PopCorn

Un poeta berlinès, que no va poder venir, em va dir que li faria gràcia que digués un poema que ell, des del Pallars, va dedicar a la piscina d'Arbúcies, predint un tallet que només perdura en els píxels d'un cd i que aleshores encara no existia i jo no intuïa.

Morgens

Kleine Mädchen laufen lustig
über lahmgelegte Straßen, fallen
hin, verletzen sich und ballen
ihre Fäuste; salzig, krustig
schmeckt die Wunde, wird zu Schorf.
Bäcker backen Brote und das Dorf
liegt im Ofenduft, auf manchem Dach
raucht es. Mir ist warm. Ich liege wach.

Hendrik Jackson




De matí

Pels carrers mig abaltits
corren nenes juganeres,
cauen, es fereixen, clouen
fort els punys; i la ferida
pren un gust de sal i crosta
i se'ls torna cicatriu.
A la fleca hi couen pa,
pren el poble olor de forn,
hi ha teulades que fumegen,
noto escalf. I jec despert.