amb mots planers dels versos que ens deixares
Són versos de Jordi Sarsanedas dedicats a Salvat-Papasseit. Aquesta nit he estat llegint Sarsanedas, després de veure'l a BTV. La "caixa tonta" també té minuts de generositat. Fa gairebé tres hores Sarsanedas era el convidat del “Saló de Lectura”. Hi ha explicat com va costar de portar a escena La primera història d’Esther i ha parlat del "goig d’haver empès alguns nens i nenes a aprendre un poema de memòria”. Sentint-lo dir els poemes m’han vingut aquests adjectius al cap: senzill, càlid, clar, digne. Només aparentment, ens sembla poca cosa.
AMB MANS DE BONS AMICS ESCRIC AIXÒ
Jo sóc amb tu, i amb tu, i amb tu.
Junts hem alçat la gran ciutat de fusta
per al foc més clar d'aquest amor
on llegeixen la història.
I parlo de demà com d'un passat
tot sec, tot esmollat, tot cendres.
Amb mans de bons amics escric això,
amb ulls de bons amics he mirat les muntanyes
i la ciutat que em pobla.
I manllevo el captaire i manllevo la porta.
Et deixo (això, si vols,
si et fa servei)
restes de joventut mal esmerçada
i un gust per al vent clar i el vi vermell.
Jordi Sarsanedas
