixar enganxat a la cadira. La Cucarella va donar mostres del seu ofici i ironia. La Núria Martínez va llegir poemes del llibre que està escrivint, que potser en seran dos. El primer poema que va llegir la Núria era de tallar la respiració, d'encongir i glaçar el cor. El Pau Bou va dir poemes d'amor, una oda al ciclista Pantani i uns poemes de tema històric.
Després comentant la jugada amb el Gelonch, parlàvem, de la sorpresa que ell té a vegades amb els comentaris que la gent li fa dels poemes. Diu que algun que la majoria consideren el hit, d'altres no els agrada. A mi, em va passar, amb els poemes del Pau Bou, dramaturg del prat: a mi em van agradar moltíssim els poemes històrics pel to irònic i alhora apassionat que aconsegueix, trobo, fer un moment històric present, vívid. També potser perquè aquest dies llegeixo Fages de Climent, Les bruixes de Llers, i hi trobava alguna mena de parentesc.
El bou de Juneda em va sorprendre explicant una història que semblava inventada i perquè una bona amiga seva , que abans d'ahir era al Prat, és una noia amb qui havia coincidit treballant en una llibreria el nadal passat. I és precisament una noia de qui no em vaig poder acomiadar quan aquella feina se'm va acabar inesperadament.
L'altra curiositat del Gelonch és que hi ha un fet biogràfic que el lliga al Prat, a part de tenir-hi amics. El Prat del Llobregat és terra de carxofes, enciams... i així queda reconegut perquè els poetes reben com a premi de consolació o com a honorari professional (no ho sé ben bé) una hortalissa de la comarca. El primer dimarts va ser un meló, el segon uns enciams ben macos. Doncs bé els avis materns del poeta de Juneda, terra de boira i caliquenyos, van viure al Prat després de la Guerra Civil i eren traginers. Anaven del Prat al Mercat del Born. I una de les mercaderies que traginaven, eren evidentment les famoses carxofes del delta del Llobregat, aquelles que citava el de Felanitx.
"Aeroport, El nou. Sobre les pis-tes actuals del Prat es construiria una piràmide, que substituiria totes les instal·lacions de I'actual aeroport... A mitja alçada del rost més escaient, aquesta piràmide tindria una boca, una fenedura, que seria el començament de les pistes, per on les aeronaus entra-rien amb les màximes garanties de se-guretat. De fet, en passar el marc de la porta, la nau restaria immobilitzada, per un sistema de punts imantats. Fins i tot l' ''Endeavour'' hi podria aterrar. Del subsòl, en sortirien trens subterranis de gran velocitat que arribarien fins a les grans ciutats del continent europeu i asiàtic, tret de Roma, si encara existís el papat, on traslladarien les riqueses i mercaderies que els avions haurien adollat. Aquest servei arraconaria el de les naus marines, lent, obsolet i perillós per a la natura. Naturalment, aquesta piràmide atrauria una gran gernació, però no es deixaria construir a la vora. L'interior ja tindria prou cabuda per allotjar les multinacionals que ho sol·licitessin, pagant un lloguer que no ultrés ningú. Una intel·ligent xarxa d'ascensors i escales mecàniques ultralleugers i ultraràpids connectaria tots els indrets. Les instruccions òbviament serien totes i sempre en català. Per contra, el silenci fora complet, tant que hom podria sentir la correguda d'un escarabat furtiu, si mai hi entra-va... Quina delícia no fóra observar aquesta meravella des de la talaia de Montjuïc, alçant-se majestuosa enmig de les hortes de la plana. No cal dir que totes les cases del Prat serien esmicolades i polvoritzades i enlloc que deixarien seria poblat per les magnífiques escarxoferes del Prat mateix."
MIQUEL BAUÇÀ. El Canvi [Ed. Empuries; Barcelona, 1998]
dimecres, de juny 29, 2005
Poetry Slam
Modestament m’agradaria fer d’altaveu.
He rebut un mail dels de la kinzena de vilafranka i després he vist que El llibreter ho anuncia. I jo faig de repetidor.
Tots els dimarts de juliol a les 9 del vespre.
POETES A LA TERRASSA DE TORRE MUNTADAS
EL PRAT DE LLOBREGAT – JULIOL DE 2005
Dimarts 5 de juliol / 21h:
DOLORS MIQUEL
ENRIC CASASSES
Dimarts 12 de juliol / 21h:
FRANCESC GELONCH
NÚRIA MARTÍNEZ
PAU BOU
MERITXELL CUCURELLA-JORBA
Dimarts 19 de juliol / 21h:
BIEL MESQUIDA
Dimarts 26 de juliol / 21h:
CARLES REBASSA + JONY RODÓN
JOSEP MEIZOSO
El llibreter afegeix un plànol del Prat en el seu extraordinari blog.
He rebut un mail dels de la kinzena de vilafranka i després he vist que El llibreter ho anuncia. I jo faig de repetidor.
Tots els dimarts de juliol a les 9 del vespre.
POETES A LA TERRASSA DE TORRE MUNTADAS
EL PRAT DE LLOBREGAT – JULIOL DE 2005
Dimarts 5 de juliol / 21h:
DOLORS MIQUEL
ENRIC CASASSES
Dimarts 12 de juliol / 21h:
FRANCESC GELONCH
NÚRIA MARTÍNEZ
PAU BOU
MERITXELL CUCURELLA-JORBA
Dimarts 19 de juliol / 21h:
BIEL MESQUIDA
Dimarts 26 de juliol / 21h:
CARLES REBASSA + JONY RODÓN
JOSEP MEIZOSO
El llibreter afegeix un plànol del Prat en el seu extraordinari blog.
dijous, de maig 19, 2005
Amb mots planers
Planerament invoco el teu fantasma
amb mots planers dels versos que ens deixares
Són versos de Jordi Sarsanedas dedicats a Salvat-Papasseit. Aquesta nit he estat llegint Sarsanedas, després de veure'l a BTV. La "caixa tonta" també té minuts de generositat. Fa gairebé tres hores Sarsanedas era el convidat del “Saló de Lectura”. Hi ha explicat com va costar de portar a escena La primera història d’Esther i ha parlat del "goig d’haver empès alguns nens i nenes a aprendre un poema de memòria”. Sentint-lo dir els poemes m’han vingut aquests adjectius al cap: senzill, càlid, clar, digne. Només aparentment, ens sembla poca cosa.
AMB MANS DE BONS AMICS ESCRIC AIXÒ
Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu.
Junts hem alçat la gran ciutat de fusta
per al foc més clar d'aquest amor
on llegeixen la història.
I parlo de demà com d'un passat
tot sec, tot esmollat, tot cendres.
Amb mans de bons amics escric això,
amb ulls de bons amics he mirat les muntanyes
i la ciutat que em pobla.
I manllevo el captaire i manllevo la porta.
Et deixo (això, si vols,
si et fa servei)
restes de joventut mal esmerçada
i un gust per al vent clar i el vi vermell.
Jordi Sarsanedas
amb mots planers dels versos que ens deixares
Són versos de Jordi Sarsanedas dedicats a Salvat-Papasseit. Aquesta nit he estat llegint Sarsanedas, després de veure'l a BTV. La "caixa tonta" també té minuts de generositat. Fa gairebé tres hores Sarsanedas era el convidat del “Saló de Lectura”. Hi ha explicat com va costar de portar a escena La primera història d’Esther i ha parlat del "goig d’haver empès alguns nens i nenes a aprendre un poema de memòria”. Sentint-lo dir els poemes m’han vingut aquests adjectius al cap: senzill, càlid, clar, digne. Només aparentment, ens sembla poca cosa.
AMB MANS DE BONS AMICS ESCRIC AIXÒ
Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu.
Junts hem alçat la gran ciutat de fusta
per al foc més clar d'aquest amor
on llegeixen la història.
I parlo de demà com d'un passat
tot sec, tot esmollat, tot cendres.
Amb mans de bons amics escric això,
amb ulls de bons amics he mirat les muntanyes
i la ciutat que em pobla.
I manllevo el captaire i manllevo la porta.
Et deixo (això, si vols,
si et fa servei)
restes de joventut mal esmerçada
i un gust per al vent clar i el vi vermell.
Jordi Sarsanedas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
