Avui he anat a comprar un regal d'aniversari i tinc l'estranya sensació que m'han seguit. Sí, sí. Hi hagut una moto que em seguia a certa distància i algun dels semàfors que jo he passat en groc, ell o ella els deu haver passat en vermell. Un cop a la botiga, m'he fixat en més d'una persona que no feia cara de voler comprar res i a vegades em mirava. M'han seguit? No serà una sorpresa? A tot això s'hi ha afegit l'estranyesa, l'absurditat, vaja, que el botiguer no em volia vendre la mercaderia. Hi posava les excuses més estranyes. Bé, però al final, pagant santpere canta. Ja ho tinc. I ara on ho amago? He de pensar en la millor manera d'aplicar el raonament de Poe al conte aquell de "La carta"...
