"On their backs were vermiculate patterns that were maps of the world in its becoming. Maps and mazes."
Cormac McCarthy, The Road, p. 287
dilluns, de febrer 01, 2010
Laberints
"On their backs were vermiculate patterns that were maps of the world in its becoming. Maps and mazes."
Cormac McCarthy, The Road, p. 287
dijous, de gener 07, 2010
Saviesa de la Halley
"Que la literatura no ens faci perdre la perruqueria"
Els jugadors de whist de Vicenç Pagès
[O era a l'inrevés?]
Els jugadors de whist de Vicenç Pagès
[O era a l'inrevés?]
dimarts, de novembre 24, 2009
Der grosse Roman von Grossman
"De joven pensaba que la novela era lo más grande que existía en el mundo. Después me di cuenta de que existían otros campos de expresión tan válidos como ella. Y ahora, he vuelto a ese amor radical por la novela como gran riqueza del mundo, como expresión total del alma humana. Me volví a enamorar del género al leer Vida y destino de Vasili Grossman, y he releido Moby Dick, el Ulises de Joyce, Mrs Dalloway de Virginia Woolf... y sí, en este libro, como un brujo, he intentado convocar todos los poderes de la novela."
Antonio Muñoz Molina, entrevistat a La Vanguardia, 24.11.09
Antonio Muñoz Molina, entrevistat a La Vanguardia, 24.11.09
dissabte, de novembre 21, 2009
Más de lo mismo
“No importaba.
Había tiempo.
Pero, en realidad, nunca hay tiempo.
Lo que sí hay son esas ganas de que haya tiempo, de que el tiempo nunca se acabe.
(…)
Me consuela pensar que a pesar de todo, sigo pensando com un escritor, como alguien que quiere ser pero ya no será escritor.”
Rodrigo Fresán, “La pasión de multitudes”, dins Historia argentina. Edición corregida y aumentada, 2009 (1991).
Estic desconnectat de l’eternet i de les xarxes socials reals i virtuals. No llegeixo gaire però llegeixo més que no pas escric. I què vol dir no llegir gaire? No ho sé. I per què no llegeixo gaire i no escric gairebé gens. Enumerar les excuses seria una estupidesa i un avorriment. I per què no apreto l’off del blog? Perquè no fa mal a ningú que ocupi uns MB en un servidor llunyà, no?
Sóc lector. I procuro llegir els contes com si fossin poemes. I les novel•les com si fossin contes. I les pel•lícules com si fossin novel•les. I la vida com si fos la vida.
Había tiempo.
Pero, en realidad, nunca hay tiempo.
Lo que sí hay son esas ganas de que haya tiempo, de que el tiempo nunca se acabe.
(…)
Me consuela pensar que a pesar de todo, sigo pensando com un escritor, como alguien que quiere ser pero ya no será escritor.”
Rodrigo Fresán, “La pasión de multitudes”, dins Historia argentina. Edición corregida y aumentada, 2009 (1991).
Estic desconnectat de l’eternet i de les xarxes socials reals i virtuals. No llegeixo gaire però llegeixo més que no pas escric. I què vol dir no llegir gaire? No ho sé. I per què no llegeixo gaire i no escric gairebé gens. Enumerar les excuses seria una estupidesa i un avorriment. I per què no apreto l’off del blog? Perquè no fa mal a ningú que ocupi uns MB en un servidor llunyà, no?
Sóc lector. I procuro llegir els contes com si fossin poemes. I les novel•les com si fossin contes. I les pel•lícules com si fossin novel•les. I la vida com si fos la vida.
diumenge, d’octubre 11, 2009
divendres, d’octubre 09, 2009
Monterroso
"When Tom awoke in the morning, Betsy was already dressed."
Sloan Wilson, The Man in the Gray Flannel Suit, 1955
Així comença el capítol 11 de la novel·la de Wilson i té un efecte còmic per a un lector que pateix la malaltia intertextual popularitzada per Borges parlant de la influència de Kafka en Quevedo. Per als afectats tot ressona per tot i és inevitable, fins i tot és un plaer. Ressonàncies i reveberacions.
Sloan Wilson, The Man in the Gray Flannel Suit, 1955
Així comença el capítol 11 de la novel·la de Wilson i té un efecte còmic per a un lector que pateix la malaltia intertextual popularitzada per Borges parlant de la influència de Kafka en Quevedo. Per als afectats tot ressona per tot i és inevitable, fins i tot és un plaer. Ressonàncies i reveberacions.
dijous, d’octubre 08, 2009
Ich gratuliere Sie, Frau Müller
Lliçó de diplomàcia dels senyors del Nobel: com donar un premi a dos països, a Alemanya i Romania...
Podeu trobar poemes-collage de Herta Müller a les sucoses pàgines del projecte lyrikline, que és per cert una bona font de recerca per al lletraferits.
Un poema en alemany...
...i un en romanès.
Podeu trobar poemes-collage de Herta Müller a les sucoses pàgines del projecte lyrikline, que és per cert una bona font de recerca per al lletraferits.
Un poema en alemany...
...i un en romanès.
dimarts, de setembre 15, 2009
Desorientació
[She said] "Today is Sunday what? What month, I mean?"
"Where have you been living, in the subway?" he said, grinning.
And it puzzled him to think she was serious. "Oh, April... April something-or-other."
"April," she repeated."Have I been here long?
"Only since last night."
"Oh."
«The Headless Hawk» in The Complete Short Stories of Truman Capote
"Where have you been living, in the subway?" he said, grinning.
And it puzzled him to think she was serious. "Oh, April... April something-or-other."
"April," she repeated."Have I been here long?
"Only since last night."
"Oh."
«The Headless Hawk» in The Complete Short Stories of Truman Capote
divendres, de juliol 17, 2009
Documentació
"és més fàcil documentar-se que escriure... i dius he de llegir això i he de llegir allò... i és una excusa per no escriure... que és el que ens fa por en principi, perquè després resulta que no fa por, que és un plaer" Jaume Cabré
divendres, de juny 05, 2009
És estrany
"There is only one thing which interests me vitally now, and that is the recording of all that which is omitted in books. Nobody, as far as I can see, is making use of those elements in the air which give direction and motivation to our lives."
Henry Miller, Tropic of Cancer, p.11.
Henry Miller, Tropic of Cancer, p.11.
dimecres, de juny 03, 2009
Altres ismes
Que el teu progenitor hagi patit una addicció greu i continuada a una substància legal però de vegades molt perniciosa, pot explicar per què ell ha trigat tants anys en adonar-se'n, de què tu tens dotze anys i no saps llegir. Pot explicar-ho, si fem un esforç de comprensió, però mai no podrà justificar la seva deixadesa i egoisme. No li valdrà per donar la culpa als altres encara que aquest sigui un altre dels vicis que li fan perdre la xaveta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
