zweitausendsechshundertsechsundsechsig

Més de 2666 minuts gairebé ininterromputs d’estimulant andoiar, d’esbarjo i androsterona, música i imatges, entre l’allegro i l’andantino, amb pauses brevíssimes. Una mica de sorra, una mica de sol, amanida de ruca collida vora la porta del casalot amb tomata i animals que s’enyoren, la saviesa de Burroughs compartida al voltant d’un scrable en doina, però no inic, mescles impossibles, gelats i glaçons compartits, dinar a les cinc i sopar a quarts d’una, celebrar dos aniversaris en un sol dia (però només un de veritat), recórrer un país dins un país i records que no són els meus, oblidar-ho tot a cada acord i que sovint no et reconeguin, en moto del Sol solet a La Isla, a peu de Sevilla a Fonalleras passant pel passeig de Borbó, fins a la platja que s’amaga rera el camp de golf. Al final, i de comú acord, firmem la treva i desem el joc de scrable, sense comptar els punts, sense comptar síl·labes ni buscar acròstics.

Aeroplà

History of the airplane

And the Wright brothers said they thought they had invented
something that could make peace on earth
(if the wrong brothers didn’t get hold of it)
when their wonderful flying machine took off at Kitty Hawk
into the kingdom of birds but the parliament of birds was freaked out
by this man-made bird and fled to heaven
And then the famous Spirit of Saint Louis took off eastward and
flew across the Big Pond with Lindy at the controls in his leather
helmet and goggles hoping to sight the doves of peace but he did not
Even though he circled Versailles
And then the famous Yankee Clipper took off in the opposite
direction and flew across the terrific Pacific but the pacific doves
were frighted by this strange amphibious bird and hid in the orient sky
And then the famous Flying Fortress took off bristling with guns
and testosterone to make the world safe for peace and capitalism
but the birds of peace were nowhere to be found before or after Hiroshima
And so then clever men built bigger and faster flying machines and
these great man-made birds with jet plumage flew higher than any
real birds and seemed about to fly into the sun and melt their wings
and like Icarus crash to earth
And the Wright brothers were long forgotten in the high-flying
bombers that now began to visit their blessings on various Third
Worlds all the while claiming they were searching for doves of
peace
And they kept flying and flying until they flew right into the 21st
century and then one fine day a Third World struck back and
stormed the great planes and flew them straight into the beating
heart of Skyscraper America where there were no aviaries and no
parliaments of doves and in a blinding flash America became a part
of the scorched earth of the world
And a wind of ashes blows across the land
And for one long moment in eternity
There is chaos and despair
And buried loves and voices
Cries and whispers
Fill the air
Everywhere

© Lawrence Ferlinghetti

en qualsevol moment

n'hi ha un que ha a apagat el cigarret que de feia dos anys
duia als llavis i s'ha posat el xandall per buscar camins
entre l'asafalt de la ciutat i un altre que es reeinventa
el tarannà i oblida els hàbits més consolidats
algunes de les explosions predites ja han tingut lloc
degut a la manca de precipitacions i les altes temperatures
o potser per la densitat incontrolada de turistes que envaeixen
barcelona. en tot cas cada vegada hi ha més revolucions
diguem-ne personals i explosions rítmiques
i justament fa dies que l'autor de les enganxines que ens
avisaven sembla haver desaparegut, potser perquè sap
que ens n'espera una de grossa, definitiva

Divertimento

Ja veig algun lector amb les mans al cap, dient, què s'ha pres, aquest. I no passa res, em venia de gust i ja està. Que diguin el que vulguin, jo hi penjo el que vagi sortint. Calia celebrar l'aniversari del blog amb alguna sortida de to, no? Segur que entre els detractors surt algú que diu que és molt sa i que endavant.

Salut.

Acròbata contra pronòstic

Acròbata contra pronòstic, intrús del carril bus
molt abans de la introducció de cap carnet per punts.
Em vaig arribar a saltar tants semàfors i
senyals de direcció prohibida. Vaig oblidar
tants aniversaris i negar tants somriures,
em va poder tan sovint la desídia. Però la
retirada de carnet no va venir imposada, no.
Jo mateix vaig entregar-me, com un
ludòpata penedit es posa a la llista negra
del casino. Vaig fer esclatar el meu golf negre
contra la paret, al túnel de la ronda. Vaig sortir de
la ferralla, espolsant-me la jaqueta. A peu coix fins
la comissaria de Königstrasse. Vaig fer-me la prova
d’alcoholèmia i examen de consciència, per matar
el neguit i la primera persona.

A partir d’aquí
no va venir altra cosa que una
duríssima travessa del desert en transport públic
o tardes i vespres intentant vèncer la mandra,
rient de coses tristes i enganyant-me, esperant el
relleu o un bàlsam gratuït, de propaganda, que
antics amics se’n recordin i em tornin la trucada.
I això era el neguit sord de posar-se una camisa suada,
sortir corrents de casa, un dia de vaga de tramvies,
i en arribar a la plaça llençar la tovallola; negar-ho tot
per fer veure, només per fer-ho veure. Un neguit mal
curat, que hauria dit la padrina de Ripoll.

Aprofitant que alguna cosa en mi badava, he pujat a un mazda
esportiu aparcat a Princesa, cantonada Perill. De primer no trobava
les claus i havia perdut confiança. Ara ja em relaxo i sento el
pessigolleig que enyorava, després accelero nit endins.
No reconec els ulls del retrovisor, però sé que són els meus.
Ella posa una mà sobre la meva i fa un gest perquè pari a l’àrea
de descans. Poso l’intermitent, redueixo i la grava espetega
suaument sota les rodes, apago el motor. Obro un dit la finestra,
em descordo les sabates, ella apaga el CD i es treu les arracades.
Somriu, no tenim pressa, ella torna dolç el temps d’espera.

Invitació (h)original

He vist l'agenda de la setmana i hi ha una cosa que no em vull perdre per res del món, encara m'hagi de saltar alguna altra cosa important:

Connexió Berlin-Barcelona

dimarts dia 23 de maig a les 20:30 al

bar (H)original (Ferlandina, 29)


Hi participen:

Brigitte Oleschinski
+
Hendrik Jackson
+
Enric Casasses





Llegiran les traduccions dels poemes de
Brigitte Oleschinski i Hendrik Jackson
alguns dels participants en el XVè seminari de traducció

de Farrera de Pallars.

Horror vacui

A Espais tacats E.A. parlava ahir d'un "neguit que et rosegarà i t'obligarà a mantenir-te en moviment". En llegir-ho penso en tot d'altres coses. Penso en exemples del diagnòstic segons el qual vivim una acceleració de la història, penso en quin neguit deu provocar els continus canvis del nostre govern, fins ahir tripartit, penso en per què és tan curta la vida d'un llibre abans de desaparèixer d'una llibreria, en per què els diaris tenen cada dia les mateixes pàgines, en per què tanta gent pateix el mateix problema amb piles de llibres esperant a ser llegits a la tauleta de nit i tan pocs fan un cop de timó contra aquesta amenaça, etc. Penso en tot d'altres coses, potser per no pensar en allò a què E.A. apunta en la seva cita a E.T.

Activitat

M'ho has demanat. Doncs bé, quan he arribat a casa, el poeta seguia traduint, però en somnis.


"Woken out of Dogmatic Slumber"

Did you use the night? – I practised hopeful
Waiting. – Who for? What for? – You also know, do you,
The pain, sweet pain, of loving the one unknown? –
The unknown deed? – You mean? – What are you speaking of? –
The veins were almost bursting in my flesh.
How tired I am of crossing St Marks’s Square. –
Still dreaming, are you? Dreaming nevertheless? –
And the streets are waving in the winds of openness.

Volker Braun

(translated by David Constantine)

East of Eden (II)

Adam said to his guests "I just remembered that I have forgotten to write to my brother for oven ten years." The Bacons shuddered under his statement and exchanged glances.
(...)
Adam restlessly opened drawers and looked up at the shelves and raised the lids of boxes in his house and at last he was forced to call Lee back and ask, "Where is the ink and the pen?"
"You don't have any," said Lee. "You haven't written a word in years. I'll lend you mine if you want." He went to his room and brought back a squat bottle of ink and a stub pen and a pad of paper and an envelope and laid them on the table.
Adam asked, "How did you know I want to write a letter?"
"You're going to try to write a letter to your brother, aren't you?"
"That's right."
"It will be a hard thing to do after so long", said Lee.

Metropolitana

Quan em miro les "notícies" que ofereixen les pantalles de televisió mentre espero el meu metro al matí i al vespre, sovint les veig repetides. Perquè em toca esperar un metro de la línia blava i un de la línia vermella cada vegada. Això accentua el meu estupor de veure la selecció de notícies que fan. Els temes estrella són el canvi climàtic, l'extinció d'espècies animals, curiositats com avui mateix, per exemple, una clínica veterinària que tracta gats i gossos amb sobrepès, i d'altres tipus "fets i gent" (aquella secció que feia Enric Calpena fa una colla d'anys). Es parla ben poc de política internacional. Es va parlar d'Àfrica una vegada perquè per primera vegada a la història una dona havia arribat a presidir un país; i aquest esclar és l'altre hit, es publiquen estadístiques amb accent al tema del gènere. I la violència de gènere és el rei de la secció dedicada a "Sucesos". La política espanyola es resumeix amb frases del dia, estirabots, provocacions o contra-declaracions, que no expliquen res, només apunten cap un vèrtex superficial del teatre de les declaracions dels diputats. La secció que es titula "cultura y espectaculos", són imatges de tres personatges que van alternant-se Madonna, Elton John i Michael Jackson. I la publicitat i la no-publicitat ja no es diferencien fàcilment. L 'anàlisi no existeix. I a ningú li deu estranyar que sigui així perquè, direu, la gent només ha d'esperar entre 1 i 3 minuts el metro.

El que m'ha dut a escriure aquestes ratlles és la constatació que malauradament aquest canal és simplement una caricatura dels canals que arriben a la televisió de casa. Però la caixa de casa és pràcticament el mateix, la informació es redueix a la donar acta de la superfície del que passa, el que "interessa" es un recull de clichés repetitiu i als telenotícies la secció de "Fets i gent" ha contaminat la resta de programa.

Gràcies Canal Metro.

East of Eden

The greatest terror a child can have is that he is not loved, and rejection is the hell he fears. I think everyone in the world to a large or small extent has felt rejection. And with rejection comes anger, and with anger some kind of crime in revenge for the rejection, and with the crime guilt -and there is the story of mankind.

Arrivederci

No entenc com he pogut trigar trenta anys a venir a Roma. Ahir vaig anar al cinema i en sortir de l'edifici vaig estar-me de peu sota la marquesina entre els romans que esperaven els amics per entrar a la sessiò de les 22:30. Per un moment vaig tenir l'agradable sensaciò de ser un més dels habitants d'aquest eixam. Em sembla bé fer el turista unes hores entre les runes, però, després perdent-me pels carrers sense rumb ja no vull ser més un turista.
Roma és una ciutat caòtica pel seu urbanisme i disseny del trànsit, i aquests dies entre la crisi de govern i els simulacres, la ciutat va tan plena de cotxes de policia de tots els colors (polizia, carabinieri, municipale + els que no porten distintius) que sembla un estat d'excepciò.
He obert el diari La Repubblica per les pàgines de polìtica nacional i hi tants partits i noms que em sembla impossible d'entendre qui és qui. L'ùnica cosa que sembla clara és que il Cavaliere ha caigut en desgràcia, perquè aquells que en parlaven bé fa uns anys, ara li prenen les mides pel taut i es lamenten que el Berlusca els decepciona.
Abans d'anar a dormir o a estones perdudes assegut a la Piazza del Poppolo o a Ostia Antica llegeixo entenent el que vull o puc: Il giardino dei Finzi-Contini de Bassani i Lavorare stanca de Pavese. Això són vacances.