Minotaure

"A les parets es veia una boscúria densa de
plomes, colls, ulls i becs, i giravoltava damunt d’ell
obscurint l’alba incipient, es llançava per terra,
s’enfonsava, esquinçava, es delectava, arrabassava
furgava, engolia, amb un esgarip marxava volant,
tornava, de nou es llançava a terra, es reflectia en
el seu descens i la seva ascensió, sense que ell
comprengués per què allò es llançava a terra,
s’enfonsava, esquinçava, volava amunt, en cercle,
fins a tal punt estava embolcallat per alabatres i
aleteigs i quan allò, dibuixant cercles cada vegada
més amunt, es va dissoldre en el no-res brillant d'un
cel ara resplendent va aparèixer el sol entre les parets
de vidre i va marcar amb foc la seva imatge en el
seu cervell, com una roda enorme que girava,
llançava garbes de foc cap al cel com a signe de
seva còlera (...)"

Dimarts 29 de juny, a les 20:30 h, podreu sentir fragments en alemany i català del Minotaure de Friedrich Dürrenmatt. On? Al bar (h)original del carrer Ferlandina, davant del MACBA. Us hi conviden labreu edicions i la col·lecció alabatre.

Més minotaures

Cada vegada s'embolica tot més i Grady Tripp demostra estar més desesperat. A la recta final d'un delirant cap de setmana en què l'escriptor en ple bloqueig creatiu perdrà segurament la dona, l'amant, la feina, l'esperança d'acabar el llibre, i sota els efectes d'alguna droga, s'ha d'enfrontar a uns delinqüents per recuperar un objecte que pot canviar el destí d'un dels protagonistes.

"We stood there for a minute, a mangy, overweight purblind minotaur and a broken-down and toothless Theseus with a shaky shooting hand, facing each other at the common center of our disparate labyrinths." Michael CHABON, Wonder Boys, p. 319

Com peixos fora de l'aigua

"Seres que no podrían vivir en las novelas de ningún otro."

Rodrigo Fresán ens defineix així els personatges de les novel·les de Thomas Pynchon: V (1963), The Crying of Lot 49 (1966) o Vineland (1990).

Cap a l'oest

Per què m'expliques contes?

Those stories are not true.
They dont have to be true. They're stories.
Yes. But in the stories we're always helping people and we dont help people.

(Cormac McCarthy, The Road, p.268)

En una novel·la en què per a mi la confiança en els altres éssers humans i el relat amb què expliquem la nostra vida i el nostre dia a dia, el fill posa en dubte la veritat del que li diu el seu pare. És a dir que dubta que el pare estigui fent les coses tal com les explica i que estigui triant bé el camí.

Laberints

"On their backs were vermiculate patterns that were maps of the world in its becoming. Maps and mazes."

Cormac McCarthy, The Road, p. 287

Saviesa de la Halley

"Que la literatura no ens faci perdre la perruqueria"

Els jugadors de whist de Vicenç Pagès

[O era a l'inrevés?]

Jibarització...

... de Els jugadors de whist de Vicenç Pagès:

"En fi".

Der grosse Roman von Grossman

"De joven pensaba que la novela era lo más grande que existía en el mundo. Después me di cuenta de que existían otros campos de expresión tan válidos como ella. Y ahora, he vuelto a ese amor radical por la novela como gran riqueza del mundo, como expresión total del alma humana. Me volví a enamorar del género al leer Vida y destino de Vasili Grossman, y he releido Moby Dick, el Ulises de Joyce, Mrs Dalloway de Virginia Woolf... y sí, en este libro, como un brujo, he intentado convocar todos los poderes de la novela."

Antonio Muñoz Molina, entrevistat a La Vanguardia, 24.11.09

Más de lo mismo

“No importaba.
Había tiempo.
Pero, en realidad, nunca hay tiempo.
Lo que sí hay son esas ganas de que haya tiempo, de que el tiempo nunca se acabe.
(…)
Me consuela pensar que a pesar de todo, sigo pensando com un escritor, como alguien que quiere ser pero ya no será escritor.”

Rodrigo Fresán, “La pasión de multitudes”, dins Historia argentina. Edición corregida y aumentada, 2009 (1991).

Estic desconnectat de l’eternet i de les xarxes socials reals i virtuals. No llegeixo gaire però llegeixo més que no pas escric. I què vol dir no llegir gaire? No ho sé. I per què no llegeixo gaire i no escric gairebé gens. Enumerar les excuses seria una estupidesa i un avorriment. I per què no apreto l’off del blog? Perquè no fa mal a ningú que ocupi uns MB en un servidor llunyà, no?

Sóc lector. I procuro llegir els contes com si fossin poemes. I les novel•les com si fossin contes. I les pel•lícules com si fossin novel•les. I la vida com si fos la vida.

Diu el Cuní, de tant en tant...

...que el llegir no et faci perdre l'escriure.

Monterroso

"When Tom awoke in the morning, Betsy was already dressed."

Sloan Wilson, The Man in the Gray Flannel Suit, 1955

Així comença el capítol 11 de la novel·la de Wilson i té un efecte còmic per a un lector que pateix la malaltia intertextual popularitzada per Borges parlant de la influència de Kafka en Quevedo. Per als afectats tot ressona per tot i és inevitable, fins i tot és un plaer. Ressonàncies i reveberacions.