dimecres, d’octubre 11, 2006

Uribe


M'han proposat un joc i m'he divertit jugant-hi. Esperava trobar els versos en un altre poema i la tria m'ha semblat d'allò més convenient. Alguns diuen que no tenen criteri i en canvi no poden deixar de ser coherents. D'altres se senten petits i són grans.

Urpera esartu eta azpitik begiratu zaitut.

Atsegin dut esku eta zangoen mugimendu geldoa,
Atsegin sabelpeek itsasbelarren forma hartzean



Fragment d’un poema.

URIBE, Kirmen, “IRLA”, dins Jon Kortazar (ed.), Montañas en la niebla, DVD Ed., p. 214. (que inclou la traducció a la pàgina 215)

dilluns, d’octubre 09, 2006

Gora Euskadi


POESIA BASCA D’AVUI:

Lectura de poemes amb Felipe Juaristi, Kirmen Uribe,
Jon Kortazar , autor de l’antologia”Montañas en la niebla” (DVD Ed.)

+ Laia Noguera i Víctor Sunyol (traductors al català d’Uribe i Juaristi)

Dimecres que ve la cita de l'(h)original em sembla molt atractiva.

La gent del Prat va descommemorar el 18 de juliol amb un "sopar dels poetes" amb molta trempera i bon menjar. La hispanidad d'aquest any tindrà també una festa a la contra en forma de revetlla poètica. El dimecres 11, a les 21 h. al local de davant del macba, hi ha un dels actes del cicle de poesia basca i catalana. I, atenció, l'endemà no cal anar a treballar i es pot aprofitar el dijous no-laboral per llevar-se tard i trucar a les Pilars, després del brunch.

divendres, d’octubre 06, 2006

astrologia











De tant en tant, llegeixo la previsió metereològica dels astres. I més d'una vegada descriu tan exactament el que m'està passant que fa por i diverteix alhora. Fa un temps en un cap de setmana molt dur, l'encertava de ple. La crisi era com un pou fosc i no hi havia manera de sortir-ne.

Avui la coincidència no ve per la via zoodiacal, sino pel rodamots. Avui ve a la ciutat dels rascacels, un amic editor i demà torno a ser a casa, al final del dia, a punt d'estrenar el diumenge. El rodamots d'avui, o el darrer que he rebut, diu:

esperar amb candeletes

Esperar (algú o alguna cosa) amb delit, amb impaciència.

Doncs, això que en tinc moltes ganes. De les dues coses.

dilluns, de setembre 25, 2006

13

Ahir, caminant per Falset, passat el Portal del Bou, ens vam creuar amb un australià que explicava a una falsetenca o falsetina que havia vist una cosa molt interessant a YouTube. Fa uns dies en una festa d'aniversari tothom parlava de coses que havia vist a YouTube, en comptes de parlar de coses que havia vist a la tele.

Jo encara no he vist res en YouTube. Sembla mentida, però no he tingut temps.

En canvi m'he aficionat al rodamots, gràcies a la suggerència de L.S. M'agraden sobretot els textos que es proposen com a exemple.



entretzenar-se (v)
Entestar-se, entossudir-se.

[Etimologia — Derivat de tretze, del llatí tredecim, mateix significat, compost de tres i decem, ‘deu’.]

"En un mot: la vila de Moià és mereixedora d’una menció cordial no sols pel punt que ha tingut a no perdre el seu pur caràcter catalanesc, tan sobri i senyorívol, ans també per la lloable repulsió que ha demostrat envers els pastitxos i fantasies de guix, de carreus de ciment i de rajoles llampants que ha convertit la nostra terra en una mena de borderia arquitectònica a força d’entretzenar-se vejam qui ho farà més tronat i més poca-solta."
Joan Santamaria, «La vila de Moià», dins Visions de Catalunya (1927)

Joan Santamaria (1887-1955): «La vila de Moià»
http://www.xtec.es/~evicioso/vallor/moia.htm

divendres, de setembre 15, 2006

d'una veu

a la segona perifèria proposaven uns quants decàlegs sobre el conte i jo em vaig quedar amb un dels punts d'un d'aquests receptaris: un conte és la ficció d'una veu.

dissabte, de setembre 09, 2006

beure per oblidar


He perdut la meva barba i les vacances s'han acabat definitivament. Aquest cap de setmana llarg servirà de consol.

No em reconec al mirall i no sé si m'hi acostumaré.

dimarts, d’agost 08, 2006

un amic de cravan

¿On es pren les primeres birres de dimecres
el poeta que ha acaba de ser descobert (de carambola)
per l'acadèmic del signe del fènix?
* * *

Al bar l'(h)original, carrer Ferlandina, 19. davant del Macba.







Potser aquell no té tan d'estil com Van Dongen, però pots passar una bona estona sentint-lo. El pintor Van Dongen, amic d'Arthur Cravan, dinava i sopava a Chez Jourdan, i era un geni fins i tot menjant i digerint llenties, com Dalí diria de si mateix més tard. La diferència és que no sé si Dalí ho deia en broma.

La forma de publicitat que proposava Cravan a la seva revista Maintenant (en la que era director i autor de tots els articles), podria inspirar la publicitat de paperdevidre... Què en penses Súbal?

dilluns, de juliol 31, 2006

Com segueix la sèrie?



Ara deu fer dues setmanes, en Màrius Serra va anar fins Argelaguer (La Garrotxa), per explicar algunes coses sobre la secta de l'Oulipo i al final ens va fer jugar una mica. Ens va fer recrear el diàleg entre Materazzi i Zidane, al mundial d'Alemanya, però amb algunes traves o restriccions oulipianes, com el monosíl·labisme, el monovocalisme, monoconsonantisme o similars. El meu equip va optar pel monosíl·labisme i per dir "ets un fill de puta!", va buscar fòrmules com "ets fill d'un cony que no és de franc!", etc.

La nit passada, que va ser d'insomni, per culpa de la calor, vaig recordar una particularitat de l'exercici proposat pel druïda de verbàlia: els dos noms dels futbolistes de l'incident de la final franco-italiana comencen per la mateixa lletra i podria buscar parelles de noms de persones conegudes relacionades per alguna raó i que comparteixin lletra en nom i cognom. Aprofitant la funció de comentari potser algú pot ajudar-me a continuar la sèrie...

Feliu Formosa
Bertolt Brecht

Marco Materazzi
Zinedine Zidane

Boris Becker
André Agassi

Steven Spielberg
Susan Sontag

El fet que relacioni els dos personatges pot ser rebuscat i fins i tot políticament incorrecte, si es vol.

dijous, de juliol 27, 2006

Farmaciola




Hi ha gent que no para de rebre encàrrecs impossibles i no sap o no vol dir que no. N’hi ha un que no ha refusat el repte d’escriure un text on relacioni Josep Pla i Diego Medrano. Segur que se’n sortirà. Mentrestant jo faig gimnàs per si mai em proposessin coses d’aquestes.

Parlant de El clítoris de Camille, diu Diego Medrano en una entrevista: “Y como canta Hölderlin: “Allá donde está el dolor también está la causa que lo cura”. Es un libro catártico, curativo, como el farmacológico Hemoal con las hemorroides, un libro que busca la purga y la sanación. Oye, a lo mejor se puede vender en las farmacias, ¿no crees?”

M’ha recordat allò que deia Biel Mesquida ara tot just fa un any des de l’escenari de la Terrassa de Torre Muntades del Prat. Deia que els seus llibres, administrats en dosis adequades, tenen poders sanadors. Ara fa uns dies hi insistia, responent als periodistes : “crec de bon de veres en les veus de la literatura, en la literatura com a font de savieses, de gust, de coneixement i de vida, en la literatura com a salut.”

dimecres, de juliol 26, 2006

De gènere rocambolesc




Rocambole és un aventurer que comença a la banda prohibida de la llei, però que acaba fent el bé com els seus descendents literaris Arsène Lupin o The Saint.

En Pedrals és un home que es passa la vida servint extraordinàriament la deesa poesia fent de rapsode pels escenaris dels països catalans i un vespre de sobte ell (o Quim Porta) arruga el front i diu: “Però si jo només he publicat novel•les!”

Els gèneres poden explotar en qualsevol moment. I cal que així sigui.

Aquest estiu el podeu veure de gira amb en Guillamino, amb l’espectacle Endoll.


Manuscrits

M’ha cridat l’atenció la mala bava que gasten a l'editorial berlinesa kookbooks. És l'editorial que ha editat el darrer llibre de poemes de Hendrik Jackson. L’editora, Daniela Seel, va rebre el segon premi de la Fundació Kurt Wolf de mans de Michael Krüger el passat març a la Fira del Llibre de Leipzig.





L’editorial és ben petita i publica poesia i algunes proses. Com que l’editorial està de moda a Alemanya i sovint els éssers humans tenim la vanitat de voler fer imprimir coses que ens semblen importants, l’editorial rep sacs d'originals i a kookbooks han pensat que la millor manera de frenar l’allau és advertint amb aquesta contundència els aspirants:

“sobre els manuscrits”

1. ens ofeguem de tants manuscrits com rebem sense haver-los demanat.
2. enviar un manuscrit sense que us el demanin, és tirar pedres al vostre terrat.
3. decepcioneu les vostres il•lusions.
4. desconfieu de les editorials.
5. busqueu una solució millor.


über manuskripte

1. wir ersticken an unverlangt eingesandten manuskripten.
2. ein unverlangt eingesandtes manuskript arbeitet gegen sich selbst.
3. enttäuscht eure illusionen.
4. misstraut verlagen.
5. findet eine bessere lösung.

divendres, de juliol 21, 2006

PopCorn

Un poeta berlinès, que no va poder venir, em va dir que li faria gràcia que digués un poema que ell, des del Pallars, va dedicar a la piscina d'Arbúcies, predint un tallet que només perdura en els píxels d'un cd i que aleshores encara no existia i jo no intuïa.

Morgens

Kleine Mädchen laufen lustig
über lahmgelegte Straßen, fallen
hin, verletzen sich und ballen
ihre Fäuste; salzig, krustig
schmeckt die Wunde, wird zu Schorf.
Bäcker backen Brote und das Dorf
liegt im Ofenduft, auf manchem Dach
raucht es. Mir ist warm. Ich liege wach.

Hendrik Jackson




De matí

Pels carrers mig abaltits
corren nenes juganeres,
cauen, es fereixen, clouen
fort els punys; i la ferida
pren un gust de sal i crosta
i se'ls torna cicatriu.
A la fleca hi couen pa,
pren el poble olor de forn,
hi ha teulades que fumegen,
noto escalf. I jec despert.