Com si fos possible

Un dia feiner bastant corrent. Classes d'anglès i alemany: una cançó de The Lion King, el past simple, la declinació de l'article (dativ, akkusativ...). Els nens i nenes, com sempre, a les cinc de la tarda, sense dir-te res et diuen que ells no volen seure a la cadira, que ja porten tot el dia! Miren per la finestra cap al parc: els gronxadors, la gespa i un camp de futbol quilomètric. Jo, malgrat ser d'un caràcter molt més reposat, els entenc prou bé. Tenen deu anys.

Les trucades, les felicitacions i els regals, però, han fet que el dia fos una mica menys "de cada dia". El 29 és un signe inequívoc que anuncia la crisi dels trenta. Però jo avui he estat de molt bon humor.

Un dels regals que he rebut avui és el darrer llibre de Sarsanedas, Silenci, respostes, variacions (Proa, 2005). La portada té una il·lustració fantàstica de Narcís Comadira, Gitana ginesta. Un fris per a Jordi Sarsanedas, que, amb els colors i el títol, fa l'ullet a un altre poema de l'autor publicat el 2001.

Gitana ginesta

Un esquinçall, un blau tibant, un crit.
Turons amunt, aquest or de pobresa,
pròdig de tan senzill,
allarga la mà, vincla la cintura,
com si, qui sap -on?, quan?-,
fos possible la llibertat i el ball,
el ball ni somiat, inspirador del somni.

Potser sí, el somni
sota la fresca dels càntirs i dels claustres
o bé a la cambra
quan s’aquieten les mans damunt la gira
i l’aigua manté viu, només, un cuc de llum
al si encantat de l’almorratxa.

Gitana ginesta, braç i cintura,
l’or generós a tomballons;
xiruca rostos amunt.

(Jordi Sarsanedas, L'enlluernament, al cap del carrer, Proa, 2001).

M'agrada aquest dubte del “potser sí”, aquesta sordina que posa al piano que vol cantar la joia de viure. Allarga la mà, vincla la cintura, com si [...] fos possible la llibertat i el ball...