Calma

Després de tres dies seguits, s'agraeix el break.

Espero equivocar-me

Segons la darrera notícia arribada de la catosfera fins aquí, aquest raconet que hi fa frontera, ens trobem amb un cas en què la televisió com tantes vegades el comerç, viu un moment en què els petits i tradicionals, deixen pas al sistema de franquícia. Les marques establides conquereixen nous espais i els petits deixen de ser competitius. M'agradaria molt equivocar-me en aquest temor. M'agradaria molt que els fets refutessin el meu diagnòstic. De moment en baixar al carrer dubto si anar cap a la dreta o l'esquerra i finalment vaig a Can Moliner, a comprar el que em cal per fer el brou.

EMULSIONANT

subtil agent leviatan, sal, oli
fibra vegetal soluble
l'emulsió de l'obstinat
sal, oli, silueta

Tisana

Broteja fruits de tardor i es deixa caure en pous gebrats. L’estiro per una punta del jersei. L’abraço i li frego les mans. L’acotxo, li acosto la tisana. La ciutat i el metro plens de gel. Vull viatjar al sud, a la terra de foc.

Mirall's

Feia temps que hi pensava i finalment faig dissabte en dilluns. En perdo una mica per no perdre'ls tots, amb el risc assumit de no fer content ningú. Faré com ells faran el dimecres a la nit, que ningú no és perdedor: diré que faig concessions a tots dos partits, que ni per a l'un ni per a l'altre. Espero no perdre massa mitjons en aquesta bugada, espero saber trobar el temps per a planxar les camises i potser fins i tot reprendre l'exercici del bloc amb ratlles. A l'agenda m'apunto que hauré de trobar el carnet de la piscina. Ja fa dies que m'he posat les piles, però encara em fa l'efecte que no s'acaben els deures. Amb optimisme em dic que sí, que els diumenges freds amb sol agafarem la moto i anirem més enllà del canal de rem. No l'he abraçada mai amb jersei groixut. Encara no fa fred, però les castanyes m'exciten la imaginació.

wikipèdia felina

Fa uns dies vaig decidir-me a prémer el play a sobre la imatge d’un vídeo que més d’un blogger pernjava i comentava. Era el vídeo pro seleccions catalanes. Aquesta va ser la meva primera experiència amb YouTube. Jo tenia males experiències amb programes de l’estil real-audio. En intentar descarregar programes per sentir la ràdio o veure vídeos en streaming m’havia arribat a passar mitja horeta fent clic, fins arribar un punt on no podia tirar endavant sense donar el número de la meva targeta de crèdit. Pensava que YouTube seria alguna cosa semblant. Aquest és el motiu, ben banal, que m’ha allunyat tan de temps de YouTube.

Espero no tornar-me un addicte. Però segur que com per a molts d’altres ésssers humans, la paraula YouTube començarà a formar part del vocabulari actiu. De fet vaig parlar-ne abans d’hver-lo fet servir mai justament perquè em cridava l'atenció que tothom en parlés. Avui llegeixo Google pagarà 1.300 milions (de què?) per YouTube. Déu ni do!

La meva germana petita és una experimentadíssima internauta que m’assessora sobre el que calgui. Però no és cap fan de YT. Des de fa una setmana té un gat que es diu Wiki. Jo li vaig preguntar si l’elecció d’aquest nom tenia res a veure amb la Wikipèdia. D'entrada em va decebre molt saber que no, que el nom és un anagrama del cítric neozelandès kiwi i prou. Pensant-ho millor, però, aquest origen em tranquil·litza. Penso en el gat sobretot.

Perspectiva

Algun dia mirant enrere veurem que el que ara ens sembla una mala notícia, haurà estat un guany. Sempre perdem una cosa i en guanyem una altra.

Uribe

M'han proposat un joc i m'he divertit jugant-hi. Esperava trobar els versos en un altre poema i la tria m'ha semblat d'allò més convenient. Alguns diuen que no tenen criteri i en canvi no poden deixar de ser coherents. D'altres se senten petits i són grans.

Urpera esartu eta azpitik begiratu zaitut.

Atsegin dut esku eta zangoen mugimendu geldoa,
Atsegin sabelpeek itsasbelarren forma hartzean



Fragment d’un poema.

URIBE, Kirmen, “IRLA”, dins Jon Kortazar (ed.), Montañas en la niebla, DVD Ed., p. 214. (que inclou la traducció a la pàgina 215)

Gora Euskadi

POESIA BASCA D’AVUI:

Lectura de poemes amb Felipe Juaristi, Kirmen Uribe,
Jon Kortazar , autor de l’antologia”Montañas en la niebla” (DVD Ed.)

+ Laia Noguera i Víctor Sunyol (traductors al català d’Uribe i Juaristi)

Dimecres que ve la cita de l'(h)original em sembla molt atractiva.

La gent del Prat va descommemorar el 18 de juliol amb un "sopar dels poetes" amb molta trempera i bon menjar. La hispanidad d'aquest any tindrà també una festa a la contra en forma de revetlla poètica. El dimecres 11, a les 21 h. al local de davant del macba, hi ha un dels actes del cicle de poesia basca i catalana. I, atenció, l'endemà no cal anar a treballar i es pot aprofitar el dijous no-laboral per llevar-se tard i trucar a les Pilars, després del brunch.

astrologia

De tant en tant, llegeixo la previsió metereològica dels astres. I més d'una vegada descriu tan exactament el que m'està passant que fa por i diverteix alhora. Fa un temps en un cap de setmana molt dur, l'encertava de ple. La crisi era com un pou fosc i no hi havia manera de sortir-ne.

Avui la coincidència no ve per la via zoodiacal, sino pel rodamots. Avui ve a la ciutat dels rascacels, un amic editor i demà torno a ser a casa, al final del dia, a punt d'estrenar el diumenge. El rodamots d'avui, o el darrer que he rebut, diu:

esperar amb candeletes

Esperar (algú o alguna cosa) amb delit, amb impaciència.

Doncs, això que en tinc moltes ganes. De les dues coses.

13

Ahir, caminant per Falset, passat el Portal del Bou, ens vam creuar amb un australià que explicava a una falsetenca o falsetina que havia vist una cosa molt interessant a YouTube. Fa uns dies en una festa d'aniversari tothom parlava de coses que havia vist a YouTube, en comptes de parlar de coses que havia vist a la tele.

Jo encara no he vist res en YouTube. Sembla mentida, però no he tingut temps.

En canvi m'he aficionat al rodamots, gràcies a la suggerència de L.S. M'agraden sobretot els textos que es proposen com a exemple.



entretzenar-se (v)
Entestar-se, entossudir-se.

[Etimologia — Derivat de tretze, del llatí tredecim, mateix significat, compost de tres i decem, ‘deu’.]

"En un mot: la vila de Moià és mereixedora d’una menció cordial no sols pel punt que ha tingut a no perdre el seu pur caràcter catalanesc, tan sobri i senyorívol, ans també per la lloable repulsió que ha demostrat envers els pastitxos i fantasies de guix, de carreus de ciment i de rajoles llampants que ha convertit la nostra terra en una mena de borderia arquitectònica a força d’entretzenar-se vejam qui ho farà més tronat i més poca-solta."
Joan Santamaria, «La vila de Moià», dins Visions de Catalunya (1927)

Joan Santamaria (1887-1955): «La vila de Moià»
http://www.xtec.es/~evicioso/vallor/moia.htm

d'una veu

a la segona perifèria proposaven uns quants decàlegs sobre el conte i jo em vaig quedar amb un dels punts d'un d'aquests receptaris: un conte és la ficció d'una veu.

beure per oblidar

He perdut la meva barba i les vacances s'han acabat definitivament. Aquest cap de setmana llarg servirà de consol.

No em reconec al mirall i no sé si m'hi acostumaré.

un amic de cravan

¿On es pren les primeres birres de dimecres

el poeta que ha acaba de ser descobert (de carambola)

per l'acadèmic del signe del fènix?

* * *

Al bar l'(h)original, carrer Ferlandina, 19. davant del Macba.

Potser aquell no té tan d'estil com Van Dongen, però pots passar una bona estona sentint-lo. El pintor Van Dongen, amic d'Arthur Cravan, dinava i sopava a Chez Jourdan, i era un geni fins i tot menjant i digerint llenties, com Dalí diria de si mateix més tard. La diferència és que no sé si Dalí ho deia en broma.

La forma de publicitat que proposava Cravan a la seva revista Maintenant (en la que era director i autor de tots els articles), podria inspirar la publicitat de paperdevidre... Què en penses Súbal?

Com segueix la sèrie?

Ara deu fer dues setmanes, en Màrius Serra va anar fins Argelaguer (La Garrotxa), per explicar algunes coses sobre la secta de l'Oulipo i al final ens va fer jugar una mica. Ens va fer recrear el diàleg entre Materazzi i Zidane, al mundial d'Alemanya, però amb algunes traves o restriccions oulipianes, com el monosíl·labisme, el monovocalisme, monoconsonantisme o similars. El meu equip va optar pel monosíl·labisme i per dir "ets un fill de puta!", va buscar fòrmules com "ets fill d'un cony que no és de franc!", etc.

La nit passada, que va ser d'insomni, per culpa de la calor, vaig recordar una particularitat de l'exercici proposat pel druïda de verbàlia: els dos noms dels futbolistes de l'incident de la final franco-italiana comencen per la mateixa lletra i podria buscar parelles de noms de persones conegudes relacionades per alguna raó i que comparteixin lletra en nom i cognom. Aprofitant la funció de comentari potser algú pot ajudar-me a continuar la sèrie...

Feliu Formosa
Bertolt Brecht

Marco Materazzi
Zinedine Zidane

Boris Becker
André Agassi

Steven Spielberg
Susan Sontag

El fet que relacioni els dos personatges pot ser rebuscat i fins i tot políticament incorrecte, si es vol.

Farmaciola

Hi ha gent que no para de rebre encàrrecs impossibles i no sap o no vol dir que no. N’hi ha un que no ha refusat el repte d’escriure un text on relacioni Josep Pla i Diego Medrano. Segur que se’n sortirà. Mentrestant jo faig gimnàs per si mai em proposessin coses d’aquestes.

Parlant de El clítoris de Camille, diu Diego Medrano en una entrevista: “Y como canta Hölderlin: “Allá donde está el dolor también está la causa que lo cura”. Es un libro catártico, curativo, como el farmacológico Hemoal con las hemorroides, un libro que busca la purga y la sanación. Oye, a lo mejor se puede vender en las farmacias, ¿no crees?”

M’ha recordat allò que deia Biel Mesquida ara tot just fa un any des de l’escenari de la Terrassa de Torre Muntades del Prat. Deia que els seus llibres, administrats en dosis adequades, tenen poders sanadors. Ara fa uns dies hi insistia, responent als periodistes : “crec de bon de veres en les veus de la literatura, en la literatura com a font de savieses, de gust, de coneixement i de vida, en la literatura com a salut.”

De gènere rocambolesc

Rocambole és un aventurer que comença a la banda prohibida de la llei, però que acaba fent el bé com els seus descendents literaris Arsène Lupin o The Saint.

En Pedrals és un home que es passa la vida servint extraordinàriament la deesa poesia fent de rapsode pels escenaris dels països catalans i un vespre de sobte ell (o Quim Porta) arruga el front i diu: “Però si jo només he publicat novel•les!”

Els gèneres poden explotar en qualsevol moment. I cal que així sigui.

Aquest estiu el podeu veure de gira amb en Guillamino, amb l’espectacle Endoll.

Manuscrits

M’ha cridat l’atenció la mala bava que gasten a l'editorial berlinesa kookbooks. És l'editorial que ha editat el darrer llibre de poemes de Hendrik Jackson. L’editora, Daniela Seel, va rebre el segon premi de la Fundació Kurt Wolf de mans de Michael Krüger el passat març a la Fira del Llibre de Leipzig.





L’editorial és ben petita i publica poesia i algunes proses. Com que l’editorial està de moda a Alemanya i sovint els éssers humans tenim la vanitat de voler fer imprimir coses que ens semblen importants, l’editorial rep sacs d'originals i a kookbooks han pensat que la millor manera de frenar l’allau és advertint amb aquesta contundència els aspirants:

“sobre els manuscrits”

1. ens ofeguem de tants manuscrits com rebem sense haver-los demanat.
2. enviar un manuscrit sense que us el demanin, és tirar pedres al vostre terrat.
3. decepcioneu les vostres il•lusions.
4. desconfieu de les editorials.
5. busqueu una solució millor.


über manuskripte

1. wir ersticken an unverlangt eingesandten manuskripten.
2. ein unverlangt eingesandtes manuskript arbeitet gegen sich selbst.
3. enttäuscht eure illusionen.
4. misstraut verlagen.
5. findet eine bessere lösung.

PopCorn

Un poeta berlinès, que no va poder venir, em va dir que li faria gràcia que digués un poema que ell, des del Pallars, va dedicar a la piscina d'Arbúcies, predint un tallet que només perdura en els píxels d'un cd i que aleshores encara no existia i jo no intuïa.

Morgens

Kleine Mädchen laufen lustig
über lahmgelegte Straßen, fallen
hin, verletzen sich und ballen
ihre Fäuste; salzig, krustig
schmeckt die Wunde, wird zu Schorf.
Bäcker backen Brote und das Dorf
liegt im Ofenduft, auf manchem Dach
raucht es. Mir ist warm. Ich liege wach.

Hendrik Jackson




De matí

Pels carrers mig abaltits
corren nenes juganeres,
cauen, es fereixen, clouen
fort els punys; i la ferida
pren un gust de sal i crosta
i se'ls torna cicatriu.
A la fleca hi couen pa,
pren el poble olor de forn,
hi ha teulades que fumegen,
noto escalf. I jec despert.

Llibertat

Ahir em van portar al teatre sense dir-me què anava a veure. La idea de la persona que em feia la sorpresa era que en arribar al teatre explicaria què era i perquè m'hi havia portat. No estava previst, però per iniciativa pròpia, vaig negar-me a sentir o llegir res sobre el que anava a veure. Em vaig obligar a caminar capcot pel vestíbul. Un cop començada l'obra no sabia el títol, ni quants actors hi havia, ni quins eren els personatges, ni si seria un espectacle de teatre o de dansa. En pocs minuts vaig fer-me una composició de lloc i vaig decidir que no sortirien més personatges. Cap tres quarts d'obra ja li vaig posar un títol.
Com que era un espectacle de dansa, vaig poder posar nom als personatges i tot. EL meu títol, "Betúlia o la llei del desig" em va semblar molt més suggerent que el que els productors havien decidit.

No crec que sigui una cosa que s'hagi de fer sempre. Però em sembla necessari de poder anar al cine o al teatre i poder posar el títol tu mateix.

Exercici per a l'estiu: anar a un multi-sales i dir una entrada per la sala b. Entrar quan hom calculi que els títols de crèdit ja han passat i millor quan ja hagin passat uns bons deu minuts. La pel·lícula haurà guanyat ja un pèl en interès i podrem posar-li un o més títols. Això si ens agrada posar títols...

Densitat

Els amics que havien passat sis mesos al Japó i tornaven a casa, es trobaven amb gent que els preguntava, com ha anat, què em pots explicar del que has viscut? I deien que els resultava impossible resumir-ho o destacar-ne res.

Entre el darrer post i aquest la densitat d'aquesta platja fa molt difícil fer-ne cap resum.

Malgrat no haver agafat cap avió i seguir treballant de dilluns a divendres, l'estiu ja és aquí i ja fa temps que el disfruto.

D’una torre a una altra, d’un post a un altre

Jo també era a la “Torre de les Hores” el dissabte al vespre i també certifico que hi va passar alguna cosa fora del comú, com bé es detalla a la Segona Perifèria. Els que segueixen Josep Pedrals de fa temps diuen que feia dècades que no el veien així d’inspirat i polifacètic. Les muses es van fer presents per les raons que siguin i vam gaudir de més de noranta minuts prodigiosos, en què en Pedrals va tocar tots els pals del flamenc. En alguns moments fins i tot va acostar-se a terrenys pantanosos, d’aquells que alguns no el creuen capaç (?) de trepitjar. “No sóc tan tarambana com diuen”, que va dir. Així com als concerts de jazz, cada nit és única, en la poesia oral, un mateix rapsode pot fer-te riure un dia, un altre semblar-te interessant i un tercer fins i tot emocionar-te. Així, obert a aquestes sensacions i sorpreses, me’n vaig aquest dimarts i segurament cada dimarts de juliol cap al Prat, al cicle de poesia de la “Torre Muntades”.

El post de fa uns dies amb un conte de Bernhard era un homenatge a un autor que fa anys que no llegeixo, motivat per una conversa recent amb MR. També era un anti-post, a la manera dels anti-poemes de l’Altaió junior, que fa poc ens va llegir les instruccions amb banda sonora del lector de programes spectrum en fase de “LOAD”. Després que EA, JT i MA n’hagin reclamat una traducció, traeixo l’esperit original del post (solipsista, hermètic). He fet un petit esforç i sense anar a buscar la traducció de Josep Murgades que dorm a les bibloteques públiques i universitàries, he fet una primera versió de traducció que regalo als passavolants més o menys ocasionals d’aquesta URL i que dedico als que n’han fet petició, perquè sempre fa il•lusió que demanin, comentin, participin.


“El periodista especialitzat en la crònica judicial és qui més de prop viu la misèria i l’absurditat humanes i, normalment, pot fer aquesta feina només durant un curt període de temps, i amb tota seguretat no pot dedicar-s’hi tota la vida, sense tornar-se boig. Cada dia a la sala de vistes, davant d’ell, que es guanya el pa escrivint sobre coses que són fets o només conjectures, però invariablement crims vergonyosos, davant d’ell compareixen allò versemblant, allò inversemblant, fins i tot allò increïble, allò més increïble, i naturalment aviat no hi ha res que pugui sorprendre’l. Voldria fer constar però només un cas, que a mi sempre m’ha semblat el més remarcable de tota la meva carrera com a periodista especialitzat en la crònica judicial. Ferrari, figura hegemònica del tribunal superior de la regió de Salzburg, en el que jo he escrit cròniques durant molts anys sobre tot allò possible, després de qualificar en les seves paraules finals un exportador de carn de vedella de Murau de xantatgista cruel, com jo recordo perfectament, i després d’haver-lo condemnat a dotze anys de presó i a pagar vuit milions de xílings, després de la proclamació del veredicte, es va aixecar una altra vegada, i va dir que volia establir un exemple. Després d’aquest anunci ben inusual, amb moviments ràpids, va ficar-se la mà sota la toga i es va treure de la butxaca una pistola, va aguantar l’arma davant seu i, horroritzant tots els presents a l’audiència, va disparar-se un tret a la templa esquerra. Va morir a l’acte.”

Poesia al Prat K(r)P PK

A partir de la setmana que ve, cada dimarts poesia al prat:


POETES A LA TERRASSA DE TORRE MUNTADAS
- EL PRAT DE LLOBREGAT-

(Jardins de Torre Muntadas: Jaume Casanovas, 80)

4 de juliol, 21h.
Albert Roig / Perejaume


11 de juliol, 21h.
Anna Aguilar-Amat / Roger Puig


18 de juliol, 21h.
El sopar dels poetes:

amb Sílvia Amigó / Ester Andorrà / Tomàs Arias / Max Besora / Pau Bou / Jordi Boldú / Francesc Bombí / Javier Caballero / Eduard Carmona / Antoni Clapés / Xavier d’Edimburg / Neus Dalmau / Joan Duran / Eduard Escoffet / Ramon Farrés / Francesc Garriga / j / Sebastià Jovani / Miquel Àngel Marín / Núria Martínez Vernis / Cinta Massip / Xavier Padullés / Jordi Prenafeta / Carles Rebassa / Carles Maria Sanuy / Joan Todó / Mireia Vidal-Conte / Joan Vinuesa + tothom que s’hi vulgui apuntar. Servit a taula per Carles Hac Mor i Ester Xargay


25 de juliol, 21h.
Josep Pedrals / Roger Mas / Laia Noguera / Oscar Solsona / Mariano Martínez

El mestre Bernhard

Der Gerichtssaalberichterstatter ist dem menschlichen Elend und seiner Absurdität am nächsten und er kann diese Erfahrung naturgemäß nur eine kurze Zeit, aber sicher nicht lebenslänglich machen, ohne verrückt zu werden. Das Wahrscheinliche, das Unwahrscheinliche, ja das Unglaubliche, das Unglaublichste wird ihm, der damit daß er über tatsächliche oder über nur angenommene, aber naturgemäß immer beschämende Verbrechen berichtet, sein Brot verdient, an jedem Tag im Gericht vorgeführt und er ist naturgemäß bald von überhaupt nichts mehr überrascht. Von einem einzigen Vorfall will ich jedoch Mitteilung machen, der mir doch nach wie vor als der bemerkenswerteste meiner Gerichtssaalberichterstatterlaufbahn erscheint. Der Oberlandesgerichtsrat Ferrari, die ganzen Jahre über die beherrschende Figur des Landesgerichtes Salzburg, aus welchem ich wie gesagt, viele Jahre über alles dort Mögliche berichtet habe, war, nachdem er einen, wie er in seinem Schlußwort ausgeführt hatte, ganz gemeinen Erpresser, wie ich mich genau erinnere, einen Rindfleischexporteur aus Murau, zu zwölf Jahren Kerker und zur Zahlung von acht Millionen Schilling verurteilt gehabt hatte, nach der Urteilsverkündung nocheinmal aufgestanden und hatte gesagt, daß er jetzt ein Exempel statuieren werde. Nach dieser unüblichen Ankündigung griff er blitzartig unter seinen Talar und in seine Rocktasche und holte eine entsicherte Pistole hervor und schoß sich zum Entsetzen aller im Gerichtssaal Anwesenden in die linke Schläfe. Er war augenblicklich tot gewesen.

Maleïts

el poeta hi va veure poc més que paraules, focs d'encenalls, jocs buits, espectacle, i va confirmar la seva voluntat de ser una estona més poeta maleït

però sé, que és un impuls passatger i que en qualsevol moment podrà tornar a viure-ho, a viure-ho intensament, encara que sigui de forma intermitent i que no tot quedarà al calaix

nineteen seventy-nine

nineteen seventy-nine és una cançó de les que m'agrada tornar a escoltar del darrer CD que val la pena dels Smashing Pumpkins, un doble LP del segle passat, de 1995. i mil nou-cents setanta-nou és també un any que segons la publicitat recent és una època molt, molt envellida, on no teníem mòbils i les fotos eren grises. però si no recordo malament el 1979, hi havia il·lusió per la cosa col·lectiva... i aquests dies he copsat alguna cosa pitjor que la manca d'aquesta il·lusió.

Baghdad Burning

Marta Selva, Jaume Botey i Alberto Arce, els convidats a la presentació de Bagdad en llamas (Ed. Laertes) de la blogaire riverbend van satisfer amb escreix als que teníem ganes de sentir altres veus i punts de vista i ens vam acostar a la Fundació Tàpies. Van confirmar l'interès pels blogs i la crisi del periodisme tradicional. Actualment el relat del dia a dia d'Irak que ens donen els mitjans de comunicació hegemònics és poc més que una nota d'agència, un acta notarial desmenjada. Sembla realment que que no tinguin cap interès en què se'ns desperti l'interès pel que hi passa. La presentació del llibre de riverbend va servir per despertar-lo o confirmar-lo.

La interacció més popular

Gairebé qualsevol tipus d'interacció
de qubits és suficient per completar
un conjunt complet de portes
lògiques. Ara només em cal
aprendre a esperar.

_{d]*W*f S#} 4 Y_f U_VXW!._{d]4Y
_PGR_V m c,PS_f r*]4RTZyx f idS_
VXU'Y,_X_&f q_VXidS_U_Vn{d]*W*
f S'RT.#R
R_]2p!_&f VXidS_r!VXU
c,U_S_V#R

Lo somni

Crec que no ho he somniat, que finalment sí que he anat a la Capella Reial de Santa Àgata. Em quedo amb la passió que molts a la taula sentien pel que feien. I amb una frase de Lola Badia: l'edició crítica és una nova forma de fin amors, de dedicació incondicional per l'objecte amat.

zweitausendsechshundertsechsundsechsig

Més de 2666 minuts gairebé ininterromputs d’estimulant andoiar, d’esbarjo i androsterona, música i imatges, entre l’allegro i l’andantino, amb pauses brevíssimes. Una mica de sorra, una mica de sol, amanida de ruca collida vora la porta del casalot amb tomata i animals que s’enyoren, la saviesa de Burroughs compartida al voltant d’un scrable en doina, però no inic, mescles impossibles, gelats i glaçons compartits, dinar a les cinc i sopar a quarts d’una, celebrar dos aniversaris en un sol dia (però només un de veritat), recórrer un país dins un país i records que no són els meus, oblidar-ho tot a cada acord i que sovint no et reconeguin, en moto del Sol solet a La Isla, a peu de Sevilla a Fonalleras passant pel passeig de Borbó, fins a la platja que s’amaga rera el camp de golf. Al final, i de comú acord, firmem la treva i desem el joc de scrable, sense comptar els punts, sense comptar síl·labes ni buscar acròstics.

Aeroplà

History of the airplane

And the Wright brothers said they thought they had invented
something that could make peace on earth
(if the wrong brothers didn’t get hold of it)
when their wonderful flying machine took off at Kitty Hawk
into the kingdom of birds but the parliament of birds was freaked out
by this man-made bird and fled to heaven
And then the famous Spirit of Saint Louis took off eastward and
flew across the Big Pond with Lindy at the controls in his leather
helmet and goggles hoping to sight the doves of peace but he did not
Even though he circled Versailles
And then the famous Yankee Clipper took off in the opposite
direction and flew across the terrific Pacific but the pacific doves
were frighted by this strange amphibious bird and hid in the orient sky
And then the famous Flying Fortress took off bristling with guns
and testosterone to make the world safe for peace and capitalism
but the birds of peace were nowhere to be found before or after Hiroshima
And so then clever men built bigger and faster flying machines and
these great man-made birds with jet plumage flew higher than any
real birds and seemed about to fly into the sun and melt their wings
and like Icarus crash to earth
And the Wright brothers were long forgotten in the high-flying
bombers that now began to visit their blessings on various Third
Worlds all the while claiming they were searching for doves of
peace
And they kept flying and flying until they flew right into the 21st
century and then one fine day a Third World struck back and
stormed the great planes and flew them straight into the beating
heart of Skyscraper America where there were no aviaries and no
parliaments of doves and in a blinding flash America became a part
of the scorched earth of the world
And a wind of ashes blows across the land
And for one long moment in eternity
There is chaos and despair
And buried loves and voices
Cries and whispers
Fill the air
Everywhere

© Lawrence Ferlinghetti

en qualsevol moment

n'hi ha un que ha a apagat el cigarret que de feia dos anys
duia als llavis i s'ha posat el xandall per buscar camins
entre l'asafalt de la ciutat i un altre que es reeinventa
el tarannà i oblida els hàbits més consolidats
algunes de les explosions predites ja han tingut lloc
degut a la manca de precipitacions i les altes temperatures
o potser per la densitat incontrolada de turistes que envaeixen
barcelona. en tot cas cada vegada hi ha més revolucions
diguem-ne personals i explosions rítmiques
i justament fa dies que l'autor de les enganxines que ens
avisaven sembla haver desaparegut, potser perquè sap
que ens n'espera una de grossa, definitiva

Divertimento

Ja veig algun lector amb les mans al cap, dient, què s'ha pres, aquest. I no passa res, em venia de gust i ja està. Que diguin el que vulguin, jo hi penjo el que vagi sortint. Calia celebrar l'aniversari del blog amb alguna sortida de to, no? Segur que entre els detractors surt algú que diu que és molt sa i que endavant.

Salut.

Acròbata contra pronòstic

Acròbata contra pronòstic, intrús del carril bus
molt abans de la introducció de cap carnet per punts.
Em vaig arribar a saltar tants semàfors i
senyals de direcció prohibida. Vaig oblidar
tants aniversaris i negar tants somriures,
em va poder tan sovint la desídia. Però la
retirada de carnet no va venir imposada, no.
Jo mateix vaig entregar-me, com un
ludòpata penedit es posa a la llista negra
del casino. Vaig fer esclatar el meu golf negre
contra la paret, al túnel de la ronda. Vaig sortir de
la ferralla, espolsant-me la jaqueta. A peu coix fins
la comissaria de Königstrasse. Vaig fer-me la prova
d’alcoholèmia i examen de consciència, per matar
el neguit i la primera persona.

A partir d’aquí
no va venir altra cosa que una
duríssima travessa del desert en transport públic
o tardes i vespres intentant vèncer la mandra,
rient de coses tristes i enganyant-me, esperant el
relleu o un bàlsam gratuït, de propaganda, que
antics amics se’n recordin i em tornin la trucada.
I això era el neguit sord de posar-se una camisa suada,
sortir corrents de casa, un dia de vaga de tramvies,
i en arribar a la plaça llençar la tovallola; negar-ho tot
per fer veure, només per fer-ho veure. Un neguit mal
curat, que hauria dit la padrina de Ripoll.

Aprofitant que alguna cosa en mi badava, he pujat a un mazda
esportiu aparcat a Princesa, cantonada Perill. De primer no trobava
les claus i havia perdut confiança. Ara ja em relaxo i sento el
pessigolleig que enyorava, després accelero nit endins.
No reconec els ulls del retrovisor, però sé que són els meus.
Ella posa una mà sobre la meva i fa un gest perquè pari a l’àrea
de descans. Poso l’intermitent, redueixo i la grava espetega
suaument sota les rodes, apago el motor. Obro un dit la finestra,
em descordo les sabates, ella apaga el CD i es treu les arracades.
Somriu, no tenim pressa, ella torna dolç el temps d’espera.

Invitació (h)original

He vist l'agenda de la setmana i hi ha una cosa que no em vull perdre per res del món, encara m'hagi de saltar alguna altra cosa important:

Connexió Berlin-Barcelona

dimarts dia 23 de maig a les 20:30 al

bar (H)original (Ferlandina, 29)


Hi participen:

Brigitte Oleschinski
+
Hendrik Jackson
+
Enric Casasses





Llegiran les traduccions dels poemes de
Brigitte Oleschinski i Hendrik Jackson
alguns dels participants en el XVè seminari de traducció

de Farrera de Pallars.

Horror vacui

A Espais tacats E.A. parlava ahir d'un "neguit que et rosegarà i t'obligarà a mantenir-te en moviment". En llegir-ho penso en tot d'altres coses. Penso en exemples del diagnòstic segons el qual vivim una acceleració de la història, penso en quin neguit deu provocar els continus canvis del nostre govern, fins ahir tripartit, penso en per què és tan curta la vida d'un llibre abans de desaparèixer d'una llibreria, en per què els diaris tenen cada dia les mateixes pàgines, en per què tanta gent pateix el mateix problema amb piles de llibres esperant a ser llegits a la tauleta de nit i tan pocs fan un cop de timó contra aquesta amenaça, etc. Penso en tot d'altres coses, potser per no pensar en allò a què E.A. apunta en la seva cita a E.T.

Activitat

M'ho has demanat. Doncs bé, quan he arribat a casa, el poeta seguia traduint, però en somnis.


"Woken out of Dogmatic Slumber"

Did you use the night? – I practised hopeful
Waiting. – Who for? What for? – You also know, do you,
The pain, sweet pain, of loving the one unknown? –
The unknown deed? – You mean? – What are you speaking of? –
The veins were almost bursting in my flesh.
How tired I am of crossing St Marks’s Square. –
Still dreaming, are you? Dreaming nevertheless? –
And the streets are waving in the winds of openness.

Volker Braun

(translated by David Constantine)

East of Eden (II)

Adam said to his guests "I just remembered that I have forgotten to write to my brother for oven ten years." The Bacons shuddered under his statement and exchanged glances.
(...)
Adam restlessly opened drawers and looked up at the shelves and raised the lids of boxes in his house and at last he was forced to call Lee back and ask, "Where is the ink and the pen?"
"You don't have any," said Lee. "You haven't written a word in years. I'll lend you mine if you want." He went to his room and brought back a squat bottle of ink and a stub pen and a pad of paper and an envelope and laid them on the table.
Adam asked, "How did you know I want to write a letter?"
"You're going to try to write a letter to your brother, aren't you?"
"That's right."
"It will be a hard thing to do after so long", said Lee.

Metropolitana

Quan em miro les "notícies" que ofereixen les pantalles de televisió mentre espero el meu metro al matí i al vespre, sovint les veig repetides. Perquè em toca esperar un metro de la línia blava i un de la línia vermella cada vegada. Això accentua el meu estupor de veure la selecció de notícies que fan. Els temes estrella són el canvi climàtic, l'extinció d'espècies animals, curiositats com avui mateix, per exemple, una clínica veterinària que tracta gats i gossos amb sobrepès, i d'altres tipus "fets i gent" (aquella secció que feia Enric Calpena fa una colla d'anys). Es parla ben poc de política internacional. Es va parlar d'Àfrica una vegada perquè per primera vegada a la història una dona havia arribat a presidir un país; i aquest esclar és l'altre hit, es publiquen estadístiques amb accent al tema del gènere. I la violència de gènere és el rei de la secció dedicada a "Sucesos". La política espanyola es resumeix amb frases del dia, estirabots, provocacions o contra-declaracions, que no expliquen res, només apunten cap un vèrtex superficial del teatre de les declaracions dels diputats. La secció que es titula "cultura y espectaculos", són imatges de tres personatges que van alternant-se Madonna, Elton John i Michael Jackson. I la publicitat i la no-publicitat ja no es diferencien fàcilment. L 'anàlisi no existeix. I a ningú li deu estranyar que sigui així perquè, direu, la gent només ha d'esperar entre 1 i 3 minuts el metro.

El que m'ha dut a escriure aquestes ratlles és la constatació que malauradament aquest canal és simplement una caricatura dels canals que arriben a la televisió de casa. Però la caixa de casa és pràcticament el mateix, la informació es redueix a la donar acta de la superfície del que passa, el que "interessa" es un recull de clichés repetitiu i als telenotícies la secció de "Fets i gent" ha contaminat la resta de programa.

Gràcies Canal Metro.

East of Eden

The greatest terror a child can have is that he is not loved, and rejection is the hell he fears. I think everyone in the world to a large or small extent has felt rejection. And with rejection comes anger, and with anger some kind of crime in revenge for the rejection, and with the crime guilt -and there is the story of mankind.