És una de les ciutats més al nord d’Alemanya. Capital del land Schleswig-Holstein. A uns 80 kilòmetres de Lübeck, la ciutat dels Buddenbrook de Mann.
Què us imagineu si us parlen d’un “Literaturtelefon“?
En el cas que ens ocupa és un telèfon amb un contestador automàtic amb un missatge que es renova periòdicament. Pel preu d’una trucada local pots sentir un poema diferent cada setmana. El consistori de Kiel és el responsable d'aquest servei al qual destina, segons DIE ZEIT, 3000 euros.
Doncs, bé, el telèfon literari de Kiel és notícia perquè a partir del dos d’abril el telèfon literari més antic d’Alemanya estarà disponible a internet a l’adreça literaturtelefon-online.de. Aquesta pàgina no vol substituir el servei telefònic sinó complementar-lo. El poema o fragment literari es renovarà cada quinze dies i futurament oferirà un arxiu obert als amants de la literatura.
El telèfon literari més antic d’Alemanya es va fundar el 1978 arrel d’una proposta d’un estudiant que va tornar d’un intercanvi a Londres amb la proposta del “Dial a Poem”.
Aquesta setmana es poden escoltar fragments de la novel·la Leyla de Feridun Zaimoglu. És un autor d’origen turc amb força èxit a Alemanya, però que aquí encara no ha estat traduït. Aquest servei ha comptat amb la veu de de Günter Grass i Siegfried Lenz.
Si algú no es pot esperar pot provar-ho ja al telèfon (0049) 431 / 9011156. O al d'altres ciutats que han copiat la iniciativa com Frankfurt (0049) 69 / 24246021.
No conec cap servei semblant a casa nostra. Només sé que si truques al mòbil d’alguns poetes, el seu missatge de la mailbox potser un poema. És el cas de Josep Pedrals, que té el mateix de fa temps. Roger Costa-Pau explicava el seu cas dimarts al vespre a la Llibreria Catalònia, en la doble presentació de
I ser d’on no sóc i el Coma induït de Carles Hac Mor. En Costa-Pau explicava que ell, al contestador, hi té l’últim poema que ha escrit i el va canviant. I compta amb la complicitat d'alguns amics que fan el mateix. És una bona manera de fer més agradable allò que passa de vegades, que vols parlar amb algú que s'ha deixat el mòbil en algún racó, el té sense bateria, o el que sigui i tu li truques repetidament i et trobes el contestador un vegada i una altra el maleït contestador. Prefereixo trobar-me un poema que la veu de oficial de la companyia de mòbils.
