Fa uns dies vaig decidir-me a prémer el play a sobre la imatge d’un vídeo que més d’un blogger pernjava i comentava. Era el vídeo pro seleccions catalanes. Aquesta va ser la meva primera experiència amb YouTube. Jo tenia males experiències amb programes de l’estil real-audio. En intentar descarregar programes per sentir la ràdio o veure vídeos en streaming m’havia arribat a passar mitja horeta fent clic, fins arribar un punt on no podia tirar endavant sense donar el número de la meva targeta de crèdit. Pensava que YouTube seria alguna cosa semblant. Aquest és el motiu, ben banal, que m’ha allunyat tan de temps de YouTube.
Espero no tornar-me un addicte. Però segur que com per a molts d’altres ésssers humans, la paraula YouTube començarà a formar part del vocabulari actiu. De fet vaig parlar-ne abans d’hver-lo fet servir mai justament perquè em cridava l'atenció que tothom en parlés. Avui llegeixo Google pagarà 1.300 milions (de què?) per YouTube. Déu ni do!
La meva germana petita és una experimentadíssima internauta que m’assessora sobre el que calgui. Però no és cap fan de YT. Des de fa una setmana té un gat que es diu Wiki. Jo li vaig preguntar si l’elecció d’aquest nom tenia res a veure amb la Wikipèdia. D'entrada em va decebre molt saber que no, que el nom és un anagrama del cítric neozelandès kiwi i prou. Pensant-ho millor, però, aquest origen em tranquil·litza. Penso en el gat sobretot.
