Fins aquí tot correcte, penso. I en general tothom ho accepta.
Vint minuts després, sóc en una botiga de xurros del carrer Còrcega a uns cent metres del local, sóc amb la Sílvia, el Joan, el Max i el Joan Maria, menjant-me unes patates fregides. L'establiment és ple i no costa gaire reconèixer gent que fa mitja hora era al Mond Club. A fora hi ha el grup de segurates fent tertúlia, explicant batalletes i xivarri. De fet fan el que fa una estona feien "els altres": són davant d'un local fent-la petar i rient. Però sovint quan ens treiem l'uniforme veiem les coses d'una altra manera.
La inconseqüència és potser el més extès del nostres defectes. Jo de vegades la censuro. D'altres la trobo simplement entranyable.
