Clarivident

Un alumne de 4rt d'ESO, amb la lucidesa que dóna fer l'examen global a l'aula magna, ha escrit que Eugeni d'Ors és un autor "noucentrista" (sic).

"Ariadna a Teseu:

Més dolç que tu he trobat tot el llinatge de les feres: de ningú m'hauria refiat més en mala hora que de tu. I això que llegeixes, Teseu, t'ho envio des d'aquella platja on la vela s'emportà la teva nau sense mi. Deixondida a penes, esllanguida de la son, vaig moure les mans, mig ajaguda, per envoltar Teseu. No hi era. Retiro les mans, i de bell nou palpo, i pel llit moc els braços; no hi era. (...) En tant, mentre per tota la platja anava cridant «Teseu», els còncaus roquissers tornaven el teu nom (...) Allò que em mancava a la veu ho omplia amb el sanglot (...) Tant de bo que visqués Androgeu, (...) oh Teseu, hagués immolat amb una branca nuosa aquell que era meitat home, meitat brau; ni t'hagués donat el fil que havia de mostrar-te la tornada (...) La banya no hauria pogut traspassar el cor ferreny; era segur el teu pit àdhuc si no l'haguessis cobert.(...) Jo no veuré, doncs, a l'hora de morir les llàgrimes de la mare, ni hi haurà ningú que clogui amb els dits els meus ulls; el meu esperit malaurat s'esxhalarà en aires estrangers, i no ungirà una mà amiga els meus membres estesos; les aus marines es posaran damunt els meus ossos insepults. ¿Aquestes són tombes dignes dels meus mereixements?" Ovidi, Heroides, X

Més laberints

“Cap allà, després de sis dies i sis nits, l'home arriba a Zobeida, ciutat blanca, ben exposada a la lluna, amb carrers que volten sobre ells mateixos com un cabdell... Això s'explica de la seva fundació: homes de diverses nacions van tenir un somni igual, van veure una dona que corria de nit per una ciutat desconeguda, d'esquena, amb els cabells llargs i anava nua. Van somiar que la seguien. Després de moltes voltes cadascú la va perdre. Després del somni cercaren aquella ciutat; no la van trobar, però es van trobar ells; van decidir de construir una ciutat com la del somni. En la disposició dels carrers cadascú va refer el recorregut de la seva persecució; en el punt on havia perdut les petjades de la fugitiva va ordenar d'una altra manera que en el somni els espais i els murs de manera que no pogués escapar-se-li més.”

("Les ciutats i el desig.5" dins Les ciutats invisbles d'Italo Calvino, Empúries, 1985 [Einaudi, 1972], traducció de Francesc Sales)

Grant's Labyrinth

"(...) They might be in Aubrey's room. But he did not know where that was. The more he explored this place, the more corridors and seating spaces and ramps he discovered, and in his wanderings he was still apt to get lost. He would take a certain picture or a chair as a landmark, and the next week whatever he had chosen seemed to have been placed somewhere else. He didn't like to mention this to Kristy, lest she think he was suffering some mental dislocations of his own. He supposed this constant change and rearranging might be for the sake of the residents- to make their daily
exercise more interesting."

(Alice Munro, Hateship, Friendship..., "The Bear Came Over the Mountain", p.299)

A Kind Of Mourning

“They had slid into an infatuation with an English comedy about life in a department store and had watched so many reruns that they knew the dialogue by heart. They mourned the disappearance of actors who died in real life or went off to other jobs, then welcomed those same actors back as the characters were born again.”

(Alice Munro, Hateship, Friendship..., "The Bear Came Over the Mountain", p.283)

The way things could be lost

"She has just learned how to tell time, and she looked up at the Post Office clock and saw that the moment had come for the soap opera she and her mother listened to every day on the radio. She felt a deep concern, not because of missing the story but because she wondered what would happen to the people in the story, with the radio not turned on, and her mother and herself not listening. It was more than concern she felt, it was horror to think of the way things could be lost, could not happen, through some casual absence or chance."

(Alice Munro, Hateship, Friendship..., "Post and Beam", p.192)

Poètica de Munro

'I did not think of the story I would make about Alfrida - not of that in particular - but of the work I wanted to do, which seemed more like grabbing something out of the air than constructing stories, The cries of the crowd came to me like heartbeats, full of sorrows. Lovely formal-sounding waves, with their distant, almost inhuman assent and lamentation.

This was what I wanted, this was what I thought I had to pay attention to, this was how I wanted my life to be.'

"Family Furnishings" by Alice Munro

Minotaure

"A les parets es veia una boscúria densa de
plomes, colls, ulls i becs, i giravoltava damunt d’ell
obscurint l’alba incipient, es llançava per terra,
s’enfonsava, esquinçava, es delectava, arrabassava
furgava, engolia, amb un esgarip marxava volant,
tornava, de nou es llançava a terra, es reflectia en
el seu descens i la seva ascensió, sense que ell
comprengués per què allò es llançava a terra,
s’enfonsava, esquinçava, volava amunt, en cercle,
fins a tal punt estava embolcallat per alabatres i
aleteigs i quan allò, dibuixant cercles cada vegada
més amunt, es va dissoldre en el no-res brillant d'un
cel ara resplendent va aparèixer el sol entre les parets
de vidre i va marcar amb foc la seva imatge en el
seu cervell, com una roda enorme que girava,
llançava garbes de foc cap al cel com a signe de
seva còlera (...)"

Dimarts 29 de juny, a les 20:30 h, podreu sentir fragments en alemany i català del Minotaure de Friedrich Dürrenmatt. On? Al bar (h)original del carrer Ferlandina, davant del MACBA. Us hi conviden labreu edicions i la col·lecció alabatre.

Més minotaures

Cada vegada s'embolica tot més i Grady Tripp demostra estar més desesperat. A la recta final d'un delirant cap de setmana en què l'escriptor en ple bloqueig creatiu perdrà segurament la dona, l'amant, la feina, l'esperança d'acabar el llibre, i sota els efectes d'alguna droga, s'ha d'enfrontar a uns delinqüents per recuperar un objecte que pot canviar el destí d'un dels protagonistes.

"We stood there for a minute, a mangy, overweight purblind minotaur and a broken-down and toothless Theseus with a shaky shooting hand, facing each other at the common center of our disparate labyrinths." Michael CHABON, Wonder Boys, p. 319

Com peixos fora de l'aigua

"Seres que no podrían vivir en las novelas de ningún otro."

Rodrigo Fresán ens defineix així els personatges de les novel·les de Thomas Pynchon: V (1963), The Crying of Lot 49 (1966) o Vineland (1990).

Cap a l'oest

Per què m'expliques contes?

Those stories are not true.
They dont have to be true. They're stories.
Yes. But in the stories we're always helping people and we dont help people.

(Cormac McCarthy, The Road, p.268)

En una novel·la en què per a mi la confiança en els altres éssers humans i el relat amb què expliquem la nostra vida i el nostre dia a dia, el fill posa en dubte la veritat del que li diu el seu pare. És a dir que dubta que el pare estigui fent les coses tal com les explica i que estigui triant bé el camí.

Laberints

"On their backs were vermiculate patterns that were maps of the world in its becoming. Maps and mazes."

Cormac McCarthy, The Road, p. 287

Saviesa de la Halley

"Que la literatura no ens faci perdre la perruqueria"

Els jugadors de whist de Vicenç Pagès

[O era a l'inrevés?]

Jibarització...

... de Els jugadors de whist de Vicenç Pagès:

"En fi".

Der grosse Roman von Grossman

"De joven pensaba que la novela era lo más grande que existía en el mundo. Después me di cuenta de que existían otros campos de expresión tan válidos como ella. Y ahora, he vuelto a ese amor radical por la novela como gran riqueza del mundo, como expresión total del alma humana. Me volví a enamorar del género al leer Vida y destino de Vasili Grossman, y he releido Moby Dick, el Ulises de Joyce, Mrs Dalloway de Virginia Woolf... y sí, en este libro, como un brujo, he intentado convocar todos los poderes de la novela."

Antonio Muñoz Molina, entrevistat a La Vanguardia, 24.11.09

Más de lo mismo

“No importaba.
Había tiempo.
Pero, en realidad, nunca hay tiempo.
Lo que sí hay son esas ganas de que haya tiempo, de que el tiempo nunca se acabe.
(…)
Me consuela pensar que a pesar de todo, sigo pensando com un escritor, como alguien que quiere ser pero ya no será escritor.”

Rodrigo Fresán, “La pasión de multitudes”, dins Historia argentina. Edición corregida y aumentada, 2009 (1991).

Estic desconnectat de l’eternet i de les xarxes socials reals i virtuals. No llegeixo gaire però llegeixo més que no pas escric. I què vol dir no llegir gaire? No ho sé. I per què no llegeixo gaire i no escric gairebé gens. Enumerar les excuses seria una estupidesa i un avorriment. I per què no apreto l’off del blog? Perquè no fa mal a ningú que ocupi uns MB en un servidor llunyà, no?

Sóc lector. I procuro llegir els contes com si fossin poemes. I les novel•les com si fossin contes. I les pel•lícules com si fossin novel•les. I la vida com si fos la vida.

Diu el Cuní, de tant en tant...

...que el llegir no et faci perdre l'escriure.

Monterroso

"When Tom awoke in the morning, Betsy was already dressed."

Sloan Wilson, The Man in the Gray Flannel Suit, 1955

Així comença el capítol 11 de la novel·la de Wilson i té un efecte còmic per a un lector que pateix la malaltia intertextual popularitzada per Borges parlant de la influència de Kafka en Quevedo. Per als afectats tot ressona per tot i és inevitable, fins i tot és un plaer. Ressonàncies i reveberacions.

Ich gratuliere Sie, Frau Müller

Lliçó de diplomàcia dels senyors del Nobel: com donar un premi a dos països, a Alemanya i Romania...

Podeu trobar poemes-collage de Herta Müller a les sucoses pàgines del projecte lyrikline, que és per cert una bona font de recerca per al lletraferits.

Un poema en alemany...
























...i un en romanès.