Tornar-hi

L'altre dia vaig trobar el Borja, en un concert de La Mercè, i em vaig recordar d'un cap de setmana d'assaig en algun poblet de Tarragona, per preparar un concert al Can Deu de Les Corts. I ell em deia que durant dos anys es va dedicar a voltar de concert en concert vivint de la música.

I veient aquest video de Gomez amb el guants negres de llana recordo alguns dies d'hivern tocant el baix amb guants pel fred que fotia al local d'assaig. Aquells divendres al vespre compartits amb en Dirk, en Joachim i en Pere.

Diu el meu germà que l'Aleix està pensant en tornar a muntar un grup. Qui sap si jo algun dia hi tornaré... ara que tinc els dits tan rovellats...

Suïcidi blogaire

Disfrutar una novel·la, sovint vol dir disfrutar-ne la lectura però també les pauses que es va fent. En alguna de les pauses de la lectura de The Virgin Suicides de Jeffrey Eugenides, vaig arribar a la conclusió que havia arribat l'hora de suicidar aquest blog.

Vaig arribar a aquesta conclusió, perquè era i és evident l'estat deplorable de salut d'aquest lloc web: la vida visiblement letàrgica de The Blot i les seves successives crisis d'identitat, típicament adolescents, i la seva manca de capacitat de resolució i definició, aquesta patètica recerca de la seva raó de ser. Perquè mantenir amb vida un ésser que bàsicament pateix i que se sent abandonat pel seu progenitor?

Em vaig recordar d'aquell que deia: "tens un blog o el mantens?". I no li veia cap més sentit a continuar-lo tenint sense mantenir-lo, sense estimar-lo ni dedicar-li una mínima atenció. Però d'aquest pensament, ja en fa algunes setmanes i no he pres cap determinació. De moment aquest seguirà essent un mort en vida. De moment.

El poble de Bolló

Així com la renovada illa de Maians deu a les Olimpíades i aquell arquitecte de Reus o de Riudoms gran part de la seva fama mundial i l'afluència turística, el poble de Bolló, deu als seus melons i a El furgatori del poeta Josep Pedrals la seva fama recent, per això m'informen fonts ben informatitzades que el proper mes de septembre el batlle de Bolló prepara un sentit homenatge a l'autor nascut al Clot. Encara s'ha de confirmar si l'apretada agenda del poeta rapero ho farà possible.

Ell farà vacances

Les meves vacances.

Lletra : Ovidi Montllor
Música : Ovidi Montllor i Toti Soler

Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindra amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon "wisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un "romer",
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Aixì per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribarè fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre colp
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré.
FARÉ VACANCES.

Ocean's eleven

De vegades, els autèntics són menys espectaculars, però tenen més gràcia.

Simplement em feia gràcia penjar les fotos... no tinc temps per a gaire més.

D'on treieu el temps per fer posts dia sí, dia no?

Algo d'en Chopin

Algun dia he de buscar l'etimologia de "safareig"... des que vaig ser a La Sénia que hi penso i no ho faig.

Saps xiular, no?

Així com...

Així com en els cursets d'anglès s'hi juga un bingo especial amb els participis irregulars... es poden fer bingos amb versos i posar a prova la memòria dels lectors, no? Esclar que segur que algun purista dirà què això és el súmmum de la frivolitat. Però jo crec que la majoria s'ho passaran d'allò més bé.

Aquest vespre a l'Horiginal, BINGO POÈTIC al carrer Ferlandina, a dos quarts de nou. S'hi celebra el cinquè aniversari de programació poètica ininterrompuda. Felicitats Núria, Ferran i Josep!

Abstand nehmen (prendre distància)

Diu López-Burniol, en una explicació de consum propi, que cada vegada és més clar que els fidels (de dreta i esquerra) voten i els agnòstics (de dreta i esquerra) s'abstenen, es queden a casa. Jo hi afegiria que molts dels que han votat, se'ls pot comptar entre les files dels agnòstics, que de moment encara han fet un esforç per creure: per creure que era millor anar a dir alguna cosa, però no per creure's el que els deia la publicitat.

I alguns partits diuen que els ha perjudicat l'abstenció o formar part d'un pacte electoral que els ha perjudicat. Però, no serà que els ha perjudicat alguna cosa que han fet o han deixat de fer ells mateixos?








I un govern que ha creat un Departament de Rel. Institcionals i Participació considera que la baixa participació electoral no és preocupant...

Nadons bilingües

De la portada d'EL PAIS.com. em crida l'atenció una frase d'un article de la revista Science:

"A los seis u ocho meses, (...) el bebé monolingüe ya tiene todos los elementos que requiere para entender la lengua materna (...), la lengua que desconoce es irrelevante, ya no capta su atención".

Penso evidentment en el rerafons ideològic (que no deixa de ser emocional i resultat d'experiències) de les actituds envers la diversitat lingüística.

Jo em declaro un nadó motivat per escoltar i tractar d'entendre (o com a mínim gaudir de la música de) com més llengües millor.

L'article fa així:

Los bebés distinguen por los gestos en qué idioma se les habla
A partir de los seis meses, sólo los bilingües son capaces de distinguir

MÓNICA L. FERRADO - Barcelona - 25/05/2007


Los bebés entre cuatro y seis meses son capaces de distinguir visualmente entre dos idiomas con tan sólo observar los gestos faciales de su interlocutor. A partir de los seis meses, sólo los bebés que viven en un entorno en el que se hablan dos lenguas mantienen esta habilidad, porque se ven obligados a estar más atentos. Son los resultados de una investigación realizada por científicos españoles y canadienses publicada hoy en Science.


¿Qué importancia tiene la percepción visual en el bebé y su comprensión del mundo al que acaba de llegar? Se sabe que son capaces de distinguir caras y que, además, pueden apreciar en ellas el enfado o la alegría. Ahora, una nueva investigación muestra que, con tan sólo mirar los gestos del rostro de su interlocutor, un bebé puede distinguir si se le habla en un idioma o en otro. La investigación, realizada por el Grupo de Investigación en Neurociencia Cognitiva (GRNC) de la Universidad de Barcelona (adscrito al Parque Científico de Barcelona) y la Universidad British of Columbia de Vancouver (Canadá) aparece en la edición de hoy de la revista Science.

Según Núria Sebastián, investigadora del GRNC, esta habilidad "forma parte del conjunto de capacidades que tiene el niño al nacer". Esta capacidad perceptiva les aporta "una información más, que utilizan para complementar la información auditiva", explica. "Para comprender el nuevo mundo en el que les ha tocado vivir, los bebés utilizan todos los recursos cognitivos que pueden".

Hasta el momento, se creía que la información visual tenía un papel irrelevante. Estudios anteriores se habían centrado en las habilidades auditivas del bebé. "Al nacer, un bebé ya puede distinguir fonemas, los haya oído o no", explica Sebastián. Ya se habían hecho investigaciones en las que se ha comprobado que, de oído, pueden distinguir entre dos lenguas. Concretamente, los bebés saben diferenciar si se les habla en español o en inglés, en francés o en ruso, en francés o en inglés y en holandés o en japonés.

En esta nueva investigación han participado 12 bebés monolingües de cuatro y seis meses, y 12 bilingües de ocho meses, cuyas familias hablaban francés e inglés. A todos ellos se les mostró una serie de videoclips mudos, en los que sólo podían ver las caras de diversos interlocutores, recitando frases del cuento El pequeño príncipe, primero en un idioma, y luego en otro.

Cuando el bebé ya no mostraba interés, se le cambiada por la imagen muda de la misma persona, pero recitando en otro idioma. "El bebé mira más, nota que ha pasado algo, y vuelve a prestar atención", explica la investigadora. Se midieron los tiempos de atención de cada niño, que eran significativamente más altos que antes del cambio.

Sin embargo, esta capacidad para distinguir visualmente las lenguas cambia con el tiempo y con el hecho de que el bebé viva en un entorno de una o dos lenguas. Los bebés mayores, de ocho meses y monolingües, no prestaron ningún interés ante el cambio de lengua, mientras que los bilingües sí. "A los seis u ocho meses, seguramente el bebé monolingüe ya tiene todos los elementos que requiere para entender la lengua materna", interpreta Sebastián, "la lengua que desconoce es irrelevante, ya no capta su atención". El interés del bilingüe también tendría explicación: "No es extraño que el bebé bilingüe continúe aprovechando esta información extra, porque ha de diferenciar las dos lenguas".

Los resultados demuestran que la experiencia modifica el cerebro. Según Sebastián, "todavía queda mucho por conocer sobre el cerebro del bebé y sobre la adquisición del lenguaje".

Mulholland Drive

Electrolite

(Berry/Buck/Mills/Stipe)



Your eyes are burning holes through me
I'm gasoline
I'm burnin' clean

Twentieth century go and sleep
You're Pleistocene
That is obscene
That is obscene

(chorus)
You are the star tonight
Your sun electric, outta sight
Your light eclipsed the moon tonight
Electrolite
You're outta sight

If I ever want to fly
Mulholland Drive
I am alive

Hollywood is under me
I'm Martin Sheen
I'm Steve McQueen
I'm Jimmy Dean

(repeat chorus)

If you ever want to fly
Mulholland Drive
Up in the sky
Stand on a cliff and look down there
Don't be scared, you are alive
You are alive

(repeat chorus)

Twentieth century go and sleep
Really deep
We won't blink

Your eyes are burning holes through me
I'm not scared
I'm outta here
I'm not scared
I'm outta here

1978-2000

L'acció distreta de remenar discoteques de persones amb gustos eclèctics per triar mitja dotzena de CDs que facin l'estona de treball més agradable, i l'atzar d'haver llegit una entrevista amb Ricki Lee Jones que em porta a fixar-me justament en aquest disc de 1978... fan que em trobi amb dos CDs a la mà i que constati que malgrat no tenir gaire a veure, s'assemblin tant, encara que només sigui per la tipografia fantasiosa.

Aldo

Avui Aldo Costa rebia el trofeu al constructor gràcies a la victòria de Felipe Massa al circuit de Montmeló.

Secundari a l'escurçó negre

El reconeixeu...?



...així sense barba de tres dies? Amb Fry...



i amb Atkinson...



Sí, sí és Hugh Laurie!!

Bombardeig a Tàrrega, altra vegada

N'hi un que somnia bombardejos poètics massius i de moment té un espiadimonis sobre fons negre, mentre avancen lentament les seves negociacions.

Mentrestant revivim el bombardeig de Tàrrega gràcies als de Vilaweb TV.

Per un doi

1. DOI m.
Disbarat; dita o feta irracional (Mall.); cast. disparate. Els diaris devegades van de berbes y s'entretenen ab aquests doys, blayures o vivors, Penya Mos. iii, 120. Y no ho compreneu que axò que deys és un enfilay de doys y bestieses? Aurora 226.
Fon.: dóј (Mallorca).
Intens.: doiet, doiot, doiarro.
Etim.: incerta. Fonèticament ens inclinam a relacionar doi amb el català continental doll, ‘gerra de terrissa per a tenir oli o aigua’; l'evolució del significat no es veu clara, però coincideix amb la del mot caduf, que pròpiament significa ‘vas de la sínia’ (cast. canjilón) i secundàriament té a Mallorca el significat de ‘disbarat propi de vell decrèpit’ (cast. chochez).

2. DOI
Falsa reducció de la paraula andoi (Mall.). «Aquesta dona és un doi»: és una vaivera, que tresca d'aqui i d'allà i perd el temps conversant i cercant notícies. Anar d'en doi en doi (pròpiament d'andoi andoi): anar andoiant, caminant sense necessitat. Y d'en doy en doy s'eren allunyats un parey d'hores des seu poble, Ignor. 38.

3. DOI (Doy).
Llin. existent a Barc. i Arenys de Mar. (V. Doix).

L'himne mileurista

B. XVI

Sabeu quin és el bestseller de les llistes de no-ficció a Alemanya?






.

Moll

Avui també plovia. Si hi hagués anat avui, potser hauria pogut saludar i fins i tot visitar l'exposició que avui s'acabava. Però per molt que m'hi esforcés no hauria pogut tornar a fer aquestes fotos. Va ser un altre dia i portava la càmera a sobre per un atzar. I el seminari va acabar a aquella hora. Em vaig entretenir aquella estona. I no portava paraigües.

1707

Diu la Viquipèdia:

Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara "De ponent, ni vent ni gent, ni casament", poden estar relacionats, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d'Almansa.


Molt bé, però què passa quan el mal no ve de fora? No és aquest, el que neix a l'interior, el que fa més forat i és més permanent?

El mal que ve de fora és el que crea anticossos! No és el més nociu, ni de bon tros!

Els dolents de la pel·lícula

"En despertar, veié la princesa fent cua davant d’un drac mediàtic."














Aquesta és la meva resposta al repte que proposava Flux a partir d'un post de L'escriptori.

És la setmana de la reescriptura i els microrelats. El número especial de paperdevidre inclou reescriptures en sis línies de grans obres de la literatura universal i hi apreixen dos dracs monterrossians.

Per cert, avui a dos de vuit del vespre gran festa de cinquè aniversari de Paper de Vidre a l'Horiginal. No us ho podeu perdre!

Daddy was bankrobber!

"Sort que encara hi ha singles", que deia aquell no fa pas tant, i que hi ha discogràfiques com la de la Bisbal d'Empordà, que dic jo ara.



Aquest és un mes per comprar Benzina i Enderrock. La segona inclou el segon CD de Mazoni, la primera una entrevista interesantíssima amb el líder de la banda.

S'ho val!

Aquest blogger sí que s'ho val! És un imprescindible del meu dia a dia. Fa uns dies la va veure venir, va pronosticar una notícia que s'estava gestant i fins i tot va regalar als lectors un esbós de relat.

El gol 1000 de Romario no arriba i el periodista enviat al Brasil per narrar-lo es deu està menjant les ungles. També la família que l'espera, posem per cas, a Badalona. Espera i desespera. Al migdia he sentit que durant uns dies hi haurà una pausa en el campionat futbolístic brasiler. O sigui que el relat proposat a L2P agafa cada vegada més dramatisme, no?

Justament avui he acabat de llegir l'últim llibre de Sergi Pàmies. I, en veure al Telenotícies la presentació a la premsa de la tercera edició de "Lletres al camp!", els misteriós cas Ronaldinho i la crònica de l'espera agònica de gol 1000 de Romario, he pensat que un conte com el que proposa en Subal seria una excel·lent cara B per al single d'aquest nou èxit editorial. Perquè quan LP s'està venent bé, no està demés donar-li una mica més d'impuls amb un bonus track o una faixa nova. Tot això si aquest escriptor fos un "dj" que accepta discos sol·licitats i el món de la literatura tingués res a veure amb els singles.

Literaturtelefon

Sabeu on para Kiel?

És una de les ciutats més al nord d’Alemanya. Capital del land Schleswig-Holstein. A uns 80 kilòmetres de Lübeck, la ciutat dels Buddenbrook de Mann.



Què us imagineu si us parlen d’un “Literaturtelefon“?

En el cas que ens ocupa és un telèfon amb un contestador automàtic amb un missatge que es renova periòdicament. Pel preu d’una trucada local pots sentir un poema diferent cada setmana. El consistori de Kiel és el responsable d'aquest servei al qual destina, segons DIE ZEIT, 3000 euros.



Doncs, bé, el telèfon literari de Kiel és notícia perquè a partir del dos d’abril el telèfon literari més antic d’Alemanya estarà disponible a internet a l’adreça literaturtelefon-online.de. Aquesta pàgina no vol substituir el servei telefònic sinó complementar-lo. El poema o fragment literari es renovarà cada quinze dies i futurament oferirà un arxiu obert als amants de la literatura.
El telèfon literari més antic d’Alemanya es va fundar el 1978 arrel d’una proposta d’un estudiant que va tornar d’un intercanvi a Londres amb la proposta del “Dial a Poem”.
Aquesta setmana es poden escoltar fragments de la novel·la Leyla de Feridun Zaimoglu. És un autor d’origen turc amb força èxit a Alemanya, però que aquí encara no ha estat traduït. Aquest servei ha comptat amb la veu de de Günter Grass i Siegfried Lenz.

Si algú no es pot esperar pot provar-ho ja al telèfon (0049) 431 / 9011156. O al d'altres ciutats que han copiat la iniciativa com Frankfurt (0049) 69 / 24246021.

No conec cap servei semblant a casa nostra. Només sé que si truques al mòbil d’alguns poetes, el seu missatge de la mailbox potser un poema. És el cas de Josep Pedrals, que té el mateix de fa temps. Roger Costa-Pau explicava el seu cas dimarts al vespre a la Llibreria Catalònia, en la doble presentació de
I ser d’on no sóc i el Coma induït de Carles Hac Mor. En Costa-Pau explicava que ell, al contestador, hi té l’últim poema que ha escrit i el va canviant. I compta amb la complicitat d'alguns amics que fan el mateix. És una bona manera de fer més agradable allò que passa de vegades, que vols parlar amb algú que s'ha deixat el mòbil en algún racó, el té sense bateria, o el que sigui i tu li truques repetidament i et trobes el contestador un vegada i una altra el maleït contestador. Prefereixo trobar-me un poema que la veu de oficial de la companyia de mòbils.

En Janus no calla

veig insectes que es passegen
entre els versos i les lletres
tant se val si són verídics
o si estaven sols de pas

Pau Gener Galin, No calla, Vic, Emboscall, 2005.

Crònica

“- L’escriptura és comunicació de pensament. Comunicació sense intermediaris. De cervell a cervell. Llegiu i us relacionareu amb les persones no pas més intel.ligents sinó, sobretot, més comunicatives. No ho menystingueu, això. Comunicar-se és principalment un acte de valentia. Si no la volen compartir, la intel·ligència dels altres no ens serveix de gaire. Llegiu i podreu comparar-vos amb ells de manera íntima i secreta, és a dir, sense cap por de fer el ridícul davant de ningú altre que no sigueu vosaltres mateixos. No sé que més es pot demanar.

- Que toqui el timbre d’una vegada – xiuxiueja un.”

Toni Sala, Petita crònica d’un professor a secundària, 2001.

“Ser professor d’institut desimprimeix caràcter. No sé si pel tracte pedagògic amb l’adolescència, l’edat en què el món i les accions se suposen dividides en bones i dolentes, o per una propensió prèvia que inclina certes persones moralment poc desenvolupades cap a la docència juvenil...”

Xavier Bru de Sala, “Primaris morals” a El País, 22 de juliol de 1999.

L'humor com a antídot

Per no pensar en l'editorial de l'ABC, ni en la demagògia pepera... me'n vaig cap a una altra banda i sense canviar de tema em trobo una anècdota sobre conflictes nacionals i publicitat.

"During its 1994 launch campaign, the telecom company Orange had to change its ads in Northern Ireland. "The future's bright … the future's Orange." That campaign is an advertising legend. However, in the North the term Orange suggests the Orange Order. The implied message that the future is bright, the future is Protestant, loyalist... didn't sit well with the Catholic Irish population. "

Això és es colmo!

Hi ha alguna cosa pitjor que veure perdre el teu equip d'aquesta manera tan trista, amb aquesta impotència?

Sí, encara es pot augmentar el mal tràngol, havent d'escoltar la retransmissió d'Antena 3... amb un dels comentaristes, especialment, que malgrat disimular la seva alegria, feia mal a l'ànima culé sensible.

Això és es colmo!

¿Se siente cómodo en pieles de perdedor?

"Sí. Pienso que cualquier actor medianamente inteligente a partir de los 40 años se puede sentir mejor entre los perdedores que en cualquier otro sitio. Solamente la juventud frívola puede permitirse ser ganadora."

JUAN LUIS GALIARDO en una entrevista al diari "El País" 04/03/07.

Antorchas por las plazas

La Silvana se n'ha anat a buscar l'Aleph i ho ha fet via París-Rayuela, per saludar la Maga. Esperem tenir-la aviat entre nosaltres, en una taula del Caleuche o darrera els vidres de la peixera. Des de la ciutat avorrida, li fem arribar una cançó de "El chico con la espina en el costado" que tant li agrada.

La Marató

Matí de diumenge assolellat. Anar amb moto és una delícia. La Ronda litoral a l'alçada de Montjuïc excepcionalment no té retencions. Surto de la ronda per entrar a la ciutat dels prodigis. L'entrada a l'Av. Paral·lel pel port estava tallada i he anat a donar la volta pel Poble Sec... Volia arribar a Hospital Clínic i fer un encàrrec al Raval. Baixant per Tapioles he arribat a Manso i he pogut creuar Paral·lel i arribar al barri de Sant Antoni, però en totes les direccions acabava per trobar-me un carrer tallat. No podies arribar ni a la Ronda de Sant Pau, ni a la Gran Via perquè tot estava prohibit. Després de fer la meva marató, de donar voltes o voltes he acabat preguntant a un agent de la guàrdia urbana. M'ha donat unes indicacions... La informació que m'ha donat era només en part certa. Però com que anava amb moto he pogut creuar el carrer Sepúlveda empenyent la moto i vigilant que no m'atropellés cap atleta ni cap cotxe esponsoritzador... M'he recordat d'algun article del Monzó en contra de les proves esportives amb circuit urbà i he pensat que ara on m'agradaria estar és a l'Empordà o prop del riu Sénia...

Traduir

Quan van entrevistar l'autor de L'autoajuda al descobert, que després d'escriure una dotzena de llibres d'aquest gènere, s'ha decidit a fer-ne una paròdia, el que a mi més em va interessar, a mi, personalment, va ser entendre d'on venia tot plegat, com es fa per acabar així. Ell ho va explicar amb una frase aparentment innocent, buida de contingut. Va dir, com de passada: "Jo de fet, vaig començar traduint llibres de l'alemany".

La influència de Kafka en Quevedo

“Mi tío adoraba a Stalin. Lo quería como se quiere a un hijo descarriado. Veía sus defectos.

Guardaba los discos con los discursos del generalísimo en álbumes rojos. Había álbumes así: con cordoncillos y un retrato en relieve del caudillo.

Cuando resultó que Stalin era un bandido, mi tío se sintió sinceramente desolado. Luego se enamoró de Malenkov. Decía que Malenkov era ingeniero.

Cuando destituyeron a Malenkov, trasladó su afecto a Bulganin. Bulganin tenía el aire de un policía provincial de antes de la revolución. Y mi tío era justamente de provincias, de Novorosiisk. Quizá quisiera de verdad a Bulganin, un hombre que le recordaba los ídolos de su infancia.

Luego quiso a Jruschov. Y cuando echaron a Jruschov, a mi tío se le agotó la capacidad de amar a más gente. Se hartó de malgastar en vano sus sentimientos.

Decidió entregar su amor a Lenin. Lenin llevaba muerto desde hacía mucho tiempo, de modo que era imposible destituirlo. Ni siquiera era fácil dañar como es debido su imagen. Era imposible, por tanto, quitarle a mi tío aquel amor...

Por lo demás se diría que el hombre se desarmó ideológicamente. Sin abandonar su afecto por Lenin, quiso por igual a Solzhenitsyn. También quiso a Sájarov. Sobre todo, por haber inventado éste la bomba de hidrógeno. Y no haberse dado, sin embargo, a la bebida y luchar por la verdad.

A Brézhnev mi tío no lo quería. Brézhnev se le antojaba un fenómeno pasajero (impresión que no se vio confirmada por el tiempo)...”

Serguéi Doblatov, Los nuestros, Barcelona, Áltera, 1999. (trad. Ricardo San Vicente)

El seu sentit de l’humor i la prosa absolutament despullada, de frases curtes i poca literatura, em recorda molt Wladimir Kaminer, el dj del berlinès “Burger Café” i home de ràdio (RadioMultiKulti) que fa uns anys, amb un llibre de relats, era a les llistes dels més venuts a Alemanya, on viu des de principis dels noranta.

Demà, al Sortidor

Dijous gras

Què bo que estava el salmó a la planxa!

Perplexitat

Veuen sortir d'un Centre Central i Cèntric de Bones exposicions una coneguda presentadora de programes impúdics, Mercedes Milà. Ell pensa en les explicacions de la celebrity sobre l'interès sociològic del programa brossa, Big Brother. Ella, en canvi, li diu: Mira, porta les sabates verdes aquelles que tan m'agraden.

Noves polítiques d'habitatge

El diari AVUI publica una notícia sobre el tema estrella, el de l'habitatge. Però aquesta és ben curiosa:

Els 'okupes' arriben a Cals Antisistema

segona residència

· Protesta contra l'ocupació d'habitatges davant l'apartament del conseller d'Interior i Imma Mayol al Port de la Selva

brevetat

· L'alcalde, de CiU, va dissoldre l'acte de seguida

Elisabet Escriche

"Si els sembla bé que ocupin cases d'altres persones, també deuen veure amb bons ulls que ho facin amb la seva". L'Esteve Pujol és un de la desena de membres de les Joventuts d'Unitat Nacional Catalana que ahir van penjar pancartes davant l'apartament de segona residència que té al Port de la Selva la parella formada pel conseller d'Interior, Joan Saura, i la regidora d'Iniciativa per Catalunya - Verds a Barcelona, Imma Mayol. L'objectiu era mostrar el seu rebuig a la proliferació d'apropiacions indegudes d'habitatges per part d'okupes que s'ha produït en els últims mesos a Catalunya. "L'apartament deu ser apte per a ser okupat i convertir-lo en un centre social d'aquests que tant els agraden", asseguraven els independentistes.

"Centre social okupat Kan Saura", "Kan Saura Anti Sistema", "Gràcies Joan per la teva komprensió" és el que es podia llegir a les tres pancartes que es van posar davant l'habitatge del conseller, construït a final dels anys vuitanta i amb vistes a la depuradora municipal. L'acte va durar els cinc minuts que va trigar l'alcalde, Genís Pinart (CiU), a arribar al lloc dels fets i ordenar a dos agents de la policia municipal que ho retiressin tot.

Impostos i protecció

"A mi tampoc no m'agrada la política d'en Saura i no és que estigui en contra vostra, però heu d'entendre que, com que paguen els impostos, es mereixen la protecció de les institucions", va explicar l'alcalde als joves. "El nostre poble és tan petit -només hi viuen 900 habitants- que actes com aquest creen un gran impacte", va afegir.

Durant la "protesta" no va faltar el bon humor. Alcalde i independentistes van intercanviar opinions de la "mala" política del president del govern, de les visites al municipi de la parella Mayol-Saura i, fins i tot, de la família de Pinart. "Quan la meva mare, d'origen murcià, va venir a Catalunya va fer de minyona a casa d'en Maragall", va explicar l'alcalde. "Ara ella és d'esquerres i jo de dretes", puntualitzava somrient. L'acte va acabar amb una encaixada de mans. Abans de marxar, però, els independentistes van demanar a Pinart que els convidés a dinar perquè venien de molt lluny -de diferents punts de les comarques de Barcelona-. Ell els va respondre que el podien ajudar a podar ceps.

Una ambulància per a l'alcalde

Mentre la policia local retirava les pancartes, l'alcalde es va començar a trobar malament i va demanar que cridessin una ambulància. Al final, tot va quedar en un petit ensurt i Pinart no va necessitar assistència mèdica."

Server down , waiting

Mentre espero que el servidor torni a funcionar per a poder seguir treballant en el que estava fent, agafo un llibre a l'atzar...





MIRMANDA, LA GOJA

Com per a més bell renàixer mor lo sol.
JACINT VERDAGUER, Canigó

Tornarà el mar a apaivagar-se
i jo a voler patir per tu,
em llevaré d'hora i t'aniré a esperar.
Tu, si vols, no cal que vinguis,
que és esperant-te que hi veig clar.

Tomàs Arias, Romanços, 2004.

Promoció de la lectura

Avui he vist un anunci que m'ha fet pensar en dues persones que conec partidàries de prohibir la publicitat. És una empresa de serveis d'assessorament legal que ens vol vendre els serveis dels seus advocats amb l'argument que "el món té molta lletra"... però tu (si n'ets client) no caldrà ni que hi pensis.

No sóc amant de la lectura de codis civils i lleis orgàniques, però em sembla simptomàtic que recorrin a aquest argument. "Que llegeixin els altres" resulta ser un argument tan convincent com sentir el so d'un motor del cotxe que saps que has de comprar tan punt el veus.

Pasado

He trencat totalment el contacte amb el meu passat i el meu present més recent. Ja no em reconeix ni el meu company de pis. Sembla mentida. Fa uns mesos me'n reia de què tothom parlés del youtube i jo no m'hi havia enganxat només per una prevenció supersticiosa. Ara no puc viure sense el maleït invent. Fins i tot he arribat a prescindir totalment d'abandonar les meves quatre parets. Si veieu aquest vídeo de "el chico con la espina en el costado", un dels grups que va tocar a la festa de bankrobber, entendreu que aquesta invenció demoníaca em pugui servir fins i tot per a fer esport sense sortir de casa.

Strange places, strange questions

De vegades, més que els respostes, són les preguntes que sents o llegeixes, les que et deixen entreveure uns mobles ben incòmodes, cars i lletjos, dins els caps d'alguns. En aquest cas espero que es tracti d'una autoparòdia.

Llegeixo que durant la roda de premsa de Leo DiCaprio, darrerament a Madrid, "el colofón lo ha servido la reportera de Playboy TV; hipermaquillaje, escote de rigor y minishorts vaqueros: Después de rodar en sitios raros como África, ¿también ha hecho el amor en sitios raros?"

Ja ho diuen que Àfrica és el continet més maltractat.

Vull evitar (...) el record de la pell freda

"M'inspira, suposo, una gran estranyesa que ell no hi sigui, dins del cos. (...)

Suposo que també vull evitar (i és que no sé quan triga un cos a refredar-se) el record de la pell freda. Això mai, perquè vaig tocar una vegada el cos d'una dona estimada hores després de morta i mai més no he oblidat aquella fredor: el record de la seva galta de marbre es va apoderar per sempre dels records de la galta viva que jo havia besat mil vegades. I ara no vull que res enterboleixi el record precís que tinc de la textura i de la temperatura exacta."

Imma Monsó, Un home de paraula

Last nite

Ahir un poeta nascut l'any de la publicació del Sgt. Peppers celebrava l'aniversari i va omplir la sala d'adolescents tan grans com ell. Jo tampoc vull fer-me gran.

Sí, sí, sí

Enhorabona Bankrobber per la fantàstica festa d'aniversari! L'especatcle d'En/doll de Pedrals i Guillamino ahir va ser fantàstic! Jo els veia per tercera vegada i ahir a l'Apolo tenien una màgia especial. Serà perquè tenen el directe més rodat? Serà perquè comptaven amb el special guest star, Màrius Serra? Serà perquè es van contagiar del bon ambient de la festa?

En tot cas, com que de moment no hi ha vídeo d'En/doll... podem veure el vídeo, preciosa fotografia i ambient jazzie, del I see love de Guillamino:



La cruïlla Aragó/Diagonal em recorda la de la cinquena amb Broadway!!

Llegir ens porta lluny

Hi ha qui parla de la crisi de la lectura. Però ahir al voltant del mercat del Ninot, vaig sentir una nena que ho desmentia radicalment. Ella caminava al costat de la seva mare i li deia: Yo ahora mismo estoy leyendo, ¡eh!. I la mare: Ah, ¿sí?. I la nena: Sí, porque dice la maestra que cuando, por ejemplo, adivino una adivinanza, estoy leyendo. I jo vaig pensar en allò que deia el Torquemada quan el Barça ens feia disfrutar tant, que deia que Deco estava llegint molt bé el partit. M'hauria agradat acabar de sentir el que deia la nena, però jo anava molt carregat i havia d'anar a fer el dinar.

En tot cas, per a aquests nens i nenes que llegeixen tant, fins i tot quan no te n'adones, els pares els podeu portar a la "Setmana Internacional del Llibre Infantil i Juvenil", que des de divendres i fins diumenge 4 de febrer es fa al CCCB.















Diu que diu que un dels llibres que més èxit està tenint a la mostra és el de l'ovella Selma, de Jutta Bauer. No m'estranya perquè l'ovella és un animal no només simpàtic, sino també solidari. I la quitxalla té nas per aquestes coses. I si no pregunteu-ho als Wallace & Gromit de A Close Shape.

refree - la reina de les neus

Arriba la neu

Balcó

El sol marca l'ombra de la mà
sobre el paper. El llapis
va quedant-se sense punta.
Arribaré, regularé el tamboret.
Dubtaré.

Tocaré neu al piano.

Silvie Rothkovic

Aquest vespre a les vuit, Silvie Rothkovic diu poemes de la seva nova partitura, Helicòpter, al "Restaurant Sortidor" de la Pl. del Sortidor, al Poble Sec. Alguns ja la coneixeu a través del seu blog, i’m in a rothkovic paint. Ja hi ha hagut interessats a entrevistar-la. Podeu llegir-ne una interview a productes de neteja.

Electro-cançó

En el post anterior he linkat un video de Mazoni. Aquí linko un reportatge d'una televisió local on es pot veure una mostra de Guillamino parlant sobre el que ell fa i actuant a un espai difunt, L'Espai de Música i Dansa (de la Trav. de Gràcia). Tan Mazoni com Guillamino (acompanyat de Josep Pedrals) els podeu veure a la Sala Apolo aquest dissabte, de franc, a partir de les 19:30 h.

http://www.youtube.com/watch?v=dr4TiFXqmOo

Jo tampoc

No tinc temps (Mazoni)

A cavall de dos llocs
despullat vers el món
esquivant decisions
somiant que perdo avions
no tinc esma per res
tants anys i només he aprés

Que no tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc temps

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc

Em convides a dinar
i a mig àpat me’n he d’anar
em sap greu de debò
però faig tard a no sé on
tot a mitges cap per avall
tot fet i deixat estar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc temps

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc

A cavall de dos llocs
despullat perds el món
esquivant decisions
somiant que perdo avions
no tinc esma per res, no
tants anys i només he aprés

Que no tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar

No tinc temps per pensar
que no tinc temps per pensar
que no tinc temps

http://www.youtube.com/watch?v=nnmuGiboWks

Contra els gèneres

"No creo en los géneros. Los géneros para la prostitución, sí, que en sí misma son puros géneros y subgéneros: beso negro, felación, griego, cubana. En uno de sus internamientos manicomiales, Antonin Artaud clamaba: “¡Qué me digan a qué genero pertenece La Divina comedia ! ¡Qué me lo digan!”. ¿Y a qué género pertenece La muerte de Virgilio?. Los géneros no existen, vendría a ser algo así como si nos dijeran que sólo hay una postura válida para fornicar. Qué ordinariez."

Diego Medrano

entrevistat per Luis Garcia a Literaturas

Lectures nutritives i lectures prescindibles

Dels que escriuen als diaris, n'hi ha de divertits, avorrits, francament dolents, patètics, irregulars, d'altres que fa uns 15 anys tenien més gràcia, d'altres que sempre han sigut dolents a matar. També n'hi ha de brillants i fantàstics el 90% de les vegades, però són una excepció. N'hi ha que no saben escriure o que no tenen res a dir i et fas creus que publiquin regularment "perquè tenen un nom". N'hi ha que no saben argumentar o que argumenten fent trampes amb plena consciència. Per això només llegeixo articles d'opinió de tant en tant. I de certs diaris encara en puc prescindir més.

En tot cas, darrerament, hi hagut un foc creuat, prou divertit. A la secció de Diàleg Bofill (AVUI 15/01/07) escollia el pitjor moment per a fer-se prendre seriosament (sobre un tema que per altra banda a mi m'interessa, sense perdre-hi el son, eh!) i Ollé a la mateixa secció (AVUI 20/01/07) replica amb la contundència que calia. Espero que més plomes o plomalls hi diguin la seva. Però defensar l'article de Bofill em sembla ben difícil...

P.S. El Sr.Jauss, ens posa a disposició la crítica de PPdV al diario independiente de la mañana.

Geburtstagskind

Tal dia com avui (segons les efemèrides del www.grec.cat) fan l'aniversari un munt d'amics i amigues. De moment només n'he pogut felicitar una... però la llista és prou extensa:

Francis Bacon (1561)
Gotthold Ephraim Lessing (1729)
Johan August Strindberg (1849)
David Wark Griffith (1875)
Antonio Gramsci (1891)
Narcís Comadira i Moragriega (1942)
Jim Jarmusch (1953)

Why not?

"This can't be love, because I feel so well,
No sobs, no sorrows, no sighs."


Words by lorenz hart and music by richard rogers

L'oceà

"No cal imaginar llacs de ficció per banyar-te quan de sobte t'inunda l'oceà."

Imma Monsó, Un home de paraula

Estrany

Avui he anat a comprar un regal d'aniversari i tinc l'estranya sensació que m'han seguit. Sí, sí. Hi hagut una moto que em seguia a certa distància i algun dels semàfors que jo he passat en groc, ell o ella els deu haver passat en vermell. Un cop a la botiga, m'he fixat en més d'una persona que no feia cara de voler comprar res i a vegades em mirava. M'han seguit? No serà una sorpresa? A tot això s'hi ha afegit l'estranyesa, l'absurditat, vaja, que el botiguer no em volia vendre la mercaderia. Hi posava les excuses més estranyes. Bé, però al final, pagant santpere canta. Ja ho tinc. I ara on ho amago? He de pensar en la millor manera d'aplicar el raonament de Poe al conte aquell de "La carta"...

El bon soldat

"Va ser com si ella, amb el seu quimono de seda, blanc i fràgil, fos asseguda a la vora del foc però dalt d'un tron, mentre que Leonora, amb el seu vestit ajustat d'encaix negre, amb les espatlles blanques i lluents i els cabells rinxolats que la noia sempre havia considerat la cosa més bonica del món... doncs va ser com si Leonora es marcís, com si s'encongís, morada de fred, tremolant, suplicant."

Ford Maddox Ford

Mirar-se el melic

ara hi ha tirabuixons però ja no són aquells tres, perquè han evolucionat. jo diria que ara hi ha dos tirabuixons més visibles, i, més amunt, un tercer... aquests dos, diguem-ne preeminents, són hipotirabuixons i estan integrats en un supratirabuixó...

Redefinició

Un diu, ara que aquest bloc s'ha suïcidat...
L'altra diu, no, ara que "s'ha renovat"!
L'un corregeix, no, no, ara que ha descarrilat, definitivament...

Fórmules i específics

sbert, rut, moritz, biel, ilvico

(paracetamol, bromfeniramina, els deures fets)

not a long distance, piano, selbstbestellte einsamkeit, alcohols