Vull evitar (...) el record de la pell freda

"M'inspira, suposo, una gran estranyesa que ell no hi sigui, dins del cos. (...)

Suposo que també vull evitar (i és que no sé quan triga un cos a refredar-se) el record de la pell freda. Això mai, perquè vaig tocar una vegada el cos d'una dona estimada hores després de morta i mai més no he oblidat aquella fredor: el record de la seva galta de marbre es va apoderar per sempre dels records de la galta viva que jo havia besat mil vegades. I ara no vull que res enterboleixi el record precís que tinc de la textura i de la temperatura exacta."

Imma Monsó, Un home de paraula

Last nite

Ahir un poeta nascut l'any de la publicació del Sgt. Peppers celebrava l'aniversari i va omplir la sala d'adolescents tan grans com ell. Jo tampoc vull fer-me gran.

Sí, sí, sí

Enhorabona Bankrobber per la fantàstica festa d'aniversari! L'especatcle d'En/doll de Pedrals i Guillamino ahir va ser fantàstic! Jo els veia per tercera vegada i ahir a l'Apolo tenien una màgia especial. Serà perquè tenen el directe més rodat? Serà perquè comptaven amb el special guest star, Màrius Serra? Serà perquè es van contagiar del bon ambient de la festa?

En tot cas, com que de moment no hi ha vídeo d'En/doll... podem veure el vídeo, preciosa fotografia i ambient jazzie, del I see love de Guillamino:



La cruïlla Aragó/Diagonal em recorda la de la cinquena amb Broadway!!

Llegir ens porta lluny

Hi ha qui parla de la crisi de la lectura. Però ahir al voltant del mercat del Ninot, vaig sentir una nena que ho desmentia radicalment. Ella caminava al costat de la seva mare i li deia: Yo ahora mismo estoy leyendo, ¡eh!. I la mare: Ah, ¿sí?. I la nena: Sí, porque dice la maestra que cuando, por ejemplo, adivino una adivinanza, estoy leyendo. I jo vaig pensar en allò que deia el Torquemada quan el Barça ens feia disfrutar tant, que deia que Deco estava llegint molt bé el partit. M'hauria agradat acabar de sentir el que deia la nena, però jo anava molt carregat i havia d'anar a fer el dinar.

En tot cas, per a aquests nens i nenes que llegeixen tant, fins i tot quan no te n'adones, els pares els podeu portar a la "Setmana Internacional del Llibre Infantil i Juvenil", que des de divendres i fins diumenge 4 de febrer es fa al CCCB.















Diu que diu que un dels llibres que més èxit està tenint a la mostra és el de l'ovella Selma, de Jutta Bauer. No m'estranya perquè l'ovella és un animal no només simpàtic, sino també solidari. I la quitxalla té nas per aquestes coses. I si no pregunteu-ho als Wallace & Gromit de A Close Shape.

refree - la reina de les neus

Arriba la neu

Balcó

El sol marca l'ombra de la mà
sobre el paper. El llapis
va quedant-se sense punta.
Arribaré, regularé el tamboret.
Dubtaré.

Tocaré neu al piano.

Silvie Rothkovic

Aquest vespre a les vuit, Silvie Rothkovic diu poemes de la seva nova partitura, Helicòpter, al "Restaurant Sortidor" de la Pl. del Sortidor, al Poble Sec. Alguns ja la coneixeu a través del seu blog, i’m in a rothkovic paint. Ja hi ha hagut interessats a entrevistar-la. Podeu llegir-ne una interview a productes de neteja.

Electro-cançó

En el post anterior he linkat un video de Mazoni. Aquí linko un reportatge d'una televisió local on es pot veure una mostra de Guillamino parlant sobre el que ell fa i actuant a un espai difunt, L'Espai de Música i Dansa (de la Trav. de Gràcia). Tan Mazoni com Guillamino (acompanyat de Josep Pedrals) els podeu veure a la Sala Apolo aquest dissabte, de franc, a partir de les 19:30 h.

http://www.youtube.com/watch?v=dr4TiFXqmOo

Jo tampoc

No tinc temps (Mazoni)

A cavall de dos llocs
despullat vers el món
esquivant decisions
somiant que perdo avions
no tinc esma per res
tants anys i només he aprés

Que no tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc temps

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc

Em convides a dinar
i a mig àpat me’n he d’anar
em sap greu de debò
però faig tard a no sé on
tot a mitges cap per avall
tot fet i deixat estar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc temps

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc

A cavall de dos llocs
despullat perds el món
esquivant decisions
somiant que perdo avions
no tinc esma per res, no
tants anys i només he aprés

Que no tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc temps

http://www.youtube.com/watch?v=nnmuGiboWks

Contra els gèneres

"No creo en los géneros. Los géneros para la prostitución, sí, que en sí misma son puros géneros y subgéneros: beso negro, felación, griego, cubana. En uno de sus internamientos manicomiales, Antonin Artaud clamaba: “¡Qué me digan a qué genero pertenece La Divina comedia ! ¡Qué me lo digan!”. ¿Y a qué género pertenece La muerte de Virgilio?. Los géneros no existen, vendría a ser algo así como si nos dijeran que sólo hay una postura válida para fornicar. Qué ordinariez."

Diego Medrano

entrevistat per Luis Garcia a Literaturas

Lectures nutritives i lectures prescindibles

Dels que escriuen als diaris, n'hi ha de divertits, avorrits, francament dolents, patètics, irregulars, d'altres que fa uns 15 anys tenien més gràcia, d'altres que sempre han sigut dolents a matar. També n'hi ha de brillants i fantàstics el 90% de les vegades, però són una excepció. N'hi ha que no saben escriure o que no tenen res a dir i et fas creus que publiquin regularment "perquè tenen un nom". N'hi ha que no saben argumentar o que argumenten fent trampes amb plena consciència. Per això només llegeixo articles d'opinió de tant en tant. I de certs diaris encara en puc prescindir més.

En tot cas, darrerament, hi hagut un foc creuat, prou divertit. A la secció de Diàleg Bofill (AVUI 15/01/07) escollia el pitjor moment per a fer-se prendre seriosament (sobre un tema que per altra banda a mi m'interessa, sense perdre-hi el son, eh!) i Ollé a la mateixa secció (AVUI 20/01/07) replica amb la contundència que calia. Espero que més plomes o plomalls hi diguin la seva. Però defensar l'article de Bofill em sembla ben difícil...

P.S. El Sr.Jauss, ens posa a disposició la crítica de PPdV al diario independiente de la mañana.

Geburtstagskind

Tal dia com avui (segons les efemèrides del www.grec.cat) fan l'aniversari un munt d'amics i amigues. De moment només n'he pogut felicitar una... però la llista és prou extensa:

Francis Bacon (1561)
Gotthold Ephraim Lessing (1729)
Johan August Strindberg (1849)
David Wark Griffith (1875)
Antonio Gramsci (1891)
Narcís Comadira i Moragriega (1942)
Jim Jarmusch (1953)

Why not?

"This can't be love, because I feel so well,
No sobs, no sorrows, no sighs."


Words by lorenz hart and music by richard rogers

L'oceà

"No cal imaginar llacs de ficció per banyar-te quan de sobte t'inunda l'oceà."

Imma Monsó, Un home de paraula

Estrany

Avui he anat a comprar un regal d'aniversari i tinc l'estranya sensació que m'han seguit. Sí, sí. Hi hagut una moto que em seguia a certa distància i algun dels semàfors que jo he passat en groc, ell o ella els deu haver passat en vermell. Un cop a la botiga, m'he fixat en més d'una persona que no feia cara de voler comprar res i a vegades em mirava. M'han seguit? No serà una sorpresa? A tot això s'hi ha afegit l'estranyesa, l'absurditat, vaja, que el botiguer no em volia vendre la mercaderia. Hi posava les excuses més estranyes. Bé, però al final, pagant santpere canta. Ja ho tinc. I ara on ho amago? He de pensar en la millor manera d'aplicar el raonament de Poe al conte aquell de "La carta"...

El bon soldat

"Va ser com si ella, amb el seu quimono de seda, blanc i fràgil, fos asseguda a la vora del foc però dalt d'un tron, mentre que Leonora, amb el seu vestit ajustat d'encaix negre, amb les espatlles blanques i lluents i els cabells rinxolats que la noia sempre havia considerat la cosa més bonica del món... doncs va ser com si Leonora es marcís, com si s'encongís, morada de fred, tremolant, suplicant."

Ford Maddox Ford

Mirar-se el melic

ara hi ha tirabuixons però ja no són aquells tres, perquè han evolucionat. jo diria que ara hi ha dos tirabuixons més visibles, i, més amunt, un tercer... aquests dos, diguem-ne preeminents, són hipotirabuixons i estan integrats en un supratirabuixó...

Redefinició

Un diu, ara que aquest bloc s'ha suïcidat...
L'altra diu, no, ara que "s'ha renovat"!
L'un corregeix, no, no, ara que ha descarrilat, definitivament...

Fórmules i específics

sbert, rut, moritz, biel, ilvico

(paracetamol, bromfeniramina, els deures fets)

not a long distance, piano, selbstbestellte einsamkeit, alcohols

Queda apuntat a l'agenda

Checking up

Quan va arribar-hi, la moto, el casc, la benzina, el tren de rodalies vermell, la cua de la caixa d'estalvis, la Via Laietana a vessar, la llibreria, les obres del carrer Rosselló. Tot era allà. Al seu lloc.

Uf, va dir ella.

Estiu de festivals

L'estiu passat vaig ser a tants festivals que ja no sé a qui vaig sentir on... Ara voldria anar a algun concert però estic tan desconnectat que no sé pas qui ve, ni qui val la pena sentir. Em sembla que hauré de fer-me assessorar pel meu cosí, el que acaba de començar la facu. Diu que The Killers estan molt bé. I a mi m'ha agradat el que n'he sentit. A veure si descobreixo més coses... Benvingudes les propostes.

En qualsevol moment

Em preguntava quina foto vaig fer aquell dia que em van retratar i ha de ser una d'aquestes... Aquell que va idear, dissenyar i presentar aquesta enganxina no sabia fins a quin punt la ciutat s'arribaria a omplir del seu missatge i que el 2006 "en qualsevol moment" seria el bestseller dels running jokes ... seguit d'allò de "estem per estar. però estem més que bé".

Comença fort l'any "El LLibreter"...

2007

Això del 2006 m'ha agradat! Ara tornem-hi i amb més força.

Però ara... da capo.