dijous, d’octubre 30, 2008
Hivern, tardor
dilluns, d’octubre 27, 2008
Crítica impura de la poètica novel·lística
"I read The Craft of Fiction by Mr Percy Lubbock, from which I learned that the only way to write novels was like Henry James; after that I read Aspects of the Novel by Mr. E.M. Forster from which I learned that the only way to write novels was like Mr E.M. Forster..."
Somerset Maugham, Cakes and Ale
diumenge, d’octubre 26, 2008
Only connect...
E.M.Forster, Diary, 16 june 1908
dissabte, d’octubre 25, 2008
Obtuseness
(E.M.Forster, Howards End, p.188)
divendres, d’octubre 24, 2008
Overrated
(E.M.Forster, Howards End, p.250)
dijous, d’octubre 23, 2008
Neglected roads
It was hard going in the roads of Mr Wilcox's soul. From boyhood he had neglected them."
(E.M.Forster, Howards End, p.187)
dimecres, d’octubre 22, 2008
Madness or sensibleness
"No, it doesn't," said Helen, "It makes me feel worse and worse. You must be mad."
(E.M.Forster, Howards End, p.177)
dimarts, d’octubre 21, 2008
refree - el reloj
porque tú cuentas historias sin ningún final
tú que pones los labios y miras hacia atrás
tú que guardas tu risa para los demás"
dilluns, d’octubre 20, 2008
catching the train
Virginia Woolf, 1937
dimarts, d’octubre 14, 2008
Atonement
(E.M. Forster, A Passage to India, 1924)
dijous, de setembre 04, 2008
Què estàs llegint?
“Books did not defer. All readers were equal, and this took her back to the beginning of her life. As a girl, one of her greatest thrills had been on VE night, when she and her sister had slipped out of the gates and mingled with the crowds. There was something of that, she felt, to reading. It was anonymous; it was shared; it was common. And she who had led a life apart now found that she craved it. Here in these pages and between these covers she could go unrecognised.” (Alan Bennett, The Uncommon Reader, Faber&Faber, 2007, p.31)
dijous, de juliol 24, 2008
Un post partit en dos
I després de llegir-la, ja que hi sóc, remeno una mica el diari argentí i veig la notícia dels canvis en el govern de CFK (amb salt del tigre inclòs) i a la secció de "Cultura y Espectáculos" hi ha una entrevista a Claude Chabrol que parla sobre la seva darrera pel·lícula i sobre l'alta burgesia. I en llegir-la m'he recordat d'una escena brutal de la facultat, parlant de l'estètica del XVIII francès el professor respon a un alumne agosarat: "Qui em torni a dir burgès, li foto un cop de puny!". Us en recordeu? O ho vaig somniar?
–En Una mujer partida en dos usted vuelve sobre su ambiente predilecto, el de la burguesía de provincia.
–Es que, a esta altura de las cosas, ésa es la única clase social que queda. Hace tiempo que estoy convencido de que no hay más que dos clases de personas: los burgueses y los que quieren llegar a serlo. Por eso es que ya no existe la lucha de clases: los que están afuera quieren entrar, eso es todo. Así que cuando me señalan que soy crítico de la burguesía, yo pienso más bien que lo que hago es un simple llamado al deber. El hecho de ser la única clase genera deberes...
–¿Podría hablarse de subclases de la burguesía?
–Eso sí. En Una mujer partida en dos aparecen varias, tal vez todas las que hay. A ver: está la hiperburguesía que representan los propietarios farmacéuticos; la burguesía media, encarnada por la mamá de la chica; la burguesía mediática (la gente de la televisión); la burguesía de negocios (los de la industria editorial) y lo que en Francia llamamos burguesía bobo (los burgueses bohemios), representada por el escritor.
–¿Ya no puede aspirarse a una definición única de la burguesía?
–Sí que es posible. Básicamente la sigue definiendo el culto de las apariencias, el vivir en estado de representación. Yo intento mostrar esto en las escenas que transcurren en restaurantes. Si se fija, va a ver que en esas escenas los personajes no comen. Lo importante es cómo y dónde se sientan, la manera en que se ubican en relación con el resto de los comensales.