Literaturtelefon

Sabeu on para Kiel?

És una de les ciutats més al nord d’Alemanya. Capital del land Schleswig-Holstein. A uns 80 kilòmetres de Lübeck, la ciutat dels Buddenbrook de Mann.



Què us imagineu si us parlen d’un “Literaturtelefon“?

En el cas que ens ocupa és un telèfon amb un contestador automàtic amb un missatge que es renova periòdicament. Pel preu d’una trucada local pots sentir un poema diferent cada setmana. El consistori de Kiel és el responsable d'aquest servei al qual destina, segons DIE ZEIT, 3000 euros.



Doncs, bé, el telèfon literari de Kiel és notícia perquè a partir del dos d’abril el telèfon literari més antic d’Alemanya estarà disponible a internet a l’adreça literaturtelefon-online.de. Aquesta pàgina no vol substituir el servei telefònic sinó complementar-lo. El poema o fragment literari es renovarà cada quinze dies i futurament oferirà un arxiu obert als amants de la literatura.
El telèfon literari més antic d’Alemanya es va fundar el 1978 arrel d’una proposta d’un estudiant que va tornar d’un intercanvi a Londres amb la proposta del “Dial a Poem”.
Aquesta setmana es poden escoltar fragments de la novel·la Leyla de Feridun Zaimoglu. És un autor d’origen turc amb força èxit a Alemanya, però que aquí encara no ha estat traduït. Aquest servei ha comptat amb la veu de de Günter Grass i Siegfried Lenz.

Si algú no es pot esperar pot provar-ho ja al telèfon (0049) 431 / 9011156. O al d'altres ciutats que han copiat la iniciativa com Frankfurt (0049) 69 / 24246021.

No conec cap servei semblant a casa nostra. Només sé que si truques al mòbil d’alguns poetes, el seu missatge de la mailbox potser un poema. És el cas de Josep Pedrals, que té el mateix de fa temps. Roger Costa-Pau explicava el seu cas dimarts al vespre a la Llibreria Catalònia, en la doble presentació de
I ser d’on no sóc i el Coma induït de Carles Hac Mor. En Costa-Pau explicava que ell, al contestador, hi té l’últim poema que ha escrit i el va canviant. I compta amb la complicitat d'alguns amics que fan el mateix. És una bona manera de fer més agradable allò que passa de vegades, que vols parlar amb algú que s'ha deixat el mòbil en algún racó, el té sense bateria, o el que sigui i tu li truques repetidament i et trobes el contestador un vegada i una altra el maleït contestador. Prefereixo trobar-me un poema que la veu de oficial de la companyia de mòbils.

En Janus no calla

veig insectes que es passegen
entre els versos i les lletres
tant se val si són verídics
o si estaven sols de pas

Pau Gener Galin, No calla, Vic, Emboscall, 2005.

Crònica

“- L’escriptura és comunicació de pensament. Comunicació sense intermediaris. De cervell a cervell. Llegiu i us relacionareu amb les persones no pas més intel.ligents sinó, sobretot, més comunicatives. No ho menystingueu, això. Comunicar-se és principalment un acte de valentia. Si no la volen compartir, la intel·ligència dels altres no ens serveix de gaire. Llegiu i podreu comparar-vos amb ells de manera íntima i secreta, és a dir, sense cap por de fer el ridícul davant de ningú altre que no sigueu vosaltres mateixos. No sé que més es pot demanar.

- Que toqui el timbre d’una vegada – xiuxiueja un.”

Toni Sala, Petita crònica d’un professor a secundària, 2001.

“Ser professor d’institut desimprimeix caràcter. No sé si pel tracte pedagògic amb l’adolescència, l’edat en què el món i les accions se suposen dividides en bones i dolentes, o per una propensió prèvia que inclina certes persones moralment poc desenvolupades cap a la docència juvenil...”

Xavier Bru de Sala, “Primaris morals” a El País, 22 de juliol de 1999.

L'humor com a antídot

Per no pensar en l'editorial de l'ABC, ni en la demagògia pepera... me'n vaig cap a una altra banda i sense canviar de tema em trobo una anècdota sobre conflictes nacionals i publicitat.

"During its 1994 launch campaign, the telecom company Orange had to change its ads in Northern Ireland. "The future's bright … the future's Orange." That campaign is an advertising legend. However, in the North the term Orange suggests the Orange Order. The implied message that the future is bright, the future is Protestant, loyalist... didn't sit well with the Catholic Irish population. "

Això és es colmo!

Hi ha alguna cosa pitjor que veure perdre el teu equip d'aquesta manera tan trista, amb aquesta impotència?

Sí, encara es pot augmentar el mal tràngol, havent d'escoltar la retransmissió d'Antena 3... amb un dels comentaristes, especialment, que malgrat disimular la seva alegria, feia mal a l'ànima culé sensible.

Això és es colmo!

¿Se siente cómodo en pieles de perdedor?

"Sí. Pienso que cualquier actor medianamente inteligente a partir de los 40 años se puede sentir mejor entre los perdedores que en cualquier otro sitio. Solamente la juventud frívola puede permitirse ser ganadora."

JUAN LUIS GALIARDO en una entrevista al diari "El País" 04/03/07.

Antorchas por las plazas

La Silvana se n'ha anat a buscar l'Aleph i ho ha fet via París-Rayuela, per saludar la Maga. Esperem tenir-la aviat entre nosaltres, en una taula del Caleuche o darrera els vidres de la peixera. Des de la ciutat avorrida, li fem arribar una cançó de "El chico con la espina en el costado" que tant li agrada.

La Marató

Matí de diumenge assolellat. Anar amb moto és una delícia. La Ronda litoral a l'alçada de Montjuïc excepcionalment no té retencions. Surto de la ronda per entrar a la ciutat dels prodigis. L'entrada a l'Av. Paral·lel pel port estava tallada i he anat a donar la volta pel Poble Sec... Volia arribar a Hospital Clínic i fer un encàrrec al Raval. Baixant per Tapioles he arribat a Manso i he pogut creuar Paral·lel i arribar al barri de Sant Antoni, però en totes les direccions acabava per trobar-me un carrer tallat. No podies arribar ni a la Ronda de Sant Pau, ni a la Gran Via perquè tot estava prohibit. Després de fer la meva marató, de donar voltes o voltes he acabat preguntant a un agent de la guàrdia urbana. M'ha donat unes indicacions... La informació que m'ha donat era només en part certa. Però com que anava amb moto he pogut creuar el carrer Sepúlveda empenyent la moto i vigilant que no m'atropellés cap atleta ni cap cotxe esponsoritzador... M'he recordat d'algun article del Monzó en contra de les proves esportives amb circuit urbà i he pensat que ara on m'agradaria estar és a l'Empordà o prop del riu Sénia...

Traduir

Quan van entrevistar l'autor de L'autoajuda al descobert, que després d'escriure una dotzena de llibres d'aquest gènere, s'ha decidit a fer-ne una paròdia, el que a mi més em va interessar, a mi, personalment, va ser entendre d'on venia tot plegat, com es fa per acabar així. Ell ho va explicar amb una frase aparentment innocent, buida de contingut. Va dir, com de passada: "Jo de fet, vaig començar traduint llibres de l'alemany".