Queda apuntat a l'agenda

Checking up

Quan va arribar-hi, la moto, el casc, la benzina, el tren de rodalies vermell, la cua de la caixa d'estalvis, la Via Laietana a vessar, la llibreria, les obres del carrer Rosselló. Tot era allà. Al seu lloc.

Uf, va dir ella.

Estiu de festivals

L'estiu passat vaig ser a tants festivals que ja no sé a qui vaig sentir on... Ara voldria anar a algun concert però estic tan desconnectat que no sé pas qui ve, ni qui val la pena sentir. Em sembla que hauré de fer-me assessorar pel meu cosí, el que acaba de començar la facu. Diu que The Killers estan molt bé. I a mi m'ha agradat el que n'he sentit. A veure si descobreixo més coses... Benvingudes les propostes.

En qualsevol moment

Em preguntava quina foto vaig fer aquell dia que em van retratar i ha de ser una d'aquestes... Aquell que va idear, dissenyar i presentar aquesta enganxina no sabia fins a quin punt la ciutat s'arribaria a omplir del seu missatge i que el 2006 "en qualsevol moment" seria el bestseller dels running jokes ... seguit d'allò de "estem per estar. però estem més que bé".

Comença fort l'any "El LLibreter"...

2007

Això del 2006 m'ha agradat! Ara tornem-hi i amb més força.

Però ara... da capo.

Calma

Després de tres dies seguits, s'agraeix el break.

Espero equivocar-me

Segons la darrera notícia arribada de la catosfera fins aquí, aquest raconet que hi fa frontera, ens trobem amb un cas en què la televisió com tantes vegades el comerç, viu un moment en què els petits i tradicionals, deixen pas al sistema de franquícia. Les marques establides conquereixen nous espais i els petits deixen de ser competitius. M'agradaria molt equivocar-me en aquest temor. M'agradaria molt que els fets refutessin el meu diagnòstic. De moment en baixar al carrer dubto si anar cap a la dreta o l'esquerra i finalment vaig a Can Moliner, a comprar el que em cal per fer el brou.

EMULSIONANT

subtil agent leviatan, sal, oli
fibra vegetal soluble
l'emulsió de l'obstinat
sal, oli, silueta

Tisana

Broteja fruits de tardor i es deixa caure en pous gebrats. L’estiro per una punta del jersei. L’abraço i li frego les mans. L’acotxo, li acosto la tisana. La ciutat i el metro plens de gel. Vull viatjar al sud, a la terra de foc.

Mirall's

Feia temps que hi pensava i finalment faig dissabte en dilluns. En perdo una mica per no perdre'ls tots, amb el risc assumit de no fer content ningú. Faré com ells faran el dimecres a la nit, que ningú no és perdedor: diré que faig concessions a tots dos partits, que ni per a l'un ni per a l'altre. Espero no perdre massa mitjons en aquesta bugada, espero saber trobar el temps per a planxar les camises i potser fins i tot reprendre l'exercici del bloc amb ratlles. A l'agenda m'apunto que hauré de trobar el carnet de la piscina. Ja fa dies que m'he posat les piles, però encara em fa l'efecte que no s'acaben els deures. Amb optimisme em dic que sí, que els diumenges freds amb sol agafarem la moto i anirem més enllà del canal de rem. No l'he abraçada mai amb jersei groixut. Encara no fa fred, però les castanyes m'exciten la imaginació.

wikipèdia felina

Fa uns dies vaig decidir-me a prémer el play a sobre la imatge d’un vídeo que més d’un blogger pernjava i comentava. Era el vídeo pro seleccions catalanes. Aquesta va ser la meva primera experiència amb YouTube. Jo tenia males experiències amb programes de l’estil real-audio. En intentar descarregar programes per sentir la ràdio o veure vídeos en streaming m’havia arribat a passar mitja horeta fent clic, fins arribar un punt on no podia tirar endavant sense donar el número de la meva targeta de crèdit. Pensava que YouTube seria alguna cosa semblant. Aquest és el motiu, ben banal, que m’ha allunyat tan de temps de YouTube.

Espero no tornar-me un addicte. Però segur que com per a molts d’altres ésssers humans, la paraula YouTube començarà a formar part del vocabulari actiu. De fet vaig parlar-ne abans d’hver-lo fet servir mai justament perquè em cridava l'atenció que tothom en parlés. Avui llegeixo Google pagarà 1.300 milions (de què?) per YouTube. Déu ni do!

La meva germana petita és una experimentadíssima internauta que m’assessora sobre el que calgui. Però no és cap fan de YT. Des de fa una setmana té un gat que es diu Wiki. Jo li vaig preguntar si l’elecció d’aquest nom tenia res a veure amb la Wikipèdia. D'entrada em va decebre molt saber que no, que el nom és un anagrama del cítric neozelandès kiwi i prou. Pensant-ho millor, però, aquest origen em tranquil·litza. Penso en el gat sobretot.

Perspectiva

Algun dia mirant enrere veurem que el que ara ens sembla una mala notícia, haurà estat un guany. Sempre perdem una cosa i en guanyem una altra.