"M'inspira, suposo, una gran estranyesa que ell no hi sigui, dins del cos. (...)
Suposo que també vull evitar (i és que no sé quan triga un cos a refredar-se) el record de la pell freda. Això mai, perquè vaig tocar una vegada el cos d'una dona estimada hores després de morta i mai més no he oblidat aquella fredor: el record de la seva galta de marbre es va apoderar per sempre dels records de la galta viva que jo havia besat mil vegades. I ara no vull que res enterboleixi el record precís que tinc de la textura i de la temperatura exacta."
Imma Monsó, Un home de paraula
