“- L’escriptura és comunicació de pensament. Comunicació sense intermediaris. De cervell a cervell. Llegiu i us relacionareu amb les persones no pas més intel.ligents sinó, sobretot, més comunicatives. No ho menystingueu, això. Comunicar-se és principalment un acte de valentia. Si no la volen compartir, la intel·ligència dels altres no ens serveix de gaire. Llegiu i podreu comparar-vos amb ells de manera íntima i secreta, és a dir, sense cap por de fer el ridícul davant de ningú altre que no sigueu vosaltres mateixos. No sé que més es pot demanar.
- Que toqui el timbre d’una vegada – xiuxiueja un.”
Toni Sala, Petita crònica d’un professor a secundària, 2001.
“Ser professor d’institut desimprimeix caràcter. No sé si pel tracte pedagògic amb l’adolescència, l’edat en què el món i les accions se suposen dividides en bones i dolentes, o per una propensió prèvia que inclina certes persones moralment poc desenvolupades cap a la docència juvenil...”
