Espero equivocar-me

Segons la darrera notícia arribada de la catosfera fins aquí, aquest raconet que hi fa frontera, ens trobem amb un cas en què la televisió com tantes vegades el comerç, viu un moment en què els petits i tradicionals, deixen pas al sistema de franquícia. Les marques establides conquereixen nous espais i els petits deixen de ser competitius. M'agradaria molt equivocar-me en aquest temor. M'agradaria molt que els fets refutessin el meu diagnòstic. De moment en baixar al carrer dubto si anar cap a la dreta o l'esquerra i finalment vaig a Can Moliner, a comprar el que em cal per fer el brou.

EMULSIONANT

subtil agent leviatan, sal, oli
fibra vegetal soluble
l'emulsió de l'obstinat
sal, oli, silueta

Tisana

Broteja fruits de tardor i es deixa caure en pous gebrats. L’estiro per una punta del jersei. L’abraço i li frego les mans. L’acotxo, li acosto la tisana. La ciutat i el metro plens de gel. Vull viatjar al sud, a la terra de foc.

Mirall's

Feia temps que hi pensava i finalment faig dissabte en dilluns. En perdo una mica per no perdre'ls tots, amb el risc assumit de no fer content ningú. Faré com ells faran el dimecres a la nit, que ningú no és perdedor: diré que faig concessions a tots dos partits, que ni per a l'un ni per a l'altre. Espero no perdre massa mitjons en aquesta bugada, espero saber trobar el temps per a planxar les camises i potser fins i tot reprendre l'exercici del bloc amb ratlles. A l'agenda m'apunto que hauré de trobar el carnet de la piscina. Ja fa dies que m'he posat les piles, però encara em fa l'efecte que no s'acaben els deures. Amb optimisme em dic que sí, que els diumenges freds amb sol agafarem la moto i anirem més enllà del canal de rem. No l'he abraçada mai amb jersei groixut. Encara no fa fred, però les castanyes m'exciten la imaginació.

wikipèdia felina

Fa uns dies vaig decidir-me a prémer el play a sobre la imatge d’un vídeo que més d’un blogger pernjava i comentava. Era el vídeo pro seleccions catalanes. Aquesta va ser la meva primera experiència amb YouTube. Jo tenia males experiències amb programes de l’estil real-audio. En intentar descarregar programes per sentir la ràdio o veure vídeos en streaming m’havia arribat a passar mitja horeta fent clic, fins arribar un punt on no podia tirar endavant sense donar el número de la meva targeta de crèdit. Pensava que YouTube seria alguna cosa semblant. Aquest és el motiu, ben banal, que m’ha allunyat tan de temps de YouTube.

Espero no tornar-me un addicte. Però segur que com per a molts d’altres ésssers humans, la paraula YouTube començarà a formar part del vocabulari actiu. De fet vaig parlar-ne abans d’hver-lo fet servir mai justament perquè em cridava l'atenció que tothom en parlés. Avui llegeixo Google pagarà 1.300 milions (de què?) per YouTube. Déu ni do!

La meva germana petita és una experimentadíssima internauta que m’assessora sobre el que calgui. Però no és cap fan de YT. Des de fa una setmana té un gat que es diu Wiki. Jo li vaig preguntar si l’elecció d’aquest nom tenia res a veure amb la Wikipèdia. D'entrada em va decebre molt saber que no, que el nom és un anagrama del cítric neozelandès kiwi i prou. Pensant-ho millor, però, aquest origen em tranquil·litza. Penso en el gat sobretot.

Perspectiva

Algun dia mirant enrere veurem que el que ara ens sembla una mala notícia, haurà estat un guany. Sempre perdem una cosa i en guanyem una altra.

Uribe

M'han proposat un joc i m'he divertit jugant-hi. Esperava trobar els versos en un altre poema i la tria m'ha semblat d'allò més convenient. Alguns diuen que no tenen criteri i en canvi no poden deixar de ser coherents. D'altres se senten petits i són grans.

Urpera esartu eta azpitik begiratu zaitut.

Atsegin dut esku eta zangoen mugimendu geldoa,
Atsegin sabelpeek itsasbelarren forma hartzean



Fragment d’un poema.

URIBE, Kirmen, “IRLA”, dins Jon Kortazar (ed.), Montañas en la niebla, DVD Ed., p. 214. (que inclou la traducció a la pàgina 215)

Gora Euskadi

POESIA BASCA D’AVUI:

Lectura de poemes amb Felipe Juaristi, Kirmen Uribe,
Jon Kortazar , autor de l’antologia”Montañas en la niebla” (DVD Ed.)

+ Laia Noguera i Víctor Sunyol (traductors al català d’Uribe i Juaristi)

Dimecres que ve la cita de l'(h)original em sembla molt atractiva.

La gent del Prat va descommemorar el 18 de juliol amb un "sopar dels poetes" amb molta trempera i bon menjar. La hispanidad d'aquest any tindrà també una festa a la contra en forma de revetlla poètica. El dimecres 11, a les 21 h. al local de davant del macba, hi ha un dels actes del cicle de poesia basca i catalana. I, atenció, l'endemà no cal anar a treballar i es pot aprofitar el dijous no-laboral per llevar-se tard i trucar a les Pilars, després del brunch.

astrologia

De tant en tant, llegeixo la previsió metereològica dels astres. I més d'una vegada descriu tan exactament el que m'està passant que fa por i diverteix alhora. Fa un temps en un cap de setmana molt dur, l'encertava de ple. La crisi era com un pou fosc i no hi havia manera de sortir-ne.

Avui la coincidència no ve per la via zoodiacal, sino pel rodamots. Avui ve a la ciutat dels rascacels, un amic editor i demà torno a ser a casa, al final del dia, a punt d'estrenar el diumenge. El rodamots d'avui, o el darrer que he rebut, diu:

esperar amb candeletes

Esperar (algú o alguna cosa) amb delit, amb impaciència.

Doncs, això que en tinc moltes ganes. De les dues coses.

13

Ahir, caminant per Falset, passat el Portal del Bou, ens vam creuar amb un australià que explicava a una falsetenca o falsetina que havia vist una cosa molt interessant a YouTube. Fa uns dies en una festa d'aniversari tothom parlava de coses que havia vist a YouTube, en comptes de parlar de coses que havia vist a la tele.

Jo encara no he vist res en YouTube. Sembla mentida, però no he tingut temps.

En canvi m'he aficionat al rodamots, gràcies a la suggerència de L.S. M'agraden sobretot els textos que es proposen com a exemple.



entretzenar-se (v)
Entestar-se, entossudir-se.

[Etimologia — Derivat de tretze, del llatí tredecim, mateix significat, compost de tres i decem, ‘deu’.]

"En un mot: la vila de Moià és mereixedora d’una menció cordial no sols pel punt que ha tingut a no perdre el seu pur caràcter catalanesc, tan sobri i senyorívol, ans també per la lloable repulsió que ha demostrat envers els pastitxos i fantasies de guix, de carreus de ciment i de rajoles llampants que ha convertit la nostra terra en una mena de borderia arquitectònica a força d’entretzenar-se vejam qui ho farà més tronat i més poca-solta."
Joan Santamaria, «La vila de Moià», dins Visions de Catalunya (1927)

Joan Santamaria (1887-1955): «La vila de Moià»
http://www.xtec.es/~evicioso/vallor/moia.htm

d'una veu

a la segona perifèria proposaven uns quants decàlegs sobre el conte i jo em vaig quedar amb un dels punts d'un d'aquests receptaris: un conte és la ficció d'una veu.

beure per oblidar

He perdut la meva barba i les vacances s'han acabat definitivament. Aquest cap de setmana llarg servirà de consol.

No em reconec al mirall i no sé si m'hi acostumaré.